Vés al contingut

Florenci Janer i Graells

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFlorenci Janer i Graells
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1831 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 1877 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
El Escorial (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu Arqueològic Nacional d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Florenci Janer i Graells (Barcelona, 12 de maig de 1831 – El Escorial, Madrid, 19 de juliol de 1877) fou un arxiver, crític i historiador de la literatura, americanista i conservador de museus català.[1][2]

Fill d'un catedràtic de medicina,[3] es llicencià i doctorà en Dret, i ingressà al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Encara estudiant, el 1848 entrà al Museu Arqueològic Nacional, on el seu oncle, Mariano de la Paz Graells era professor i després director, i s'encarregà d'ordenar l'arxiu.[4] Fou membre de Reial Acadèmia de la Història i de la de Reial Acadèmia de San Fernando, de Madrid. Fou catedràtic a l'institut de segon ensenyament d'El Escorial.[1]

Entre els seus escrits històrics, la major part dels quals estan publicats als volums del “Museo Español de Antigüedades”,[2] podem trobar Examen de los sucesos... que motivaron el Compromiso de Caspe (1855), Condición social de los moriscos de España (1857) i Tratados de España... desde 1842 a 1868 (1869). També escriví una Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat, en vers (1859).[1] Dirigí “Semanario Popular” i la “Biblioteca de Autores Españoles de Rivadeneyra”, en què estudià i edità el Poema de Fernán González i contribuí a augmentar una col·lecció sobre poetes castellans anteriors al segle xv. El 1859 edità Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat, d'Agustí Eura, i el 1862 publicà a la “Revista de Cataluña” tres articles sobre prosistes i poetes catalans antics i moderns, que no tingueren continuïtat.[2]

Destinat al Ministeri de Foment en 1864 just quan es treballava en la creació del Museu Arqueològic Nacional, entre 1866 i 1868 fou governador civil de tres províncies on, com a cap de la Comissió de Monuments va iniciar excavacions com Iruña-Veleia a Vitòria, o Hijes a Guadalajara, remetent objectes a Museu. El juliol de 1868 va reingressar al cos destinat a Museu Arqueològic Nacional, sent destituït al novembre després de la Revolució de setembre de 1868. Fou rehabilitat el 1874 entrant com a lletrat del Ministeri d'Hisenda, poc abans de morir en 1877.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Florenci Janer i Graells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Florenci Janer i Graells». Diccionari de la Literatura Catalana (Gran Enciclopèdia Catalana). Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 25 gener 2021].
  3. ↑ «Florencio Janer Graells». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 25 gener 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Florencio Janer y Graells». Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (MAN). Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2020. [Consulta: 25 gener 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Florenci_Janer_i_Graells&oldid=33331237»