Vés al contingut

Fidel Roig Matons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFidel Roig Matons

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 maig 1887 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1977 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Mendoza (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, músic Modifica el valor a Wikidata

Placa a la casa de Girona on va néixer Fidel Roig i Matons Fidel Enric Jaume Roig i Matons (Girona, 27 de maig del 1887 - Mendoza, Argentina, 26 de maig del 1977) va ser un pintor i músic català.[Nota 1]

Biografia

[modifica]

De ben jove entrà al cor de la catedral de Girona, i posteriorment estudià violí amb Lleonard Arolas i Tomàs Mollera. Tocà com a primer violí de l'orquestra "L'Art Gironí", i feu un curs de perfeccionament amb el violinista belga Mathieu Crickboom, que s'establí a Barcelona entre 1895 i 1904. Breument, entre 1903 i 1905, Fidel Roig dirigí una cobla. En paral·lel, havia fet els primers estudis de pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona (actualment Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi) sota la direcció de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner i Arrufí.[1]

El 1907 va marxar a l'Argentina i després d'una breu estada a Buenos Aires on, convidat per la Societat Wagneriana -formada majoritàriament per catalans- va fer un concert acompanyat al piano per Conrad Fontova. S'instal·là a Mendoza el 1908 i, fins a l'inici de la dècada de 1930, es va dedicar a interpretar música de cambra (en alguns concerts l'acompanyaren al piano Emília Icart i el seu cosí Agustí Roig (1889-1957), ambdós deixebles de Granados i el també pianista i organista Fidel María Blanco Ruiz (1884-1945)) i a la docència d'arts plàstiques, primer al col·legi Don Bosco (del 1911 al 1925) i després al Colegio Nacional Agustín Álvarez (del 1926 al 1931).[2][3]

A partir del 1925 comença a abandonar gradualment la interpretació musical per a dedicar-se exclusivament a la pintura. En un principi els seus temes se centraven en la descripció dels trets físics i els costums de les poblacions indígenes huarpes, que habitaven a l'àrea de les Lagunas de Guanacache, a Mendoza, que plasmà en la sèrie de dibuixos i pintures Vestigios huarpes. Cap al 1936, dedica la seva obra a plasmar el paisatge de la Serralada dels Andes i, becat per la Comisión Nacional de Cultura, produí una seqüència pictòrica completa de la campanya militar que va portar a terme el general José de San Martín el 1818 en el marc de les Guerres d'independència hispanoamericanes i coneguda com la Travessia dels Andes; en destaquen les il·lustracions de tres colls principals de la serralada: el Paso de Uspallata (1930-1938), el Paso de Los Patos (1945-1952) i el Paso del Portillo (Ambiente de amanecer en la entrada al Paso del Portillo, 1938-1944).[4]

Entre 1919 i 1923 organitzà i dirigí el Cor del Centre Català. Va ser cofundador de la Sociedad Orquestal de Músicos de Mendoza, el 1922, i de la Academia Provincial de Bellas Artes de Mendoza (actual Escuela de Bellas Artes),[5] el 1933. La seva prolífica activitat pictòrica es va suspendre a partir del 1952 a conseqüència de la pèrdua gradual de la visió.

És el pare del filòsof argentí Arturo Andrés Roig, i dels naturalistes Fidel Antonio Roig i Virgilio Germán Roig, que han dedicat un estudi erudit al seu progenitor.

El 2012 el Museu d'Art de Girona li va dedicar una exposició.[6]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Les fonts difereixen entre si va néixer el 1885 o el 1887, i igualment fluctuen entre situar-ne el decés el 1977 o el 1979.

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.questroyalfineart.com/artist/luis-graner-y-arrufi
  2. ↑ «Girona homenatja el pintor i músic Fidel Roig Matons». GironaNotícies.com, 26-05-2012.
  3. ↑ Valdéz, Mario «Músicos catalanes que honraron a Argentina». ALTango en Flores, n. 14, pàg. 10.
  4. ↑ «Pinacoteca Sanmartiniana "Fidel Roig Matóns"». [Consulta: 28 agost 2023].
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.mendoza.edu.ar/escuelas_en_la_red/capital/4024/index.htm Arxivat 2012-07-06 a Wayback Machine.
  6. ↑ «Girona recupera l'artista Fidel Roig Matons i inaugura una placa al carrer on va néixer». Diari de Girona, 19-05-2012.

Bibliografia

[modifica]
  • Manent, A. (1992). "Diccionari dels Catalans d'America", Vol. III, p. 419. Barcelona, Generalitat de Catalunya - ISBN 84-7256-995-0
  • Roig, Fidel Antonio. Guanacache, Fidel Roig Matóns, pintor del desierto. Mendoza: Editorial Universidad Nacional de Cuyo, 2019. ISBN 978-950-390-373-5.  («ressenya».)

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fidel_Roig_Matons&oldid=32399981»