Fet i amagar
 | |
| Tipus | joc infantil i amagar  |
|---|---|
| Nombre mínim de jugadors | 2 |
Fet i amagar és un joc popular en el qual un dels jugadors para i ha de comptar, sense mirar, fins a un nombre preestablert. Mentrestant, els altres jugadors s'han d'amagar. El qui para, un cop ha acabat de comptar, diu: "Qui no s'ha amagat, para"; els qui estan amagats, criden «Fet!», i aqueix els ha de cercar. Quan en veu un, ha de córrer cap al lloc on estava parant i ha de mirar d'arribar-hi abans que ell i, tocant la paret amb la mà, ha de dir: "Un, dos, tres...(el nom del jugador vist)". Parar, pagar o dur-lo vol dir estar encarregat de la part més desairada o més molesta, com encalçar els altres, rebre llurs cops, etc..
La mare és el lloc d'on ix el qui paga i on poden refugiar-se i salvar-se els qui no han estat agafats. Tocar mare és doncs tocar aquell lloc per a salvar-se.
Si el qui estava amagat hi arriba abans, ha de dir: "Un, dos, tres, salvat", però si provant de salvar-se es confon de lloc, no se salva. Si el que para veu un dels que estan amagats, però s'enganya de persona, el qui està amagat surt i ha de dir: "Has trencat l'olla"; aleshores tots surten del seu amagatall i el qui parava ho ha de tornar a fer.[1]
En el sorteig que es fa abans dels jocs infantils per a saber qui ha de pagar, l'infant jugador que té dret a posar-se primer una pedreta petita dins una mà, demanar a quina mà la porta, i lliurar-la llavors al qui no ho endevina (Tortosa). També es diu pedreta de la veu amb què es reclama el tal dret, que sempre és del qui ho demana primer.
Altres noms populars i dialectals
[modifica]També es coneix com a jugar a fet, jugar a amagar-se, fet a córrer, a (l')acuit,[2] a (l')acuit a/i amagar, a cuca amagar, a cuc(a) a amagar, a cuc(a) i amagar, a quic a amagar (Balears), a cucut d'amagar (Solsonès), a la cuca (Selva del Camp), brisca amagadora (Baix Ebre), a amagar la cuca, a cuita-amaga, a cuita amagada, a la cuit de l'amagada, a la cluca (d'amagar),[3] a la cluc, o al joc de conillet, a conill, a conillet(s) (a) amagar, a 'conillons d'amagat, a conillons a l'aire o a conillons; a bistri (Gir., Canet de M.; Vallespir), bístric (Lledó), bístrinc (Sant Feliu de Pallerols), bistris (Vic), o místric (Lledó, Santa Coloma de Queralt).
Al País Valencià s'empren també a conillet(s) amagar, a conillet amagat, a conillet(s), a conills, a conillons amagar, a mà conill, a samacu(t), a la busca amagà; alçar la molla (l'Alcoià).
En rossellonès, a la clic(a), a papaclic, a l'amagat, als amagats, a cerca-cerca, a corretja amagada.[4]
Cançó
[modifica]Es canta una fórmula eliminatòria per a acompanyar aquesta versió del joc d'amagatall, molt conegut arreu de tot el territori català i valencià. Hi ha moltes variants segons la zona, tant pel que fa al vocabulari, com a la melodia, com al joc. La cançó serveix per a donar temps d'amagar-se. La mestra o un xiquet fa de mare i canta la cançó; un altre xiquet, el que para, fa de llebre i amaga el cap a la falda de la mare per a no poder veure on s'amaguen els altres nens que fan de conillets. A la qüestió de la mare ”Solto la llebre?”, els que fan de conillets responen “Solta-la!” si estan ben amagats, si no, la mare continua de cantar la segona estrofa de la cançó.
Versió de la Franja de Ponent :
| « |
|
» |
Versió del Rosselló :
| « |
|
» |
Referències
[modifica]- ↑ «Joc de jocs». Arxivat de l'original el 2014-09-22.
- ↑ al País Valencià també s'hi usen les deformacions següents: a cuit, a cut/a l'acut, a la quit (amagat), a (la) put, a la pit (amagar), a la piu, a la vit, a (la) cuc, a la cut, a la cic amagar, a (la) cuquet, a la piu
- ↑ DIEC
- ↑ https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/77823/tcvr.pdf?sequence=5&isAllowed=y
Enllaços externs
[modifica]