Flaki
Característiques | |
---|---|
País d'origen | Polònia |
Detalls | |
Tipus | sopa de tripes |
Flaki (denominat també flaczki, en diminutiu) és un estofat típic de la cuina polonesa el principal ingredient del qual és la tripa de vaca, escrupulosament rentada dies abans.[1] És un plat que tradicionalment se serveix durant les celebracions del Dimarts de Carnaval, encara que es prepara en altres celebracions com poden ser noces, batejos, etc. Se serveix calent com a aperitiu abans d'un gran menjar.[2]
L'excònsol polonès Marek Pernal a Barcelona va elogiar el plat de tripa i pota del Bar Brusi com el millor de Barcelona, comparant-lo amb els pikantine flaczki, la versió polonesa d'aquest plat.
Història
[modifica]Sent un plat de tradició medieval, es tracta d'una recepta no escrita els ingredients de la qual difereixen segons el gust del cuiner o de la localitat. És habitual que la denominació del plat s'uneixi al nom d'una localitat o ciutat poloneses.[3]
Etimologia
[modifica]La paraula polonesa flaki, que significa literalment "budells" (plural de flak, budell), prové de l'alemany Fleck (taca), de l'Alt Alemany mitjà vlëc, Alt Alemany antic flec/fleck, i del protogermànic *flekka- (taca, marca).
Flaczki seria el diminutiu de flaki, i es fa servir per referir-se a altres sopes de tripa a Polònia.
Característiques
[modifica]Aquest plat té generalment la consistència d'una sopa. Sol estofar-se amb tripa de vaca i diverses espècies: julivert, nou moscada, marduix, etc.[4] En algunes ocasions els comensals prefereixen aquest plat lleugerament picant i li afegeixen algunes gotes de tabasco.
Existeix una variant a Varsòvia (Flaki warszawskie) que empra una mica de formatge ratllat, se serveix en un bon pa de sègol i una copa de vodka gelat.[1][4]
Flaki Zamojskie, la versió del producte envasada en llaunes que només cal escalfar, s'exporta als països amb comunitats poloneses.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Robert Strybel, (2003), «Polish Holiday Cookery»,Hippocrene Books, ISBN 0-7818-0994-0, pp:78
- ↑ Halbański, Maciej. Leksykon sztuki kulinarnej. Warsaw: Watra, 1987. ISBN 83-225-0106-4.
- ↑ Maria Dembińska, William Woys Weaver, (1999) Food and drink in medieval Poland: rediscovering a cuisine of the past, University of Pennsylvania Press, ISBN 0-8122-3224-0, pp:187
- ↑ 4,0 4,1 Alina Żerańska, (1989), «The art of Polish cooking», Pelican Publishing Company, ISBN 0-88289-709-8, pp:63
Vegeu també
[modifica]- Schkembe chorba (cuina balcànica i turca)
- Nohutlu işkembe yahnisi (cuina turca)
- Tripa