Focas l'Hortolà
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Φωκάς (Fokás) segle III  Sinope (Paflagònia) | ||
| Mort | c. 303 Sinope | ||
| Sepultura | San Marcelo al Corso (Roma); relíquies a Antioquia i Viena del Delfinat | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | jardiner | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| màrtir | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme | ||
| Festivitat | 5 de març (catòlics), 23 de juliol | ||
| Iconografia | Amb eines de llaurador | ||
| Patró de | Mariners i navegants, hospitalitat, pagesos i camperols | ||
.jpg)
Focas l'Hortolà, el Jardiner o Focas de Sinope (Sinope, Turquia, segle iii - 303) fou un llegendari pagès cristià, mort màrtir. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.[1]
Hagiografia
[modifica]La seva hagiografia pot provenir de la fusió de les històries de tres homes diferents del mateix nom: Focas d'Antioquia, el bisbe Focas de Sinope, màrtir en 102, i un camperol anomenat Focas. A partir d'un procés de duplicació de personalitat hagiogràfica s'originà la figura llegendària de Focas l'Hortolà.
Llegenda
[modifica]Segons la tradició, Focas era camperol i vivia a Sinope (Paflagònia, actual Turquia).[2] Cristià i molt caritatiu, donava els fruits dels seus conreus als necessitats, i ajudava els cristians perseguits. Durant una de les persecucions de Dioclecià, cap al 303, va donar hospitalitat a un grup de soldats que, justament, l'estaven buscant per matar-lo. Els soldats, que no el coneixien, van agrair-li molt la seva acollida, i Focas els digué que els ajudaria a trobar la persona que buscaven.
Mentre els soldats dormien a la nit, Focas va cavar una fossa i va pregar, i al matí va revelar la seva identitat als soldats. Sorpresos, aquests acordaren que li dirien al seu cap que no l'havien pogut trobar, per salvar-lo, però Focas refusà l'oferiment i els exhortà a complir el seu deure: els soldats, llavors, van decapitar-lo i sebolliren el cos a la fossa que ell mateix havia cavat.
El seu culte fou portat pels romans d'Orient al sud d'Itàlia, on és patró dels pagesos i d'algunes viles.[3]
Veneració
[modifica]És citat per sant Asteri d'Amasia (ca. 400). Com que Focas en grec deriva de la mateixa paraula que foca,[4] es convertí en un dels patrons dels mariners i navegants. En alguns llocs costaners de la Mediterrània oriental, era tradició reservar per al sant una part de cada àpat, anomenada la «porció de Sant Focas»: aquesta porció era comprada per un dels viatgers i els diners eren donats al capità, que els havia de donar als pobres del port on arribessin, com a agraïment al sant per la seva protecció durant el trajecte.
Referències
[modifica]- ↑ «St. Phocas the Gardener - Saints & Angels» (en anglès). Catholic Encyclopedia. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ Csiky, Gergely «Sinope in the early medieval economy of the Black Sea region (questions and problems).». Antaeus, 2015, pàg. 315-345..
- ↑ Magoulias, H. J. «The Lives of Byzantine Saints as Sources of Data for the History of Magic in the Sixth and Seventh Centuries A.d.: Sorcery, Relics and Icons». Byzantion, 37, 1967, pàg. 228–269. ISSN: 0378-2506.
- ↑ Butler, Alban. Lives of the Fathers, Martyrs and Other Principal Saints (en anglès). Coyne, 1836, p. 10.
Enllaços externs
[modifica]- "St. Phocas, Gardener, Martyr", en: Butler's Lives of the Saints.
- Patron Saints Index: St Phocas. Arxivat 2004-10-10 a Wayback Machine.
- Saint Phocas Arxivat 2008-06-18 a Wayback Machine.
- San Foca l'Ortolano