Fundamento de Esperanto
  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Ludwik Lejzer Zamenhof |
| Llengua | esperanto, francès, anglès, alemany, rus i polonès |
| Publicació | 1905 |
| Format per | Antaŭparolo (préface) (fr)  Exercises of the International Language Esperanto (en) 16 Rules of Esperanto (en) Universala Vortaro |
| Dades i xifres | |
| Tema | esperanto |
| Altres | |
| Lloc web | akademio-de-esperanto.org… |
 |
|---|
| Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto |
| Idioma |
| Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia | |
| Història |
| Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga | |
| Cultura |
| Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof |
| Organitzacions i serveis |
| Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial |
| Associacions d'esperanto |
| Països Catalans | Món |
| Temes relacionats |
| Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme |
| Wikimedia |
| Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj |
El Fundamento de Esperanto és un llibre escrit per L. L. Zamenhof, publicat l'any 1905. El 9 d'agost del 1905 es va declarar com la descripció oficial de l'idioma en el quart article de la Declaració de Boulogne en el primer Congrés Mundial a Boulogne-sur-Mer, a la República Francesa. És considerat el reglament essencial i obligatori de l'esperanto i és per tant intocable.[1][2]
Descripció
[modifica]El Fundamento consta de quatre parts: un pròleg (Antaŭparolo), una gramàtica (Gramatiko), una col·lecció d'exercicis (Ekzercaro) i un "Diccionari Universal" (Universala Vortaro). Amb l'excepció del pròleg, tot el que hi ha en el Fonament ve de treballs anteriors de Zamenhof.
A més del Fundamento hi ha els "Suplements Oficials" (Oficialaj Aldonoj) Ara per ara, hi ha vuit Suplements Oficials. El Pròleg del Fundamento declara:
| « | "Nur iam poste, kiam la granda parto de la novaj vortoj estos jam tute matura, ia aŭtoritata institucio enkondukos ilin en la vortaron oficialan, kiel 'Aldonon al la Fundamento" | » |
Traducció:
| « | "A partir d'ara, quan la majoria de les noves paraules s'hagin establert en l'ús, alguna institució amb autoritat les inclourà en el diccionari oficial en forma de "Suplement oficial del Fonament"" | » |
La gramàtica i la secció dels diccionaris del Fonament estan en cinc idiomes nacionals: francès, anglès, alemany, rus i polonès.
Notes
[modifica]- ↑ Peter Glover Forster. The Esperanto Movement. Mouton Publishers, 1982, p.111-112.
- ↑ Geoffrey Sutton. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007. Nova York: Mondial, 2008, p.21-23.
Enllaços externs
[modifica]- Fundamento de Esperanto (esperanto)
- Berlina Komentario pri la Fundamento de Esperanto Arxivat 2018-04-20 a Wayback Machine., 2 vol. 2014, 650 p. (esperanto)
