Vés al contingut

Florence Shirley Patterson Jones

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFlorence Shirley Patterson Jones
Biografia
NaixementFlorence Shirley Patterson
March 26, 1913
Newmarket (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
MortDecember 18, 2000
Urbana, Illinois
ResidènciaCambridge Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCanadian, American
FormacióRadcliffe College - Philosophiæ doctor (–1941)
Universitat de Toronto Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiCecilia Payne-Gaposchkin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònoma Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDavid Dunlap Observatory (en) Tradueix
Carnegie Institute of Technology
Wellesley College
Universitat de Buffalo
Trinity College, Hartford Modifica el valor a Wikidata
Premis

Florence Shirley Patterson Jones (Newmarket, Ontario, 26 de març de 1913 - Urbana, Illinois, 18 de desembre de 2000) va ser una astrònoma canadenca-estatunidenca.

Formació científica

[modifica]

Nascuda a Newmarket (Ontario), Florence Patterson era filla de William i Florence Patterson. Va obtenir els títols de grau en matemàtiques i física a la Universitat de Toronto el 1935. L'any següent va treballar en un projecte a l'Observatori David Dunlap, i va obtenir un màster a Toronto amb un treball titulat Stellar wavelengths from spectrographs of small dispersions. El 1938 es va traslladar a Massachusetts i va treballar a l'Observatori de la Universitat Harvard, essent es seus tutors Harlow Shapley i Cecilia Payne-Gaposchkin.[1][2] El 1939 va rebre finançament de la Royal Society of Canada[3] i el 1940 d'una beca Pickering. Patterson va completar el seu treball de doctorat en astronomia al Radcliffe College el 1941, amb una tesi titulada Surface photometry of external galaxies.[4][5] La seva tesi va guanyar el premi Caroline Wilby «al millor treball original en qualsevol departament» a Radcliffe el 1941.[6]

Carrera professional

[modifica]

Patterson va rebre la medalla d'or de la Royal Astronomical Society of Canada el 1935. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar en una empresa de fabricació de vidre òptic a Toronto (Research Enterprises Ltd.),[2] assegurant la qualitat en la producció de visors, periscopis i telèmetres. Va dir als seus companys: «Quan el món s'estabilitzi de nou, tornaré a l'astronomia; però, mentrestant, no només faré la meva part perquè aquest món sigui segur per a la cultura aplicant la tècnica que he après en astronomia, sinó que també estaré adquirint un coneixement d'instruments que em farà ser una millor astrònoma.»[5]

Després de la guerra, es va traslladar als Estats Units a causa dels canvis professionals del seu marit. Ella va treballar com a professora o investigadora al Museu de Ciències de Buffalo, a la Universitat de Buffalo, a l'Observatori de Harvard, al Wellesley College, a l'Institut Carnegie de Tecnologia (avui dia, Universitat Carnegie Mellon) i al Trinity College de Hartford (Connecticut), depenent d'on treballava el seu marit.[2] Va ser membre de l' American Astronomical Society, la Royal Astronomical Society of Canada i l' American Association for the Advancement of Science.[4] La seva activitat professional va centrar-se sobretot en la docència i, tot i haver col·laborat en recerca astronòmica —especialment amb Donald Menzen i David Dunlap— les seves publicacions científiques són escasses.[2]

Patterson Jones també va ser una teixidora experta; portava vestits fets amb teles que havia teixit ella mateixa, exposava les seves obres i després de jubilar-se com a astrònoma ensenyava a teixir. Va ser membre del Gremi de Teixidors de Boston, els Filadors i Teixidors de Champaign, els Teixidors de Cross Country, el Gremi de Teixidors d'Amèrica i els Teixidors Complex.[4]

Vida personal

[modifica]

Patterson es va casar amb el físic canadenc Donald A. Jones el 1942. Van tenir dues filles: Lorella i Irene.[2] La filla gran, Lorella M. Jones, (1943-1995) va ser la primera dona catedràtica de física a la Universitat d'Illinois i activista per fomentar els estudis de física en les dones.[7] La menor, Irene Jones, va ser investigadora biomèdica al Laboratori Nacional Lawrence Livermore a Califòrnia, d'on es va jubilar el 2011.[8][9]

Florey Shirley Patterson Jones va morir de càncer a Urbana (Illinois) el 18 de desembre de 2000, als 87 anys.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Florence Shirley Patterson Jones». Astronomy Tree. [Consulta: 6 juny 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Hoffleit, Dorrit «Canadian Astronomers who earned the Ph.D. at Harvard in the Shapley era.» (pdf). Journal of the Royal Astronomical Society of Canada, 93, 1999, pàg. 268 [Consulta: 14 juny 2024].
  3. «Science-Apr-20-1939-1210936 | NewspaperArchive» (en anglès) p. 7. MacGregor Herald. [Consulta: 14 juny 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Welther, Barbara L. «Florence Shirley Patterson Jones (1913–2000)» (en anglès). Bulletin of the AAS, 33, 4, 31-12-2001.
  5. 5,0 5,1 Annie J. Cannon, "Report of the Astronomical Fellowship Committee" Annual Report of the Maria Mitchell Association 39(1940): 11-12.
  6. «Florence Shirley Patterson 1941» (en anglès). The Boston Globe [Boston, Massachusetts], 18-06-1941, pàg. 17 [Consulta: 14 juny 2024].
  7. Delbourgo, Robert; Greene, Laura H. «Lorella M. Jones» (en anglès). Illinois Physics. [Consulta: 6 juny 2019].
  8. Heller, Arnie Science & Technology Review, 9-1999, pàg. 12.
  9. «Selected pensions for University of California Pension System | Transparent California». [Consulta: 14 juny 2024].