Filles de Jesús (Jesuïtines)
Monograma de Crist (IHS), emblema de la congregació com els jesuïtes | |
Tipus | Congregació religiosa femenina |
---|---|
Nom oficial | Congregació de Filles de Jesús |
Nom oficial llatí | Filie Iesu |
Sigles | F.I. |
Altres noms | Filles de Jesús de Salamanca |
Hàbit | Túnica i vel negres; toca blanca |
Objectiu | Ensenyament dels joves |
Fundació | 8 de desembre de 1871, Salamanca per beata Càndida Maria de Jesús amb Miguel San José Herranz |
Aprovat per | Lleó XIII (aprovació diocesana: 3 d'abril de 1872), en 6 d'agost de 1901 |
Constitucions | 1872, per la fundadora; aprovades el 3 d'abril de 1872 pel bisbe Lluch i Garriga; aprovació pontifícia: 1913. |
Primera fundació | Salamanca, casa mare, 1871 |
Fundacions destacades | Peñaranda de Bracamonte, Arévalo, Tolosa, Segòvia, Medina del Campo; Brasil (1911)Xina (1931), Filipines, etc. |
Fundacions a terres de parla catalana | Alcarràs, Badalona (Mare de Déu de l'Assumpció), Elx (S. Maria) |
Persones destacades | beata María Antonia Bandrés y Elósegui |
Lloc web | http://www.hijasdejesus.org |
Les Filles de Jesús, en castellà Hijas de Jesús, són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa de germanes fundada el 1871 a Salamanca i dedicada a l'ensenyament. Anomenades popularment jesuïtines, posposen al seu nom les sigles F.I.
No s'han de confondre amb les Filles de Jesús (Verona), fundades a Verona en 1812, ni amb les Filles de Jesús de Kermaria, fundades en 1834 a la Bretanya i també dedicades a l'educació.
Història
[modifica]La congregació fou fundada a Salamanca el 8 de desembre de 1871 per Juana Josefa Cipitria y Barriola (1845-1912), amb l'ajut del sacerdot jesuïta Miguel San José Herranz (1819-1896) i el suport del bisbe de Salamanca Joaquim Lluch i Garriga, carmelita descalç. Juana havia conegut el sacerdot a Valladolid en 1868 i amb ell pensà de formar una congregació dedicada a l'educació cristiana dels nens i joves, ja que considera que és una necessitat urgent en aquell moment.
La fundadora i cinc companyes més van constituir la primera comunitat de la congregació de les Filles de Jesús, el 8 de desembre de 1871 i a l'església jesuïta de La Clerecía; van prendre l'hàbit el 31 de maig de 1872 i professaren els vots el 8 de desembre de 1873. Amb el nom de Càndida Maria de Jesús, la fundadora comença a redactar les constitucions de la nova congregació, a partir de les constitucions de la Companyia de Jesús. Aquesta vinculació amb l'orde jesuïta farà que les Filles de Jesús de Salamanca també sigui conegudes com a jesuïtines.
Les constitucions s'aprovaren el 3 d'abril de 1872 pel bisbe Lluch i Garriga: l'institut va tenir el decretum laudis papal el 6 d'agost de 1901 i les constitucions foren aprovades per la Santa Seu el 1913.
En poc temps, l'institut s'estengué, obrint escoles a: Peñaranda de Bracamonte, Arévalo, Tolosa, Segòvia, Medina del Campo, etc. El 3 d'octubre de 1911 van marxar les primeres germanes fora d'Espanya, al Brasil. Després obriren cases al Japó, Filipines, Xina, Estats Units, Cuba, República Dominicana, Veneçuela, Colòmbia, Brasil, Argentina, Bolívia, etc.
Activitats i difusió
[modifica]Les Filles de Jesús es dediquen principalment a l'educació cristiana dels joves, d'acord amb l'espiritualitat jesuïta.
Són presents a l'Argentina, Bolívia, Brasil, Xina, Colòmbia, Cuba, República Dominicana, Filipines, Japó, Itàlia, Moçambic, Espanya, Tailàndia, Taiwan i Veneçuela.[1]
Al final de 2005 l'institut tenia 1.116 religioses en 144 cases.
Notes
[modifica]- ↑ Dónde estamos Arxivat 2009-07-27 a Wayback Machine.. URL consultato il 6-7-2009.
Bibliografia
[modifica]- Annuario Pontificio per l'anno 2007, Vaticà: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.