Filens
Filens (Philaeni, Φίλαινοι) fou el nom familiar de dos germans ciutadans de Cartago, dels quals s'explica la següent història:
Va esclatar una disputa fronterera entre Cirene i Cartago que va acabar amb la guerra que va durar uns anys amb èxits i fracassos per les dues parts. Finalment es va acordar arranjar el conflicte delimitant la frontera entre Leptis Magna d'un costat i Hespèrides (després Berenice) de l'altra (els dos punts més avançats de cada part al Gran Sirtis); dos atletes sortirien corrent de cada ciutat i allà on es trobessin seria el límit entre els dos estats; els germans Filens foren encarregats de córrer per Cartago, i van avançar força més que els corredors cirineus, probablement perquè van sortir abans de l'hora fixada. Tot i les reclamacions finalment el lloc de trobada fou reconegut com a frontera per Cirene però a canvi que els Filens fossin enterrats vius a l'arena del lloc, i si no ho acceptaven Cirene podria avançar el seu territori; però els Filens ho van acceptar i van oferir la seva vida per la pàtria.
Els cartaginesos els van retre grans honors i van erigir altars al lloc de la seva mort, conegut per molt de temps com "l'Altar dels Filens". La informació la dona Sal·lusti[1] que probablement la va recollir de tradicions africanes (quan era procònsol de Numídia) d'almenys 300 anys endarrere, i el mateix nom dels germans (nom que vol dir "amants de la pregària") en posa en dubte la veracitat almenys en els detalls. Els fets estan datats entre el 400 aC i el 330 aC.
El 1937, sota el domini colonial italià, es va construir l'Arc dels Filens, desmantellat pels libis el 1973.[2]