Florisbela
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX  Rio Grande do Sul (Brasil) |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, cuinera |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra de la Triple Aliança |
Florisbela (Rio Grande do Sul, segle XIX - valor desconegut) va ser una heroïna brasilera de la Guerra de la Triple Aliança.[1][2]
La participació de les dones en les campanyes militars era comuna a l'Amèrica del Sud del segle xix. Seguien els seus marits i fills combatents; la majoria, cuinava, rentava les robes o cuidava dels ferits en combat, entre altres tasques.[3] Una d'aquestes dones va ser Florisbela, que marxava junt al 29è Cos de Voluntaris de la Pàtria, una companyia de civils que s'enrolà voluntàriament per defensar l'Imperi del Brasil en la guerra contra el Paraguai. Tenia assignada la funció de cuinera,[4] no obstant, també participava dels combats.[5] S'armava amb la carrabina d'algun soldat caigut i continuava lluitant. Era coneguda per tenir sempre la boca negra de pólvora, a causa de la necessitat de mossegar els cartutxos.[6]
Florisbela «era tan famosa en l'Exèrcit del Brasil que la seva mera visió entusiasmava els companys».[5] No obstant això, d'ella no se sap el nom ni la família d'on provenia, la data de naixement ni on va morir. D'acord amb l'obra d'Azevedo Pimentel, Florisbela no va rebre el seu merescut reconeixement: «Aquesta dona, si hagués tingut la ventura de néixer a França o Alemanya, tal vegada figurés en una estàtua en la millor plaça de les seves grans ciutats. Però, al Brasil, ni per un moment es va considerar fer un homenatge al seu espontani i magnífic despreniment i bravura».[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Florisbela (séc. XIX)» (en portuguès brasiler). Mulher 500 Anos Atrás dos Panos. Arxivat de l'original el 2021-06-02. [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ Schumaher, Maria Aparecida. Dicionário mulheres do Brasil: De 1500 até a atualidade - Biográfico e ilustrado (en portuguès brasiler). Editora Schwarcz - Companhia das Letras, 2000-10-01. ISBN 978-85-378-0215-1. Arxivat 2024-05-20 a Wayback Machine.
- ↑ Garritano Dourado, Maria Teresa. Mulheres comuns, senhoras respeitáveis : a presença feminina na Guerra do Paraguai (en portuguès). Campo Grande: Editora UFMS, 2005. ISBN 85-7613-058-0. Arxivat 2024-05-20 a Wayback Machine.
- ↑ Garritano Dourado, Maria Teresa «Matriarcas, patriotas, andarilhas e vivandeiras: a presença feminina na Guerra do Paraguai». XXIII Simpósio nacional de história [Londrina], 2005. Arxivat de l'original el 2024-05-20 [Consulta: 22 abril 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Botelho, Francisco; Ferrazza de Lima, Laura. Guerra do Paraguai: Vidas, personagens e destinos no maior conflito da américa do sul (en portuguès). Rio de Janeiro: HarperCollins, 2021, p. 68-69. Arxivat 2024-05-20 a Wayback Machine.
- ↑ «O reconhecimento da MB à importância das mulheres nas Forças Armadas» (pdf) (en portuguès brasiler). Marinha do Brasil. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 22 abril 2022].
- ↑ de Azevedo Pimentel, Joaquim Silvério. Episódios militares (en portuguès). Rio de Janeiro: Biblioteca do Exército, 1978. Arxivat 2022-04-22 a Wayback Machine.
Bibliografia complementària
[modifica]- Reis e Silva, Hiram «Mulheres Guerreiras – Parte II - Guerra do Paraguai». Gente de Opinião, 05-05-2020.
- Miglievich-Ribeiro, Adelia. «Subalternas e heroínas. Mulheres em guerra nos séculos XVIII e XIX: por um feminismo de colonial» (en portuguès brasiler). Universidade Federal do Espírito Santo; Universidade do Estado do Rio de Janeiro.