Vés al contingut

Filosofies de la sospita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Filosofies de la sospita és el nom genèric que reben les aportacions (per ordre cronològic) de Karl Marx, Friedrich Nietzsche i Sigmund Freud i les seves derivacions.[1] Reben aquest nom per posar en qüestió (en sospita) els fonaments de la filosofia occidental, especialment el paper de la raó. Per a Marx la raó no fa avançar la història, com es creia a la Il·lustració, sinó que aquesta canvia per la lluita de classes. Per a Nietzsche la raó oculta part de la vida, tot el vessant instintiu, que és el més autèntic. Per a Freud la raó és només una part de la ment, i petita en comparació amb l'inconscient.[2]

Tots tres proposen un alliberament de l'home de les idees tradicionals que li impedeixen ser feliç: un alliberament social, vital i psicològic respectivament. També tenen en comú el paper secundari o inexistent que atorguen a Déu, que veuen com una invenció perjudicial. Igualment, proposen una filosofia dinàmica, on el llenguatge s'ha de reinventar perquè sigui útil i on l'important és el present i el futur, no la tradició.

Van influir poderosament en l'Escola de Frankfurt i en tota la filosofia del segle XX com a conjunt. El nom de la tríada prové del filòsof Paul Ricoeur i es va popularitzar ràpidament a la historiografia filosòfica.[3][4]

Referències

[modifica]
  1. Gras, Èric. «Sospitosos del pensament actual», 05-11-2019. [Consulta: 25 desembre 2022].
  2. Alcoberro, Ramon. «Filosofia i pensament. Filosofia de la sospita». [Consulta: 25 desembre 2022].
  3. «Autors-Paul Ricoeur». [Consulta: 25 desembre 2022].
  4. «Paul Ricoeur: Los maestros de la sospecha» (en castellà). Filosofía en imágenes, 14-03-2022. [Consulta: 25 desembre 2022].