Fidelio Finke
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 octubre 1891 Josefův Důl (Txèquia) |
Mort | 12 juny 1968 (76 anys) Dresden (Alemanya) |
Sepultura | Heidefriedhof, Dresden (en) |
Activitat | |
Lloc de treball | Praga |
Ocupació | compositor, pedagog musical, professor d'universitat |
Ocupador | Conservatori de Leipzig |
Partit | Partit Socialista Unificat d'Alemanya |
Membre de | |
Gènere | Òpera i música clàssica |
Família | |
Pare | Fidelio Finke |
Premis | |
Fidelio Friedrich Finke(Fidelis[1]) (Josefsthal, districte de Gablonz an der Neiße, Bohèmia, Àustria-Hongria, 22 d'octubre, 1891 - Dresden (SSaxònia), 12 de juny, 1968), va ser un compositor bohèmia-alemany.
Biografia
[modifica]Finke era fill del mestre Josef Fidelis Finke i la seva dona Bertha Paulina Finke a Josefsthal al nord de Bohèmia el 1891 i es va batejar com a catòlic.[2] De 1906 a 1908 va assistir a un seminari de professors a Reichenberg. Va rebre classes d'orgue, piano i violí i va assistir al Conservatori de Praga de 1908 a 1911, on va estudiar piano i composició. Des de 1911 va treballar com a professor particular de música i des de 1915 com a professor de teoria musical al Conservatori de Praga. El 1920 es va traslladar a l'Acadèmia Alemanya de Música i Arts Escèniques de Praga i va treballar inicialment com a professor de teoria musical i composició. El 1926 hi va ser professor i va exercir de rector del 1927 al 1945.
Després de la destitució del càrrec i l'expropiació com a resultat dels decrets Beneš i un intent de suïcidi el 1945, Finke va ser portat a Dresden via Moscou per membres de les forces d'ocupació soviètiques. Allà va ser rector de l'Acadèmia Estatal de Música i Teatre fins al 1951. Fins al 1958 va treballar com a professor de composició musical a la Universitat de Música de Leipzig. Tota la seva obra inclou unes 170 composicions.
Durant l'ocupació alemanya de Txecoslovàquia va compondre obres de música nacionalsocialista, inclòs l'himne O Herzland Böhmen (1942).[3] La seva oportunista sol·licitud d'adhesió al NSDAP (Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors) va expirar el 1942 a causa de la falta de fiabilitat política.[4]
Finke va ser membre de la SED (Partit Socialista Unificat d'Alemanya) des de 1946 fins a la seva mort. Va morir a Dresden el 1968 i allí va ser enterrat al Heidefriedhof. La seva signatura adorna la seva làpida. La feina de Finke està en mans de l'Acadèmia de les Arts de Berlín.
Obra
[modifica]- Obres escèniques
- Die versunkene Glocke. Òpera en 4 actes (1915–1918, no representada). Llibret: ? (després de Gerhart Hauptmann)
- Die Jakobsfahrt. Òpera en 3 actes (1932-1936). Llibret: ? (basat en la llegendària obra d'Anton Dietzenschmidt). Estrena 17 d'octubre de 1936 Praga
- Pantomima Lied der Zeit en 2 parts (1946/47). Estrena 20 de març de 1947 Bühlau
- Der schlagfertige Liebhaber. Òpera alegre en 3 actes (1950–1954; només reducció per a piano completada). Llibret: ? (de Karl Zuchardt)
- Der Zauberfisch. Balada de contes de fades (òpera) en 2 actes (1956–1959). Llibret: Wilhelm Hübner. Estrena 1978 Dresden
- Composicions vocals
- Kantaten
- Chöre
- Lied Ich bin ein Haus. Text: Emil Merker (1888–?)
- Obres instrumentals
- vuit suites orquestrals
- cinc quartets de corda
- Obres per a piano i orgue
Honors, premis
[modifica]- 1910 Premi Brahms del Tonkunstlerverein de Viena
- 1919 Premi Coral de la World Music Association a Viena
- 1928 i 1937 Premi Estatal Txecoslovac de Música
- 1956 Premi Nacional de la RDA
- Membre de l'Acadèmia Alemanya de les Arts de Berlín (Est)
- Senador honorari dels Col·legis de Música de Dresden i Leipzig
- 1961 Orde Patriòtica del Mèrit en bronze
- El 1971, Fidelio-F.-Finke-Strasse a Dresden-Loschwitz va rebre el seu nom (abans Albertallee)[5]
Referències
[modifica]- ↑ Pfarrei Josefův Důl: Eintrag Fidelis Friedrich Finke im Geburts- und Taufregister der Pfarrei Josefův Důl. auf www.soalitomerice.cz (tschechisch)
- ↑ Pfarrei Josefův Důl: Eintrag Fidelis Friedrich Finke im Geburts- und Taufregister der Pfarrei Josefův Důl. auf www.soalitomerice.cz (tschechisch)
- ↑ Anzeige seines Verlages N. Simrock Leipzig in: Musik im Kriege, 1. Jahrgang 1943, S. 200: „Neuerscheinung: Der Hymnus auf die Befreiung Böhmens von Fidelio F. Finke: O Herzland Böhmen, Hymnus nach dem Gedicht von Herbert Hiebsch, NSDAP-Kulturamtsleiter in Prag. Orgel, Massenchor, starkes Blasorchester. In der Orgel-Enleitung gibt der Komponist dem deutschen Gedanken Ausdruck, wie er in Böhmen vom mystischen Dunkel der Vorgeschichte bis an die Glanzzeit des deutschen Kaiserreiches immer spürbar war. In der 1. Strophe kommt dann dieser deutsche Gedanke zum Bewußtsein seiner selbst. In der 2. Strophe erlebt man die weltgeschichtliche Tat des Führers, die Hissung der Reichsfahne auf der Prager Burg; die 3. Strophe ist stolze, überschwengliche Freude und ewiges Treuegelöbnis.“
- ↑ Thorsten Fuchs: Finke, Fidelio F.. In: Ludwig Finscher (Hrsg.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Zweite Ausgabe, Personenteil, Band 6 (Eames – Franco). Bärenreiter/Metzler, Kassel u. a. 2001, ISBN 3-7618-1116-0, Sp. 1193–1197, hier: Sp. 1194 (Online-Ausgabe, für Vollzugriff Abonnement erforderlich)
- ↑ Dieter Härtwig: Eigenes in unverbrauchten Klängen. Zum 80. Geburtstag Fidelio F. Finkes am 22. Oktober 1971. In: Musik und Gesellschaft, Band 21 (1971), S. 621 ff.
Bibliografia
[modifica]- Dieter Härtwig: Fidelio F. Finke: Vida i obra. Tesi d'habilitació, masch. multiplicat. Leipzig 1970. Biblioteca alemanya Frankfurt am Main U.70.3699
- Fred K. Prieberg: Manual de músics alemanys 1933–1945. Lèxic CD-ROM, Kiel 2009, 2a edició, pàgs. 1662–1666. en línia
- Breu biografia de: Finke, Fidelio F. (Friedrich). A: Qui era qui a la RDA? 5a edició. Volum 1. Enllaços cap., Berlín 2010, ISBN 978-3-86153-561-4.
- Wilhelm Hübner: Fidelio F. Finke - Pensaments sobre el meu professor, a: Dresden i la música avançada al segle XX. Part II: 1933-1966, ed. per Matthias Herrmann i Hanns-Werner Heister, Laaber 2002, pàgs. 397–404 (Música a Dresden 5), ISBN 3-89007-510-X
- Thorsten Fuchs: Finke, Fidelio F.. A: Ludwig Finscher (ed.): Music in the past and present. Segona edició, secció de persones, volum 6 (Eames – Franco). Bärenreiter/Metzler, Kassel i altres. 2001, ISBN 3-7618-1116-0, Col. 1193–1197 (edició en línia, cal subscriure's per a l'accés complet)