Flamita

Flamita
Flamita (Flm) i larnita (Lar) amb magnesioferrita (Mgf) i altres minerals (català)
Fórmula química	Ca8-x(Na,K)x(SiO₄)4-x(PO₄)x
Epònim	flama
Localitat tipus	Conca de l'Hatrurim, Tamar, Districte del Sud, Israel
Classificació
Categoria	silicats
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,3845(6) Å; b = 21,7310(14) Å; c = 6,8346(4) Å
Grup puntual	mm2 - piramidal
Grup espacial	space group P6₃ (en)
Color	grisós a groguenc
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 5,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,264 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,643(2) nε = 1,640(2)
Birefringència	δ = 0,003
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2013-122
Any d'aprovació	2013
Símbol	Fmt
Referències

La flamita és un mineral de la classe dels silicats. El nom deriva de "flama" i fa referència a l'origen del mineral per un metamorfisme de combustió a alta temperatura provocat per la combustió de combustibles fòssils.

Característiques

La flamita és un nesosilicat de fórmula química Ca_8-x(Na,K)_x(SiO₄)_4-x(PO₄)_x. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 5,5.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu geològic de Sibèria Central, a Novosibirsk (Rússia), amb el número de catàleg: xiii-341/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Israel, concretament a la conca de l'Hatrurim, dins el consell regional de Tamar (Districte del Sud). Ha estat descrita en diferents indrets al llarg de la conca del riu al seu pas per Israel, així com a Jebel Harmun, al governorat de Quds (Cisjordània, Palestina). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.