Fira de Durango
  | ||||
| ||||
| ||||
| Tipus | fira | |||
|---|---|---|---|---|
| Vigència | 1965 - | |||
| Freqüència | anual | |||
| Localització | Durango (Biscaia) | |||
| Estat | Espanya | |||
| Mitjà de comunicació | ||||
.jpg)
La Fira del llibre i del disc basc de Durango és una fira que se celebra anualment a la localitat de Durango durant la primera quinzena de desembre.[1] S'hi exposen les novetats editorials i musicals que s'han produït en èuscar en el darrer any, així com les edicions anteriors més rellevants.[2]
Està organitzada per l'Associació Gerediaga de la veïna localitat d'Abadiño i promoguda per la Diputació Foral de Biscaia. La fira és considerada el màxim aparador anual de la cultura basca[3] i gaudeix d'un notable èxit de públic: a l'edició de 2018 hi van concórrer més de 115.000 persones[4] i a la de 2019 més de 120.000.[5]
Història
[modifica]Una de les primeres activitats realitzades per l'Associació Gerediaga poc després de la seva constitució va ser la d'organitzar, el 1965, una fira del llibre i del disc a fi de donar a conèixer les expressions artístiques que es produïen al País Basc i servir com a punt de trobada dels diferents sectors que treballen dins del món cultural en llengua basca.[6] A la primera edició de la fira es van instal·lar 12 estands per a llibres, dos per a discos i un per a l'Associació Gerediaga com a lloc d'informació. Es van editar 3.000 cartells anunciant l'esdeveniment, en el transcurs de l'esdeveniment hi van actuar dantzaris, acordionistes, txistularis, albokaris, bertsolaris i es van projectar pel·lícules sobre temes bascos. A més, van assistir-hi nombrosos escriptors i membres de l'Euskaltzaindia.
Del 1974 al 1996 la fira s'ubicava a la plaça del Mercat de Durango, fins que va passar a fer-se en una gran carpa als terrenys que posteriorment ocuparia el pavelló construït expressament per a aquest certamen. L'any 2003 es va inaugurar el pavelló, anomenat Landako Erakustazoka, i des de llavors se celebra en aquest recinte. El 1992 l'Associació Gerediaga va crear el premi Argizaiola per al reconeixement de les persones i institucions que han realitzat tasques rellevants en pro de la cultura i la llengua basca. Des de l'any de la seva creació han rebut el guardó, entre d'altres, Bernardo Estornés Lasa, Eusko Ikaskuntza, Pío Caro Baroja, Néstor Basterretxea, Filmoteca Basca, Benito Lertxundi,[7] William A. Douglass,[8] José María Jimeno Jurio, Gerardo Bujanda, Txillardegi i la revista Jakin.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Irazabal, Jon. «La Azoka de Durango: origen y génesis de una Feria» (en castellà). Deia, 21-11-2015. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «Miles de estudiantes acuden a la Azoka de Durango en su primera jornada» (en castellà), 02-12-2016. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «Gotzon Gárate, el filólogo de la naturalidad». [Consulta: 21 octubre 2008].
- ↑ «Más de 115.000 personas visitan Durangoko Azoka 2018» (en castellà). EiTB. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «Durangoko Azoka cierra sus puertas tras la visita de 120.000 personas | dotb Durangaldeko Telebista» (en castellà), 08-12-2019. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «La Durangoko Azoka celebra este año su 50º aniversario, en el que se premiará a sus fundadores con el Argizaiola Saria» (en castellà). 20 minutos, 21-10-2015. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «Benito Lertxundi recibirá el Premio Argizaiola de Durango» (en castellà). EFE, 16-11-2012. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «El premio Argizaiola reconoce el trabajo del antropólogo William A. Douglass» (en castellà). El País [Madrid], 06-12-2013. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «La Feria de Durango homenajea a los 25 premiados» (en castellà). EiTB, 08-12-2017. [Consulta: 3 setembre 2023].