Flash Montlhéry
Epònim | flaix i Montlhéry |
---|---|
Dades | |
Tipus | marca d'automòbil |
Història | |
Creació | 1974 |
Fundador | Lluís Cortés |
Data de dissolució o abolició | 1979 |
Activitat | |
Produeix | automòbil de competició |
Governança corporativa | |
Seu | |
Persona rellevant | Francesc Brossa |
Flash Montlhéry[a] fou un taller mecànic de Sant Cugat del Vallès que fabricà automòbils de competició entre 1974 i 1979.[1] Propietat de Lluís Cortés, el taller fabricà cotxes sota llicència de la marca francesa Martini, els Martini Mk12, inicialment monoplaces de Fórmula 3 i Fórmula Renault però modificats per Flash Monthlèry per a participar en la Fórmula 1800, campionat en què es feia servir mecànica SEAT.
Lluís Cortés i Francesc Brossa produïren 12 unitats dels seus Martini en tres anys, amb una de les quals Juan Ignacio Villacieros guanyà el campionat de 1975 i el de 1976. Els Martini de Flash Monthlèry eren en aquella època els únics capaços de plantar cara als Selex.[1] Amb la desaparició de la Fórmula 1800 l'empresa aturà l'activitat esportiva, però un dels mecànics de l'equip, Joan Villadelprat, continuà dedicat a la competició i arribà a la Fórmula 1,[2] on passà per McLaren i Ferrari abans d'esdevenir director esportiu de l'equip Tyrrell el 1990.[1]
Notes
[modifica]- ↑ Malgrat haver-se trobat documentat com a "Flash Monthlèry", el nom real del taller era el que s'ha reflectit, aquí, "Flash Montlhéry",[1] ja que feia referència al conegut circuit francès de Linas-Montlhéry.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «De l'Eucort al Falciot... passant per Pegaso i Selex». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 259. ISBN 84-320-6249-9.
- ↑ «Flash Monthlèry». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 febrer 2016].