Flexitarianisme
El terme flexitarianisme designa el règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn i peix. A vegades també s'anomena semivegetarianisme. S'utilitzen també les formes flexitarià o flexitariana per a referir-se a la persona que segueix aquest règim.[1]
El concepte implica una actitud flexible en relació amb l'alimentació i sovint, com els altres termes del mateix àmbit (veganisme, vegetarianisme, etc.), està relacionat amb un estil de vida determinat amb connotacions socials, culturals i ètiques. Són adeptes d'una dieta basada en la flexibilitat, la riquesa nutricional i la diversitat.[2] Consumeixen productes animals en petita dosi i sense sentiment de culpa.[3][4]
El terme és un mot creuat format per la truncació dels mots flexi(ble) i (vege)tarianisme o (vege)tarià, creat de manera paral·lela al que han fet altres llengües.
Referències
[modifica]- ↑ «Què és el flexitarianisme?». El Blog del Termcat. TERMCAT. [Consulta: 26 juny 2015].
- ↑ Juanico, Núria «Flexitarians: carn i peix amb mesura, vegetals en abundància». Ara, 05-07-2015.
- ↑ Barajas, Patrícia «Taules quasi vegetarianes». El Periódico, 09-06-2015.
- ↑ Conde, Laura. «Les tendències que marcaran la temporada gastronòmica: Teetotalism, finger food i flexitarianisme». Ràdio Catalunya, 06-09-2018. [Consulta: 26 octubre 2019].
Bibliografia
[modifica]- Martín, Adam. Cuina flexi: menús flexivegetarians per a 21 dies. Valls: Cossetània Edicions, 2017, p. 144. ISBN 9788490345696.