Vés al contingut

Herpes zòster

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Foc de Sant Antoni)
Plantilla:Infotaula malaltiaHerpes zòster
Butllofes d'herpes zòster al coll modifica
Tipusinfecció vírica, infecció cutània, infecció per virus de la varicel·la zòster, trastorn postvíric, virosi cutània, trastorn neurològic i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia, dermatologia i neurologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdolor neuropàtic crònic, neuràlgia postherpètica, febre, cefalàlgia, calfred, butllofa i parestèsia Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
famciclovir, piroliña, valaciclovir, aciclovir, gabapentina i pregabalina Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Localitzaciósistema nerviós i Gangli nerviós Modifica el valor a Wikidata
Causat pervirus de la varicel·la zòster Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111E91 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B02 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9053 Modifica el valor a Wikidata
CIAPS70 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0232557 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB29119 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000858 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1132465 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKshingles-and-shingles-vaccination Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006562 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0019360 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8536 Modifica el valor a Wikidata

L'herpes zòster (HZ) o zona, conegut popularment com a foc de Sant Antoni,[1] (per bé que el terme foc de Sant Antoni també pot ésser la designació popular de l'ergotisme, provocat per la ingestió de sègol banyut, i de l'erisipela) és una reactivació del virus de la varicel·la zòster (VVZ) o Herpesvirus varicellae i es caracteritza per l'aparició de petites butllofes agrupades al llarg d'un dermatoma, en una zona molt localitzada del cos. Poques vegades, l'HZ afecta a més d'un d'ells.[2] Es tracta d'una malaltia infecciosa que pot ser contagiosa en alguns casos específics. L'HZ es considera una neuropatia i resulta d'una reactivació de caràcter endogen del virus de l'herpes zòster (que és el mateix que el de la varicel·la),[3] que ha quedat latent als ganglis sensitius dorsals dels nervis espinals o cranials, si hom havia patit la varicel·la. De vegades però, hom no recorda haver patit abans la varicel·la, sigui perquè va ser en edat molt poc avançada o per haver-la patida en estat subclínic, amb pocs símptomes i tan lleus que passa pràcticament desapercebuda.[4]

Sol afectar el tronc, però pot aparèixer a altres zones del cos; com per exemple als turmells, al canell i l'avantbraç,[5] a l'oïda (herpes zòster òtic o síndrome de Ramsay Hunt),[6] als ulls (herpes zòster oftàlmic),[7] al braç i la regió interescapular alhora,[8] etc. Altres tipus d'herpes sense relació amb la varicel·la són els que apareixen a les mucoses: genitals (herpes genital), llavis (herpes labial), boca (herpes oral)[9] i còrnia;[10] o també l'herpes que pot aparèixer durant l'embaràs (herpes gestacional).[11]

Clínica

[modifica]

L'HZ en desenvolupa en dues fases. A la primera encara no han aparegut les erupcions cutànies però ja se'n senten símptomes més lleus o més greus, segons la persona, com cremor, formigueig, picor, tensió o fins i tot dolor profund. A més d'aquest símptomes a la zona localitzada on sortirà l'erupció cutània, poden haver-ne d'altres generals, com cefalea, astènia, febrícula, mal de coll, rigidesa del clatell o alteracions gastrointestinals.[12]

Tres o quatre dies després de la primera fase és quan apareixen les erupcions cutànies a l'àrea de la pell a la qual arriben els ganglis nerviosos sensorials infectats pel virus (al qual va arribar el virus, a través de la pell, en passar la varicel·la). En menys d'un dia apareixen primer petites vesícules toves, que evolucionen a crostes, que poden durar de dues a tres setmanes. El fet de gratar-se les crostes provoca que el líquid intern infecti les zones properes i, si no es renten immediatament les mans, qualsevol altra.[13] A més, la sobre-infecció de les lesions porta a un retard en la seva curació i, com a la varicel·la, pot ser causa de petites cicatrius al lloc de les lesions.

Una forma singular i de diagnòstic dificultós d'aquesta malaltia és el zòster sine herpete, en la qual existeix el dolor neuràlgic però les lesions cutànies no es manifesten.[14][15]

Complicacions

[modifica]

Moderadament freqüents:

  • Neuràlgia postherpètica (NPH),[16] dolor constant i debilitant posterior a les erupcions cutànies i que dura més d'un mes més tard de la seva aparició, podent allargar-se a mesos o anys. Ocorre en un 10%-15% del casos d'HZ, especialment en la gent gran,[17] sent la incidència major en persones de més de setanta anys. Es considera la complicació més freqüent.[18]
  • Prurigen postherpètic, picor intensa i persistent en el dermatoma prèviament afectat per l'HZ. Té un patró d'inici molt variable. Pot presentar-se poc després de la desaparició de les butllofes o durant les setmanes posteriors a la fi del procés infecciós. Més de la meitat dels individus amb NPH també sofreixen aquest mal.[19]

Tanmateix, en casos extraordinaris, és possible que es donin altres complicacions més o menys greus, les quals poden ser alguna de les següents:[20] 

en la zona d'aparició de l'HZ.[37]

Epidemiologia

[modifica]

Es considera una malaltia freqüent, ja que afecta anualment una de cada 500 persones. A Europa hi ha 1,8 milions de casos anuals, cosa gens estranya, atès que qualsevol persona que hagi patit la varicel·la (a Europa és un 90% de la població) pot desenvolupar un HZ al llarg de la seva vida. La incidència oscil·la entre els 2,0 i els 4,6/1.000 casos/persones-any, sense diferències significatives entre els països que formen la UE.[38] A Espanya, durant el període 2014-2018 la seva incidència va ser de 351,6 casos/100.000 habitants.[39] Una persona de cada cinc pateix l'herpes zòster al llarg de la seva vida.

L'HZ afecta per igual els dos sexes i totes les races i no té un patró estacional predominant. En canvi, sí que es noten diferències per edat.[40] Així, en lactants es pot donar si la mare ha patit la varicel·la durant l'embaràs, però és molt rar en general en nens petits. En canvi, és més freqüent en persones de mitjana edat, augmenta especialment després dels cinquanta anys i la màxima incidència es dona entre persones que estan a la seixantena. L'HZ en infants immunocompetents pot ser deguda a una reacció adversa a la vacuna contra la varicel·la o a una infecció subclínica prèvia pel VVZ.[41] Quasi sempre produeix una simptomatologia més lleu que la dels casos adults.[42]

El virus pot estar latent en diferents persones però no desenvolupar-se per igual.[43] En general això es dona en moments personals als quals les defenses baixen (immunodepressió) per una causa o una altra (nervis, alimentació no adequada, altres malalties com refredats, grips, febres, etc.). És per això que les persones grans, que poden estar més sovint amb immunodepressió, són més propensos a desenvolupar l'HZ.[44] A més de la immunodeficiència, altre causes que poden reactivar els virus són la diabetis, la insuficiència renal crònica,[45] un trauma quirúrgic, la radiació (raigs ultraviolats, la solar perllongada també)[46] o altres infeccions, per exemple.[47] En canvi, sembla que el contacte continuat amb el virus de la varicel·la fa que la incidència de l'HZ sigui menor.[48]

La transmissió del virus de la varicel·la i de l'HZ es fa per contacte directe amb el líquid intern que contenen les lesions cutànies o butllofes i també per les secrecions respiratòries. Les persones amb un HZ, donat que el virus és el mateix, poden contagiar la varicel·la.[49]

Prevenció

[modifica]

Vacuna

[modifica]
Article principal: Vacuna contra l'herpes zòster

Actualment està comercialitzada a diversos països Zostavax[50] de Merck & Co. (avui dia Merck KGaA). En estudi hi havia una altra vacuna en fase 3 de GlaxoSmithKline,[51] però el resultat de l'assaig no fou satisfactori.[52] L'octubre de 2017 la FDA aprovà una nova vacuna recombinant administrada en dues injeccions i comercialitzada per la mateixa companyia amb el nom de Shingrix,[53] la qual és avui dia la vacuna profilàctica de primera línia pels individus amb un alt risc de patir HZ.[54]

Dieta

[modifica]

En un estudi es va trobar una forta associació entre el consum de fruita baix i el risc d'aparèixer un HZ; en l'anàlisi ajustat, les persones que menjaven menys d'una porció de fruita a la setmana tenien més de tres vegades el risc d'HZ en comparació amb els individus que consumien més de tres porcions per dia.[55] Podrien estar implicats diversos micronutrients: vitamines antioxidants; en particular la A, B₆C i E; zinc i ferro, amb la idea de reforçar el sistema immunològic i conseqüentment dificultar el desenvolupament de l'HZ.[56]

Tractament

[modifica]

Els objectius del tractament són limitar la gravetat i la durada del dolor, escurçar la durada de l'episodi d'HZ i reduir les complicacions. El tractament simptomàtic és sovint necessari per a la complicació de la neuràlgia postherpètica.[57] No obstant això, un estudi sobre l'HZ no tractat mostra que, un cop que l'erupció hagi desaparegut, la neuràlgia postherpètica és molt poc comuna en persones menors de 50 anys i desapareix amb el temps. En la gent gran el dolor es va dissipant més lentament,[58] però fins i tot en persones majors de 70 anys, el 85% resten sense dolor un any després del seu atac.[59] L'ús de l'electroestimulació percutània dels nervis pot ser un eficaç mètode terapèutic coadjuvant a l'administració de fàrmacs antivírics en l'HZ agut i també una bona tècnica per prevenir el desenvolupament de la NPH.[60]

Antivirals

[modifica]

Inhibeixen la replicació del virus i redueixen la gravetat i la durada de l'HZ amb efectes secundaris mínims, però no queda clarament establerta l'efectivitat en la prevenció de la neuràlgia postherpètica (efectivitat que sols es mostra en l'administració en l'inici de la malaltia).[61] És acceptat en la comunitat dermatològica que l'aplicació d'antivirals tòpics en les lesions de l'HZ no és eficaç,[62] es consideren així d'utilitat només els administrats per via oral (o intravenosa en pacients immunodeprimits). Haurien de ser prescrits als pacients d'edat avançada pel risc alt de neuràlgia postherpètica, i en tots els pacients amb HZ oftàlmic, independentment de l'edat o la gravetat dels símptomes.[63]

Els més utilitzats són:

  • Aciclovir (EFG, Zovirax, Aciclor, etc.) és un anàleg de la guanosina capaç d'inhibir l'ADN polimerasa, un enzim viral fonamental en la síntesi de l'ADN del virus. Aquest fàrmac, doncs, impedeix la reproducció i extensió del virus. Cal prendre'l cinc vegades diàries perquè sigui efectiu.[33]
  • Valaciclovir (EFG, Valtrex)[64] és un profàrmac que quan arriba al fetge es transforma en aciclovir i que es pot dosar en tres vegades diàries en comptes de les cinc d'aquest.[33]
  • Famciclovir (EFG, Famvir) és com l'aciclovir, un altre anàleg sintètic de la guanosina que després de l'absorció intestinal i de la metabolització en el fetge es converteix en penciclovir, que és el que realment té activitat antiviral. S'administra un cop diari.[65]
  • Brivudina (Nervinex)[66] és un anàleg de la timidina que impedeix que el virus es pugui reproduir perquè s'introdueix a l'ADN del virus i hi bloqueja l'acció de les polimerases. Cal evitar prendre brivudina conjuntament amb antineoplàstics, en especial 5-fluorouracil i altres fàrmacs relacionats, pel risc d'interaccions medicamentoses mortals que pot comportar.[67]
  • Amenamevir (Amenalief),[68] un inhibidor enzimàtic que actua contra el complex helicasa-primasa del VVZ i del VHS.[69] És el primer membre d'aquesta nova classe de medicaments aprovat a alguns països per tractar la malaltia.[70]

Hi ha pocs estudis a doble-cec comparatius d'eficàcia dels fàrmacs:

  • Aciclovir-famciclovir: una eficàcia comparable,[71][72] amb millor tolerabilitat del famciclovir.[72][73][74]
  • Aciclovir-valaciclovir: ambdós tenen una eficàcia comparable,[75][76]
  • Aciclovir-brivudina: un estudi mostrà una disminució en la incidència de neuràlgia postherpètica en pacients immunocompetents ancians,[77] mentre que altre no trobà diferències significatives,[78] si bé no es valorà la neuràlgia postherpètica.
  • Valaciclovir-famciclovir: una eficàcia comparable.[79]
  • Famciclovir-brivudina: una eficàcia comparable.[80]

Antiàlgics

[modifica]

Habitualment cal el tractament del dolor, generalment amb analgèsics orals o sistèmics, tan potents com calgui segons cada cas particular.[81] També antidepressius tricíclics (en especial l'amitriptilina i la nortriptilina) o ISRSNs (duloxetina)[82] i anticonvulsivants (gabapentina o pregabalina)[83] són una bona indicació per a molts malalts amb neuràlgia postherpètica.[84] En alguns pacients amb dolor refractari o dificultats per prendre tractament oral els pegats transdèrmics de lidocaïna mostren certa eficàcia, encara que no són un fàrmac de primera elecció en la NPH i tenen un cost elevat atesos els beneficis que la seva aplicació aporta.[85] Les cremes i pegats amb capsaïcina poden ser un complement a la medicació principal, tot i que no sempre actuen de forma satisfactòria en malalts amb dolor neuropàtic crònic.[86]

Glucocorticoides

[modifica]

Si els dolors són més forts, amb glucocorticoides com la prednisona es pot reduir la inflamació del nervi a curt termini;[87][88] tot i que el seu ús combinat amb antivirals 

en ancians requereix un control molt estricte.[89]

Teràpies alternatives

[modifica]

Ara per ara, no existeixen suficients dades que demostrin amb claredat, segons els criteris de la medicina basada en l'evidència, que l'ús de la moxibustió[90] i/o l'acupuntura[91] millora de manera significativa i duradora el dolor de la neuràlgia postherpètica.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cassan, A «Herpes zòster». Compartir, Revista del cooperativisme sanitari. Fundació Espriu, 2009 Oct-Des; 76, pp: 6-7. ISSN 2696-3833 [Consulta: 23 gener 2022].
  2. ↑ Sundriyal, D; Kapoor, R; Kumar, N; Walia, M «Multidermatomal herpes zoster» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014 Jun 4; 2014, pp: bcr2014205024. PMID: 24899017. DOI: 10.1136/bcr-2014-205024. PMC: 4054262 [Consulta: 27 juliol 2020].
  3. ↑ Weller, TH; Mitton, HM; Bell, EJ «The etiologic agents of varicella and herpes zoster; isolation, propagation, and cultural characteristics in vitro» (en anglès). J Exp Med, 1958 Des 1; 108 (6), pp: 843-868. PMID: 13598816. DOI: 10.1084/jem.108.6.843. PMC: 7336348 [Consulta: 2 abril 2022].
  4. ↑ Navarrete Cuadrado, K; Mastrodomenico Vargas, M; Guao Salinas, H; Ruiz Pérez, O «Varicela Zoster» (en castellà). Biociencias, 2020 Gen-Jun; 15 (1), pp: 79-91. ISSN 2390-0512. DOI: 10.18041/2390-0512/biociencias.1.6364 [Consulta: 22 gener 2022].
  5. ↑ Cukic, V «The Uncommon Localization of Herpes Zoster» (en anglès). Med Arch, 2016 Feb; 70 (1), pp: 72-75. PMID: 26980938. DOI: 10.5455/medarh.2016.70.72-75. PMC: 4779352 [Consulta: 22 gener 2022].
  6. ↑ Orgaz Gallego, MP; Curbelo del Bosco, JM; Tricio Armero, MA; Pérez Sánchez, S «Síndrome de Ramsay Hunt. A propósito de un caso» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2016 Jun; 9 (2), pp: 119-122. ISSN 2386-8201 [Consulta: 10 juny 2020].
  7. ↑ Catron, T; Hern, HG «Herpes Zoster Ophthalmicus» (en anglès). West J Emerg Med, 2008 Ag; 9 (3), pp: 174–176. ISSN 1936-900X. PMC: 2672268. PMID: 19561738 [Consulta: 18 juny 2020].
  8. ↑ Nomura, H; Nomura, S «Simultaneous herpes zoster rash in the upper extremity and interscapular region that resembles innervation zone of the dorsal ramus of the cervical nerve root: a case report» (en anglès). AME Case Rep, 2021 Jul 25; 5, pp: 25. PMID: 34312604. DOI: 10.21037/acr-21-1. PMC: 8256132 [Consulta: 22 gener 2022].
  9. ↑ Ballyram, R: Wood, NH; Khammissa, RAG; Lemmer, J; Feller, L «Oral diseases associated with human herpes viruses: aetiology, clinical features, diagnosis and management» (en anglès). S Afr Dent J, 2016 Jul; 71 (6), pp: 253-259. ISSN 0375-1562 [Consulta: 10 juny 2020].
  10. ↑ Kaye, S; Baker, K; Bonshek, R; Maseruka, H; et al «Human Herpesviruses in the Cornea» (en anglès). Br J Ophthalmol, 2000 Jun; 84 (6), pp: 563-571. PMID: 10837377. DOI: 10.1136/bjo.84.6.563. PMC: 1723495 [Consulta: 10 juny 2020].
  11. ↑ Moreno-Díaz, JA; Paredes-Solis, V; Martínez-Chagolla, BJ; Sereno-Coló, JA «Herpes gestacional. Reporte de un caso» (en castellà). Ginecología y Obstetricia de México, 2014; 82 (10), pp: 697-704. ISSN 0300-9041 [Consulta: 9 juliol 2020].
  12. ↑ Zhou, SR; Liu, CY «A case report of abdominal distention caused by herpes zoster» (en anglès). World J Gastroenterol, 2012 Set 7; 18 (33), pp: 4627-4628. PMID: 22969239. DOI: 10.3748/wjg.v18.i33.4627. PMC: 3435791 [Consulta: 23 gener 2022].
  13. ↑ Drone, E; Ganti, L «A Case of Disseminated Zoster in an Immunocompetent Patient» (en anglès). Cureus, 2019 Des 4; 11 (12), pp: e6286. PMID: 31911878. DOI: 10.7759/cureus.6286. PMC: 6939971 [Consulta: 23 gener 2022].
  14. ↑ Ku, SH; Kim, HS; Park, EJ; et al «A case of zoster sine herpete presenting with thoracic radicular pain diagnosed by polymerase chain reaction in skin exudate» (en anglès). Dermatologica Sinica, 2014 Set, 32 (3), pp: 180-182. ISSN 1027-8117. DOI: 10.1016/j.dsi.2013.12.002 [Consulta: 23 juny 2020].
  15. ↑ Zhou, J; Li, J; Ma, L; Cao, S «Zoster sine herpete: a review» (en anglès). Korean J Pain, 2020 Jul 1; 33 (3), pp: 208-215. PMID: 32606265. DOI: 10.3344/kjp.2020.33.3.208. PMC: 7336347 [Consulta: 22 juliol 2020].
  16. ↑ Hadley, GR; Gayle, JA; Ripoll, J; Jones, MR; et al «Post-herpetic Neuralgia: a Review» (en anglès). Curr Pain Headache Rep, 2016 Mar; 20 (3), pp: 17. ISSN 1531-3433. DOI: 10.1007/s11916-016-0548-x. PMID: 26879875 [Consulta: 10 juny 2020].
  17. ↑ Cohen, KR; Salbu, RL; Frank, J; Israel, I «Presentation and Management of Herpes Zoster (Shingles) in the Geriatric Population» (en anglès). Pharmacy and Therapeutics, 2013 Abr; 38 (4), pp: 217-227. ISSN 1052-1372. PMC: 3684190. PMID: 23785227 [Consulta: 30 abril 2022].
  18. ↑ Gershon, AA; Breuer, J; Cohen, JI; Cohrs, RJ; et al «Varicella zoster virus infection» (en anglès). Nat Rev Dis Primers, 2015 Jul 2; 1, pp: 15016. PMID: 27188665. DOI: 10.1038/nrdp.2015.16. PMC: 5381807 [Consulta: 23 gener 2022].
  19. ↑ Hassan, S; Cohen, PR «Postherpetic Pruritus: A Potential Complication of Herpes Zoster Virus Infection» (en anglès). Cureus, 2019 Set 16; 11 (9), pp: e5665. PMID: 31720141. DOI: 10.7759/cureus.5665. PMC: 6823016 [Consulta: 30 gener 2022].
  20. ↑ Volpi, A «Severe complications of herpes zoster» (en anglès). Herpes, 2007 Set; 14 (Supl 2), pp: 35-39. ISSN 0969-7667. PMID: 17939894 [Consulta: 22 juliol 2020].
  21. ↑ López Villaescusa, MT; Martínez Martínez, ML; Faura Berruga, C; Pérez García, L «Herpes Zoster diseminado» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2012 Feb; 5 (1), pp: 64-66. ISSN 2386-8201. DOI: 10.4321/S1699-695X2012000100012 [Consulta: 10 juny 2020].
  22. ↑ Rudinsky, DM; Jordan, K «Disseminated herpes zoster causing acute respiratory distress syndrome in an immunocompetent patient» (en anglès). BMJ Case Rep, 2017 Set; 2017, pp: bcr2017220542. PMID: 28942398. DOI: 10.1136/bcr-2017-220542. PMC: 5747625 [Consulta: 10 juny 2020].
  23. ↑ Yorulmaz, A; Tantoğlu, BH; Artüz, F «Necrotic Herpes Zoster in an Otherwise Healthy Patient» (en anglès). J Turk Acad Dermatol, 2015 Jun; 9 (3), pp: 1593c4. ISSN 1307-394X. DOI: 10.6003/jtad.1593c4 [Consulta: 23 gener 2022].
  24. ↑ Alvarez-Guzmán, C; Rodriguez-Garcia, A «Queratitis “en archipiélago” asociada a herpes zóster oftálmico. Reporte de un caso» (en castellà). Rev Mex Oftalm, 2013 Abr; 87 (2), pp: 131-136. ISSN 0187-4519 [Consulta: 29 juny 2020].
  25. ↑ Lee, CY; Tsai, HC; Lee, SSJ; Chen, YS «Orbital apex syndrome: an unusual complication of herpes zoster ophthalmicus» (en anglès). BMC Infect Dis, 2015 Gen 31; 15, pp: 33. PMID: 25636374. DOI: 10.1186/s12879-015-0760-z. PMC: 4314774 [Consulta: 20 juliol 2020].
  26. ↑ Karpecki, PM «A Viral Cause of Glaucoma» (en anglès). Review of Optometry, 2007; Jul 3, págs: 3. ISSN 1930-160X [Consulta: 10 juny 2020].
  27. ↑ Lovell, B «Trigeminal herpes zoster: early recognition and treatment are crucial» (en anglès). BMJ Case Rep, 2015 Mar 20; 2015, pp: bcr2014208673. PMID: 25795749. DOI: 10.1136/bcr-2014-208673. PMC: 4369019 [Consulta: 24 gener 2022].
  28. ↑ Palmerín-Donoso, A; Tejero-Mas, M; Buitrago-Ramírez, F «Herpes zóster oftálmico» (en castellà). Aten Primaria, 2019 Feb; 51 (2), pp: 123-124. ISSN 1578-1275. DOI: 10.1016/j.aprim.2018.04.002. PMID: 29907452 [Consulta: 18 juny 2020].
  29. ↑ Liu, XK; Li, J «Muscle weakness related to herpes zoster» (en anglès). CMAJ, 2018 Gen 22; 190 (3), pp: E81. PMID: 29358203. DOI: 10.1503/cmaj.171209. PMC: 5780268 [Consulta: 24 gener 2022].
  30. ↑ Miller, SC; Cox, JM; Olding, KJ «Cervical Radiculopathy Associated With Shingles Herpes Zoster Infection» (en anglès). J Chiropr Med, 2019 Set; 18 (3), pp: 225-228. PMID: 32884499. DOI: 10.1016/j.jcm.2019.03.003. PMC: 7452359 [Consulta: 21 març 2022].
  31. ↑ Álvarez Serrano, E; Casola Crespo, E; Rivero Fernández, F; Martínez, L «Meningoencefalitis en el curso de un herpes zóster facial» (en castellà). AMC, 2007 Jul-Ag; 11 (4), págs: 6. ISSN 1025-0255 [Consulta: 23 juny 2020].
  32. ↑ Sainz-Maza Aparicio, M; Ramos Martín, A; Sánchez Otero, C «Mielitis transversa por herpes zóster» (en castellà). Semergen, 2011 Abr; 37 (4), pp: 207-210. 1138-3593 ISSN 1138-3593. DOI: 10.1016/j.semerg.2010.12.001 [Consulta: 23 juny 2020].
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Virus de l'herpes zòster, pàg. 2, document editat pel Col·legi de farmacèutics de Lleida (COFLleida)
  34. ↑ Mathew, T; Thomas, K; Shivde, S; Venkatesh, S; Rockey, SM «Post Herpes Zoster Infection Neuromyelitis Optica Spectrum Disorder» (en anglès). Mult Scler Relat Disord, 2017 Nov; 18, pp: 93-94. ISSN 2211-0348. DOI: 10.1016/j.msard.2017.09.022. PMID: 29141830 [Consulta: 24 juny 2020].
  35. ↑ Turco, EC; Curti, E; Maffini, V; Pisani, F; Granella, F «Neuromyelitis Optica Spectrum Disorder Attack Triggered by Herpes Zoster Infection» (en anglès). Mult Scler Int, 2020 Abr; 2020, pp: 6151258. PMID: 32373365. DOI: 10.1155/2020/6151258. PMC: 7196994 [Consulta: 24 juny 2020].
  36. ↑ Nagel, MA; Gilden, D «The relationship between herpes zoster and stroke» (en anglès). Current Neurology and Neuroscience Reports, 2015 Abr; 15 (4), pp: 16. PMID: 25712420. DOI: 10.1007/s11910-015-0534-4. PMC: 5489066 [Consulta: 30 abril 2022].
  37. ↑ Mizumoto, J «Abdominal pseudohernia due to herpes zoster» (en anglès). Cleve Clin J Med, 2021 Set 1; 88 (9), pp: 480-481. ISSN 1939-2869. DOI: 10.3949/ccjm.88a.20178. PMID: 34470749 [Consulta: 20 març 2022].
  38. ↑ Pinchinat, S; Cebrián-Cuenca, AM; Bricout, M; Johnson, RW «Similar Herpes Zoster Incidence Across Europe: Results From a Systematic Literature Review» (en anglès). BMC Infect Dis, 2013 Abr 10; 13, pp: 170. PMID: 23574765. DOI: 10.1186/1471-2334-13-170. PMC: 3637114 [Consulta: 9 juliol 2020].
  39. ↑ Masa-Calles, J; López-Perea, N; Vila Cordero, B; Carmona, R «Vigilancia y epidemiología del herpes zóster en España» (en castellà). Rev Esp Salud Pública, 2021 Jun 25; 95, pp: e202106088. ISSN 2173-9110 [Consulta: 22 gener 2022].
  40. ↑ Forbes, HJ; Bhaskaran, K; Thomas, SL; Smeeth, L; et al «Quantification of risk factors for herpes zoster: population based case-control study» (en anglès). BMJ, 2014 Maig 13; 348, pp: g2911. PMID: 25134101. DOI: 10.1136/bmj.g2911. PMC: 4019782 [Consulta: 20 juliol 2020].
  41. ↑ Shang, BS; Hung, CJJ; Lue, KH «Herpes Zoster in an Immunocompetent Child without a History of Varicella» (en anglès). Pediatr Rep, 2021 Abr 1; 13 (2), pp: 162-167. PMID: 33916031. DOI: 10.3390/pediatric13020022. PMC: 8167658 [Consulta: 20 juliol 2020].
  42. ↑ Leung, AKC; Barankin, B «Herpes Zoster in Childhood» (en anglès). Open Journal of Pediatrics, 2015 Mar; 5 (1), pp: 39-44. ISSN 2160-8741. DOI: 10.4236/ojped.2015.51008 [Consulta: 20 juliol 2020].
  43. ↑ Stumpf, MPF; Laidlaw, Z; Jansen, VAA «Herpes viruses hedge their bets» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2002 Nov 12; 99 (23), pp: 15234-15237. PMID: 12409612. DOI: 10.1073/pnas.232546899. PMC: 137573 [Consulta: 20 juliol 2020].
  44. ↑ John, A; Canaday, DH «Herpes zoster in the older adult» (en anglès). Infectious Disease Clinics of North America, 2017 Des; 31 (4), pp: 811-826. PMID: 29079160. DOI: 10.1016/j.idc.2017.07.016. PMC: 5724974 [Consulta: 10 juny 2020].
  45. ↑ Li, Z; Wang, Q; Ma, J; Li, Z; et al «Risk Factors for Herpes Zoster in Patients with Chronic Kidney Disease: A Case-Control Study» (en anglès). Vaccines (Basel), 2021 Ag 28; 9 (9), pp: 963. PMID: 34579200. DOI: 10.3390/vaccines9090963. PMC: 8473266 [Consulta: 23 gener 2022].
  46. ↑ Zak-Prelich, M; Borkowski, JL; Alexander, F; Norval, M «The role of solar ultraviolet irradiation in zoster» (en anglès). Epidemiology & Infection, 2002 Des; 129 (3), pp: 593-597. PMID: 12558343. DOI: 10.1017/s0950268802007793. PMC: 2869922 [Consulta: 20 juliol 2020].
  47. ↑ Marra, F; Parhar, K; Huang, B; Vadlamudi, N «Risk Factors for Herpes Zoster Infection: A Meta-Analysis» (en anglès). Open Forum Infect Dis, 2020 Gen 9; 7 (1), pp: ofaa005. PMID: 32010734. DOI: 10.1093/ofid/ofaa005. PMC: 6984676 [Consulta: 23 gener 2022].
  48. ↑ Thomas, SL; Wheeler, JG; Hall, AJ «Contacts With Varicella or With Children and Protection Against Herpes Zoster in Adults: A Case-Control Study» (en anglès). Lancet, 2002 Ag 31; 360 (9334), pp: 678-682. ISSN 0140-6736. DOI: 10.1016/S0140-6736(02)09837-9. PMID: 12241874 [Consulta: 30 maig 2020].
  49. ↑ Hatsushika, Y; Nii, I; Taniguchi, T «Varicella caused by airborne transmission of a localised herpes zoster infection in a family» (en anglès). BMJ Case Rep, 2021 Set 3; 14 (9), pp: e243217. PMID: 34479882. DOI: 10.1136/bcr-2021-243217. PMC: 8420737 [Consulta: 23 gener 2022].
  50. ↑ Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios «Zostavax» (en castellà). Ficha técnica, 2016; Feb 11 (rev), pàgs: 51 [Consulta: 23 juliol 2020].
  51. ↑ FiercePharma. «Phase 3 Clinical Trial of GSK's Herpes Zoster Vaccine Candidate Containing Agenus' QS-21 Commences in Immunocompromised Patients» (en anglès). Questex LLC, 19-07-2012. [Consulta: 23 juliol 2020].
  52. ↑ Pharmafield. «GSK herpes vaccine fails major trial» (en anglès). Pf Media News, 06-01-2012. [Consulta: 23 juliol 2020].
  53. ↑ López Tricas, JM «Shingrix, vacuna contra el herpes zóster» (en castellà). Info-farmacia.com, 2018; Gen 8, pàgs: 3. Arxivat de l'original el 23 de juliol 2020 [Consulta: 23 juliol 2020].
  54. ↑ Shah, RA; Limmer, AL; Nwannunu, CE; Patel, RR; et al «Shingrix for Herpes Zoster: A Review» (en anglès). Skin Therapy Lett, 2019 Jul; 24 (4), pp: 5-7. ISSN 1201-5989. PMID: 31339679 [Consulta: 2 abril 2022].
  55. ↑ Thomas SL, Wheeler JG, Hall AJ «Micronutrient intake and the risk of herpes zoster: a case-control study» (en anglès). Int J Epidemiol, 2006 Abr; 35 (2), pp: 307-314. ISSN 1464-3685. DOI: 10.1093/ije/dyi270. PMID: 16330478 [Consulta: 29 maig 2020].
  56. ↑ Chen, JY; Chang, CY; Lin, YS: Hu, ML «Nutritional Factors in Herpes Zoster, Postherpetic Neuralgia, and Zoster Vaccination» (en anglès). Popul Health Manag, 2012 Des; 15 (6), pp: 391-397. ISSN 1942-7891. DOI: 10.1089/pop.2012.1563. PMID: 23088666 [Consulta: 29 maig 2020].
  57. ↑ Tyring, SK «Management of herpes zoster and postherpetic neuralgia». J Am Acad Dermatol, 57, 6 Suppl, 2007, pp: S136–S142. ISSN 0190-9622. DOI: 10.1016/j.jaad.2007.09.016. PMID: 18021865.
  58. ↑ Johnson, RW; McElhaney, J «Postherpetic neuralgia in the elderly» (en anglès). Int J Clin Pract, 2009 Set; 63 (9), pp: 1386-1391. PMID: 19691624. DOI: 10.1111/j.1742-1241.2009.02089.x. PMC: 2779987 [Consulta: 30 gener 2022].
  59. ↑ Helgason, S; Petursson, G; Gudmundsson, S; Sigurdsson, JA «Prevalence of postherpetic neuralgia after a single episode of herpes zoster: prospective study with long term follow up» (en anglès). British Medical Journal, 321, 7264, 2000; Set 30, pp: 794–796. DOI: 10.1136/bmj.321.7264.794. PMC: 27491. PMID: 11009518.
  60. ↑ Kolšek, M «TENS - an alternative to antiviral drugs for acute herpes zoster treatment and postherpetic neuralgia prevention» (en anglès). Swiss Med Wkly, 2012 Gen 17; 141, pp: w13229. ISSN 1424-3997. DOI: 10.4414/smw.2011.13229. PMID: 22250036 [Consulta: 21 març 2022].
  61. ↑ Bruxelle, J; Pinchinat, S. «Effectiveness of antiviral treatment on acute phase of herpes zoster and development of post herpetic neuralgia: review of international publications» (en anglès) pp: 53-58. PMID: 22169279. Med Mal Infect, 2012 Feb; 42 (2). DOI: 10.1016/j.medmal.2011.11.001.
  62. ↑ García, A; Guerra-Tapia, A; Torregrosa, JV «Tratamiento y prevención del herpes zoster» (en castellà). Med Clin (Barc), 2005 Jul 9; 125 (6), pp: 215-220. ISSN 1578-8989. DOI: 10.1157/13077377. PMID: 16022835 [Consulta: 29 maig 2020].
  63. ↑ Opstelten W, Eekhof J, Neven AK, Verheij T «Treatment of herpes zoster» (en anglès). Can Fam Physician, 2008 Mar; 54 (3), pp: 373-377. ISSN 1715-5258. PMC: 2278354. PMID: 18337531 [Consulta: 29 maig 2020].
  64. ↑ DrugBank «Valaciclovir» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Maig; DB00577 (rev), pàgs: 15 [Consulta: 29 maig 2020].
  65. ↑ Semaan, JR; Parmar, M «Famciclovir» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Gen 6; NBK557563 (rev), págs: 4. PMID: 32491495 [Consulta: 30 gener 2022].
  66. ↑ DrugBank «Brivudine» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Maig; DB03312 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 29 maig 2020].
  67. ↑ Lucas, S. «Riesgo de interacción potencialmente mortal entre el antiviral brivudina (Nervinex) y antineoplásicos, especialmente del grupo 5-fluoropirimidinas (5-fluorouracilo y relacionados)» (en castellà). Farmacovigilancia, Grupo Menarini/AEMPS, 01-10-2018. [Consulta: 19 març 2022].
  68. ↑ DrugBank «Amenamevir» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2021 Feb; DB11701 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 20 març 2022].
  69. ↑ Kawashima, M; Nemoto, O; Honda, M; Watanabe, D; et al «Amenamevir, a novel helicase–primase inhibitor, for treatment of herpes zoster: A randomized, double‐blind, valaciclovir‐controlled phase 3 study» (en anglès). J Dermatol, 2017 Nov; 44 (11), pp: 1219-1227. PMID: 28681394. DOI: 10.1111/1346-8138.13948. PMC: 5697646 [Consulta: 20 març 2022].
  70. ↑ Shiraki, K; Yasumoto, S; Toyama, N; Fukuda, H «Amenamevir, a Helicase-Primase Inhibitor, for the Optimal Treatment of Herpes Zoster» (en anglès). Viruses, 2021 Ag 5; 13 (8), pp: 1547. PMID: 34452412. DOI: 10.3390/v13081547. PMC: 8402822 [Consulta: 20 març 2022].
  71. ↑ Shafran SD, Tyring SK, Ashton R, Decroix J, Forszpaniak C, Wade A, Paulet C, Candaele D «Once, twice, or three times daily famciclovir compared with aciclovir for the oral treatment of herpes zoster in immunocompetent adults: a randomized, multicenter, double-blind clinical trial» (en anglès). J Clin Virol, 2004 Abr; 29 (4), pp: 248-253. DOI: 10.1016/S1386-6532(03)00164-1. PMID: 15018852.
  72. ↑ 72,0 72,1 Shen MC, Lin HH, Lee SS, Chen YS, Chiang PC, Liu YC «Double-blind, randomized, acyclovir-controlled, parallel-group trial comparing the safety and efficacy of famciclovir and acyclovir in patients with uncomplicated herpes zoster» (en anglès). J Microbiol Immunol Infect, 2004 Abr; 37 (2), pp: 75-81. PMID: 15181487.
  73. ↑ Tyring S, Engst R, Corriveau C, Robillard N, Trottier S, Van Slycken S, Crann RA, Locke LA, Saltzman R, Palestine AG; Collaborative Famciclovir Ophthalmic Zoster Research Group. «Famciclovir for ophthalmic zoster: a randomised aciclovir controlled study» pp: 576-581. Br J Ophthalmol, 2001 Maig; 85 (5). DOI: 10.1136/bjo.85.5.576.
  74. ↑ Tyring S, Belanger R, Bezwoda W, Ljungman P, Boon R, Saltzman RL; Colaborative Famciclovir Immunocompromised Study Group. «A randomized, double-blind trial of famciclovir versus acyclovir for the treatment of localized dermatomal herpes zoster in immunocompromised patients» (en anglès). Cancer Inv, 2001; 19 (1), pp: 13-22. DOI: 10.1081/cnv-100000070.
  75. ↑ Beutner, KR; Friedman, DJ; Forszpaniak, C; Andersen, PL; Wood, MJ «Valaciclovir Compared With Acyclovir for Improved Therapy for Herpes Zoster in Immunocompetent Adults» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 1995 Jul; 39 (7), pp: 1546-1553. PMID: 7492102. DOI: 10.1128/aac.39.7.1546. PMC: 162779 [Consulta: 29 juny 2020].
  76. ↑ Colin J, Prisant O, Cochener B, Lescale O, Rolland B, Hoang-Xuan T. «Comparison of the efficacy and safety of valaciclovir and acyclovir for the treatment of herpes zoster ophthalmicus» (en anglès). Ophthalmology, 2000 Ag; 107 (8), pp: 1507-1511. DOI: 10.1016/S0161-6420(00)00222-0.
  77. ↑ Wassilew SW, Wutzler P; Brivddin Herpes Zoster Study Group. «Oral brivudin in comparison with acyclovir for herpes zoster: a survey study on postherpetic neuralgia» (en anglès) pp: 57-60. Antiviral Res, 2003 Jun; 59 (1). DOI: 10.1016/s0166-3542(03)00064-0.
  78. ↑ Wassilew SW, Wutzler P; Brivddin Herpes Zoster Study Group. «Oral brivudin in comparison with acyclovir for improved therapy of herpes zoster in immunocompetent patients: results of a randomized, double-blind, multicentered study» (en anglès). Antiviral Res, 2003 Jun; 59 (1), pp: 49-56. DOI: 10.1016/s0166-3542(03)00065-2.
  79. ↑ Tyring SK, Beutner KR, Tucker BA, Anderson WC, Crooks RJ. «Antiviral therapy for herpes zoster: randomized, controlled clinical trial of valacyclovir and famciclovir therapy in immunocompetent patients 50 years and older» (en anglès). Arch Fam Med, 2000 Set-Oct; 9 (9), pp: 863-869. DOI: 10.1001/archfami.9.9.863.
  80. ↑ Wassilew S; Collaborative Brivudin PHN Study Group. «Brivudin compared with famciclovir in the treatment of herpes zoster: effects in acute disease and chronic pain in immunocompetent patients. A randomized, double-blind, multinational study» (en anglès). J Eur Acad Dermatol Venereol, 2005 Gen; 19 (1), pp: 47-55. DOI: 10.1111/j.1468-3083.2004.01119.x.
  81. ↑ Wareham, DW; Breuer, J «Herpes zoster» (en anglès). BMJ, 2007 Jun 9; 334 (7605), pp: 1211-1215. PMID: 17556477. DOI: 10.1136/bmj.39206.571042.AE. PMC: 1889999 [Consulta: 23 gener 2022].
  82. ↑ DrugBank «Duloxetine» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Jun; DB00476 (rev), pàgs: 19 [Consulta: 28 juny 2020].
  83. ↑ Johnson, P; Becker, L; Halpern, R; Sweeney, M «Real-world Treatment of Post-Herpetic Neuralgia With Gabapentin or Pregabalin» (en anglès). Clin Drug Investig, 2013 Gen; 33 (1), pp: 35-44. PMID: 23179473. DOI: 10.1007/s40261-012-0030-4. PMC: 3586179 [Consulta: 28 juny 2020].
  84. ↑ Calvo-Mosquera, G; González-Cal, A; Calvo-Rodríguez, D; Primucci, CY; Plamenov-Dipchikov, P «Dolor en el herpes zóster: prevención y tratamiento» (en castellà). Semergen, 2017 Maig-Jun; 43 (4), pp: 318-327. ISSN 1138-3593. DOI: 10.1016/j.semerg.2016.02.001 [Consulta: 28 juny 2020].
  85. ↑ Seisdedos Elcuaz, R «Estudio de utilización de parches de lidocaína al 5%» (en castellà). Revista de la Organización de Farmacéuticos Ibero-latinoamericanos, 2017; 27 (4), pàgs: 406-407. ISSN: 1699-714X [Consulta: 10 juliol 2020].
  86. ↑ Jung, HY; Park, HJ «Pain Management of Herpes Zoster» (en anglès). A: Pain Management, Chap. 4 (Prostan, M; Editor). InTechOpen, 2016; Maig 25, pàgs: 12. ISBN 978-953-51-2414-6. DOI: 10.5772/62873 [Consulta: 27 juliol 2019].
  87. ↑ Kowalsky, DS; Wolfson, AB «Corticosteroids for Preventing Postherpetic Neuralgia After Herpes Zoster Infection» (en anglès). Academic Emergency Medicine, 2019 Jun; 26 (6), pp: 686-687. ISSN 1553-2712. DOI: 10.1111/acem.13661. PMID: 30421477 [Consulta: 23 gener 2022].
  88. ↑ Peng, L; Du, B; Sun, L; Zhao, Y; Zhang, X «Short-term efficacy and safety of prednisone in herpes zoster and the effects on IL-6 and IL-10» (en anglès). Experimental and Therapeutic Medicine, 2019 Oct; 18 (4), pp: 2893-2900. PMID: 31572533. DOI: 10.3892/etm.2019.7898. PMC: 6755452 [Consulta: 19 març 2022].
  89. ↑ Cohen, JI «Clinical Practice: Herpes Zoster» (en anglès). N Engl J Med, 2013 Jul 18; 369 (3), pp: 255-263. PMID: 23863052. DOI: 10.1056/NEJMcp1302674. PMC: 4789101 [Consulta: 29 juny 2020].
  90. ↑ Wu, Q; Hu, H; Han, D; Gao, H «Efficacy and Safety of Moxibustion for Postherpetic Neuralgia: A Systematic Review and Meta-Analysis» (en anglès). Front Neurol, 2021 Ag 26; 12, pp: 676525. PMID: 34512502. DOI: 10.3389/fneur.2021.676525. PMC: 8427698 [Consulta: 20 març 2022].
  91. ↑ Qi, T; Lan, H; Zhong, C; Zhang, R; Zhang, H; et al «Systematic review and meta-analysis: the effectiveness and safety of acupuncture in the treatment of herpes zoster» (en anglès). Annals of Palliative Medicine, 2022 Feb; 11 (2), pp: 756-765. ISSN 2224-5839. DOI: 10.21037/apm-22-109. PMID: 35249352 [Consulta: 20 març 2022].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Herpes_zòster&oldid=34011259»