Flash Montlhéry

Flash Montlhéry
Epònim	flaix i Montlhéry
Dades
Tipus	marca d'automòbil
Història
Creació	1974
Fundador	Lluís Cortés
Data de dissolució o abolició	1979
Activitat
Produeix	automòbil de competició
Governança corporativa
Seu	Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental);
Persona rellevant	Francesc Brossa

Flash Montlhéry^[a] fou un taller mecànic de Sant Cugat del Vallès que fabricà automòbils de competició entre 1974 i 1979.^[1] Propietat de Lluís Cortés, el taller fabricà cotxes sota llicència de la marca francesa Martini, els Martini Mk12, inicialment monoplaces de Fórmula 3 i Fórmula Renault però modificats per Flash Monthlèry per a participar en la Fórmula 1800, campionat en què es feia servir mecànica SEAT.

Lluís Cortés i Francesc Brossa produïren 12 unitats dels seus Martini en tres anys, amb una de les quals Juan Ignacio Villacieros guanyà el campionat de 1975 i el de 1976. Els Martini de Flash Monthlèry eren en aquella època els únics capaços de plantar cara als Selex.^[1] Amb la desaparició de la Fórmula 1800 l'empresa aturà l'activitat esportiva, però un dels mecànics de l'equip, Joan Villadelprat, continuà dedicat a la competició i arribà a la Fórmula 1,^[2] on passà per McLaren i Ferrari abans d'esdevenir director esportiu de l'equip Tyrrell el 1990.^[1]

Notes

↑ Malgrat haver-se trobat documentat com a "Flash Monthlèry", el nom real del taller era el que s'ha reflectit, aquí, "Flash Montlhéry",^[1] ja que feia referència al conegut circuit francès de Linas-Montlhéry.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «De l'Eucort al Falciot... passant per Pegaso i Selex». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 259. ISBN 84-320-6249-9.
↑ «Flash Monthlèry». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 febrer 2016].

[2] Malgrat haver-se trobat documentat com a "Flash Monthlèry", el nom real del taller era el que s'ha reflectit, aquí, "Flash Montlhéry",^[1] ja que feia referència al conegut circuit francès de Linas-Montlhéry.

[lrac-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «De l'Eucort al Falciot... passant per Pegaso i Selex». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 259. ISBN 84-320-6249-9.

[gec-3] «Flash Monthlèry». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 febrer 2016].

[a]

[1]

[2]