Fiannamail ua Dúnchado

Fiannamail ua Dúnchado
Biografia
Naixement	segle VII
Mort	700
Llista de reis de Dál Riata
	698 – 700 ; ← Ainbcellach mac Ferchair – Selbach mac Ferchair →
Activitat
Ocupació	monarca
Fills	Indrechtach mac Fiannamail

Fiannamail ua Dúnchada va ser rei dels escots de Dál Riata del 698 al 700/701.^[1]

Origen

Era nét de Dúnchad mac Conaing i probablement fill de Conall Cael mac Dúnchad, que va morir a Kintyre el 681.^[2]^[3] Per tant, provenia d'una branca més jove del Cinél Gabráin que va reprendre la lluita contra el Cenél Loairn després de l'assassinat el 697 d'Eochaid mac Domangairt, el descendent directe de Dominall Brecc.

Regnat

S'apodera del tron després de l'expulsió d'Ainbcellach mac Ferchair, que és enviat captiu a Irlanda. Els Annals d'Ulster ens diuen que va ser assassinat dos anys més tard, l'any 701,^[4] sens dubte per Selbach mac Ferchair, el germà d'Ainbcellach que aleshores va pujar al tron4.

L'any 697 el seu nom figura entre els signants de la “Lex Innocentium”, establerta al sínode de Birr per sant Adamnà.^[5]^[6]

Descendència

La seva família, establerta a Kintyre, va continuar tenint un paper important durant uns quaranta anys. Observem un tal Becc Ua Dúnchada que potser era el seu germà i que serà assassinat el 707^[7] i sobretot el seu parent (fill, germà o cosí?) Dúnchad Becc rei de Kintyre que va derrotar a Selbach mac Ferchair a la batalla naval d'Ard Nesbi el dia 6. Setembre o octubre de 719^[8] abans de morir el 721.^[9]

Indrechtach, el fill de Fiannamail que no és reconegut com a rei de Dalriada als Annals, serà derrotat a la batalla de Druin Cathmail^[10] abans de ser assassinat el mateix any amb el seu germà Conall i "molts altres" a la de Forboros pel rei pict. Oengus I el 741.^[11]^[12]

Referències

↑ Anderson, 2011, p. 228.
↑ Fraser, 2009, p. 283.
↑ Annals d'Ulster, AU 681.3.
↑ Annals d'Ulster, AU 700.4.
↑ Fraser, 2009, p. 251.
↑ Annals d'Ulster, AU 697.3.
↑ Annals d'Ulster, AU 707.1.
↑ Annals d'Ulster, AU 719.7.
↑ Annals d'Ulster, AU 721.1.
↑ Annals d'Ulster, AU 741.10.
↑ Annals d'Ulster, AU 741.6.
↑ Fraser, 2009, p. 303.

Bibliografia

Anderson, M. O.. Kings and Kingship in Early Scotland (llibre). John Donald, 2011. ISBN 9781906566302.
Ashley, Mike. The Mammoth Book of British Kings & Queens (en anglès). Londres: Robinson Londres, 1998. ISBN 1-84119-096-9.
Fraser, James E. From Caledonia to Pictland. Scotland to 795 (llibre). Edimburg: The New Edinburgh History of Scotland, 2009. ISBN 978-0748612321.
Skene, W.F.. Chronicles Of The Picts,Chronicles Of The scots And Other Early Memorials Of Scottich History (en anglès). Kessinger Publishing's, 2007. ISBN 1432551051.

Woolf, Alex. From Pictland to Alba, 789-1070. Edinburgh University Press, 2007.

[FOOTNOTEAnderson2011228-1] Anderson, 2011, p. 228.

[FOOTNOTEFraser2009283-2] Fraser, 2009, p. 283.

[3] Annals d'Ulster, AU 681.3.

[4] Annals d'Ulster, AU 700.4.

[FOOTNOTEFraser2009251-5] Fraser, 2009, p. 251.

[6] Annals d'Ulster, AU 697.3.

[7] Annals d'Ulster, AU 707.1.

[8] Annals d'Ulster, AU 719.7.

[9] Annals d'Ulster, AU 721.1.

[10] Annals d'Ulster, AU 741.10.

[11] Annals d'Ulster, AU 741.6.

[FOOTNOTEFraser2009303-12] Fraser, 2009, p. 303.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]