Firefly Alpha
Funció | Vehicle de llançament lleuger |
---|---|
Fabricant | Firefly Aerospace |
País d'origen | Estats Units d'Amèria |
Cost de llançament (2024) | $15 milions |
Mides | |
Alçada | 29 m |
Diàmetre | 1,82 m |
Massa | 54.000 kg |
Trams | 2 |
Capacitat | |
Càrrega útil en LEO |
1.000 kg[1] |
Càrrega útil en SSO |
600 kg |
Història de llançaments | |
Estat | En desenvolupament |
Llocs de llançament | Vandenberg Air Force Base SLC-2W[2][3] |
Vol inaugural | Desembre de 2020 (planificat) |
Primera stage | |
Diàmetre | 1,82 m |
Motors | 4 × Reaver 1 |
Impuls | 736,1 kN |
Impuls específic | 295.6 segons (2.899 km/s) |
Combustible | RP-1 / LOX |
Segona stage | |
Diàmetre | 1,82 m |
Motors | 1 × Lightning 1 |
Impuls | 70.1 kN |
Impuls específic | 322.0 segons (3.158 km/s) |
Combustible | RP-1 / LOX |
Firefly Alpha (Firefly α) és un vehicle de llançament orbital de dues etapes d'un sol ús en desenvolupament per la companyia estatunidenca Firefly Aerospace.[1]
Disseny
[modifica]Compta amb dues etapes amb un diàmetre d'1,82 m i una alçada conjunta de 29 m. L'estructura de les etapes i els seus dipòsits és de fibra de carboni, permetent un menor pes en comparació amb altres materials. La primera etapa és propulsada per 4 motors Reaver 1 i la segona per un sol motor Lightning 1, ambdós cremen RP-1 (un tipus de querosè) amb oxígen líquid per aconseguir l'impuls.[3]
Història operativa
[modifica]El primer llançament del Firefly Alpha va ser el 3 de setembre de 2021, però no va arribar a l'espai degut a un problema amb la seva primera etapa.[5] La segona missió va enlariar-se l'1 d'octubre de 2022, assolint un èxit parcial, ja que va arribar a l'espai però els 7 satèl·lits transportats es van situar a una òrbita menor a la desitjada. Degut a això la seva òrbita va decaure i van ser destruïts al cap de poc dies.[6][7][8]
Llocs de llançament
[modifica]Firefly Aerospace utilitza la base aèria de Vandengerg a Califòrnia. Concretament des del complex de llançament SLC-2W, utilitzat anteriorment per al llançament de coets Thor-Agena i Delta II.[2] També tenen previst operar des de Cape Canaveral Air Force Station.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Firefly Alpha». Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 30 març 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «Firefly's commercial satellite launcher to use Delta 2 pad at Vandenberg». Spaceflight Now, 02-05-2018 [Consulta: 3 maig 2018].
- ↑ 3,0 3,1 «Firefly Alpha Payload User's Guide». Arxivat de l'original el 28 de setembre 2019. [Consulta: 18 novembre 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «Resurrected Firefly Aerospace will take over a launch site at busy Florida spaceport». The Verge, 22-02-2019. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ «Firefly's Alpha rocket explodes on inaugural test launch». Spaceflight Now, 03-09-2021.
- ↑ «Watch Firefly's Second Orbital Launch Attempt Of Their Alpha Rocket!». Everyday Astronaut. Arxivat de l'original el 1 October 2022. [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ «CelesTrak: International Designator 2022-122». Celestrak. [Consulta: 7 octubre 2022].
- ↑ «Reception of raw telemetry from PocketCubes QUBIK 3&4», 03-10-2022. [Consulta: 7 octubre 2022].