Fidel de Mèrida
|
Per a altres significats, vegeu «Fidel de Sigmaringen». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Primera meitat segle VI  Grècia | ||
| Mort | c. 571 Mèrida (Badajoz, Espanya) | ||
| Sepultura | Catedral de Mèrida, restes desaparegudes | ||
| Bisbe | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||
| bisbe i confessor | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme | ||
| Festivitat | 7 de febrer; amb els Sants Pares de Mèrida, l'14 de novembre | ||
| Iconografia | Robes de bisbe | ||
Fidel de Mèrida fou bisbe de Mèrida (Badajoz) entre 560 i 571. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes com un dels Sants Pares de Mèrida.
Biografia
[modifica]Fidel era un jove mercader d'origen grec. Visitant Mèrida amb uns mercaders grecs, va conèixer el bisbe Pau de Mèrida, també grec, i en parlar amb ell van saber que Fidel era fill d'una germana de Pau, cosa que no coneixien. Va triar fer vida religiosa i es va fer prevere i estudià teologia i lletres sagrades. A la mort de Pau fou nomenat bisbe de la ciutat. Va fer restaurar la basílica de Santa Ierusalem, que dedicà a Santa Maria i convertí en catedral, i edificà el palau episcopal.
Va destacar per la seva caritat i humilitat. Morí cap al 571 i fou succeït per Massona de Mèrida, que el va fer sebollir amb el seu oncle a la catedral. Pau el Diaca en parla a les Vides dels pares de Mèrida (570).