Vés al contingut

Florentina de Cartagena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFlorentina de Cartagena

Talla de F. Salzillo, 1755 (Cartagena, Sta. María de Gracia) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI Modifica el valor a Wikidata
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort615 Modifica el valor a Wikidata
Écija? (província de Sevilla)
SepulturaRestes a Berzocana (Cáceres, Extremadura) i Catedral de Múrcia 
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
verge, abadessa
CelebracióEsglésia Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies catòliques orientals
Festivitat20 de juny; 14 de març (a Plasència)
IconografiaCom a monja
Patrona deDiòcesi de Plasència; copatrona de la diòcesi de Cartagena
Família
GermansIsidor de Sevilla
Fulgenci de Cartagena
Leandre de Sevilla Modifica el valor a Wikidata

Florentina (Cartagena, ca. 550 - ca. 612) va ser una religiosa visigoda, fundadora de diversos monestirs femenins, germana d'Isidor de Sevilla i Leandre de Sevilla. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Biografia

[modifica]

Filla de Severià, noble hispanoromà, i Túrtura, va néixer a Cartagena cap al 542, tercera de cinc germans, entre els quals hi havia els sants Isidor, Leandre i Fulgenci.[1] Aviat, la família es traslladà a Sevilla i hi consagrà la seva vida a la religió. Com d'altres germans seus, gairebé no se'n conserven dades de la vida.

Reliquiari dels sants Fulgenci i Florentina a Berzocana (Cáceres).

Potser influïda per Leandre, que havia estat monjo abans que bisbe, va fer-se monja, abans del 600. Va formar una comunitat monàstica amb altres dones: algunes fonts diuen que era a la rodalia d'Écija (Astigi), on el seu germà Fulgenci era bisbe, al convent de Santa María del Valle.[2] Dona de gran cultura, va fundar uns quaranta monestirs, als quals va donar la regla que havia escrit Leandre de Sevilla al seu Regula, sive, Libellus de institutione virginum et de contemptu mundi ad Florentinam sororem, tot i que, més que una regla, és un escrit que lloa la virginitat i el retir com a mitjans per assolir la perfecció cristiana, a més de la temperança en el menjar, beure, etc.

Isidor li dedicà la seva obra De fide catholica contra Judæos.

Veneració

[modifica]

Florentina és venerada com a santa des del temps de la seva mort. La seva festivitat és el 20 de juny i a Plasència, el 14 de març, aniversari de la translació de les seves relíquies. És la santa patrona de la diòcesi de Cartagena i de la diòcesi de Plasència (Càceres). Les seves restes van ésser traslladades, per mantenir-les salves durant la invasió musulmana, a la serra de Guadalupe (Extremadura), i van ésser trobades al segle xiv a l'església de San Juan Bautista del poble de Berzocana (Càceres), juntament amb les del seu germà Fulgenci. Una petita part se'n portà a l'Escorial i una altra a l'altar major de la Catedral de Múrcia.

Notes

[modifica]
  1. Són coneguts com els Quatre Sants de Cartagena
  2. Altres fonts parlen de Talavera de la Reina.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]