Cultura esperantòfona

Bandera de l'esperantoEsperanto
	Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
	Esperanto \| Convenció X \| Correlatius \| Gramàtica \| Lletres \| Fonologia \|
Història
	Història \| Zamenhof \| Protoesperanto \| Fundamento \| Unua Libro \| Declaració de Boulogne \| Manifest de Praga \|
Cultura
	Cultura \| Esperantistes \| Esperantujo \| Cinema \| La Espero \| Literatura \| Parlants natius \| Bandera \| Dia de Zamenhof
Organitzacions i serveis
	Acadèmia d'Esperanto \| Pasporta Servo \| TEJO \| UEA \| SAT \| Congrés mundial
Associacions d'esperanto
	Països Catalans \| Món
Temes relacionats
	Llengua auxiliar \| Llengua planificada \| Ido \| Interlingua \| Volapük \| Anacionalisme
Wikimedia
	Vikipedio \| Vikivortaro \| Vikicitaro \| Vikifonto \| Vikilibroj \| Vikikomunejo \| Vikispecoj

La cultura esperantòfona és el conjunt d'elements culturals creats per l'esperanto per accedir a una cultura internacional.

Hi ha més de 30.000 obres en esperanto (de les quals un 70% són obres originals) i es publiquen més de cent revistes regularment. Hi ha esperantistes que fan servir la llengua per viatjar arreu del món i una xàrcia d'hospitalitat, el Pasporta Servo,^[1] els permet d'allotjar-se debades en casa d'uns altres esperantòfons. D'altres mantenen correspondència amb amics de molts països gràcies al servici Koresponda Servo.

Cada any s'escriuen nous textos literaris i cançons i s'editen nombroses revistes, la més important de les quals és Monato, fundada l'any 1979. La música en esperanto, amb grups actuals com els catalans Kaj Tiel Plu, té també la seua editora de discos: Vinilkosmo. A la xàrcia, la pàgina web d'Esperanto Radio Arkivo oferix, des del 1993, un ampli arxiu actualitzat diàriament d'enregistraments d'emissions de ràdio en esperanto produïdes per diverses emissores (entre les quals destaquen Radio Polonia, China Radio Internacia, Radio Havano Kubo o Radio Vatikana). S'han fet també algunes pel·lícules en esperanto, com Incubus, amb William Shatner.

Parlants nadius

Els parlants nadius d'esperanto són aquells que han adquirit l'Esperanto com a llengua materna. En 1996 hi havia uns 350 o més casos coneguts de famílies amb parlants nadius d'esperanto.^[2]^[3] Estimacions de les associacions indiquen que hi ha arreu del món al voltant d'unes 1.000 famílies parlants d'esperanto, implicant potser uns 2.000 infants.^[4] En tots els casos coneguts els parlants són bilíngües o multilíngües en esperanto i en la llengua nacional o la llengua nadiua dels seus pares. En tots menys un grapat de casos, era el pare qui utilitza l'esperanto amb el nen. En la majoria d'aquestes famílies els pares tenien la mateixa llengua materna, encara que en moltes els pares tenien diferents llengües natives, i només l'esperanto en comú.^[3]^[5]

Trobades i congressos

El 2001, l'Associació Universal d'Esperanto (Universala Esperanto Asocio) tenia membres en 119 països. Cada any, entre 1500 i 6000 esperantistes es donen cita en el Congrés Mundial d'Esperanto (Universala Kongreso de Esperanto)^[6] i cada 15 de desembre (data de naixement de L. L. Zamenhoff) els esperantistes de tot el món celebren el Dia del Llibre en Esperanto. S'organitzen també durant l'any unes altres trobades, de distinta durada i proporció.

La Espero (L'esperança) és l'himne del món esperantista, el qual parla de pau mundial, fraternitat i una llengua neutral per a tots. Tanmateix, tots els esperantistes no estan d'acord amb la idea que l'esperanto podria ajudar la societat si tothom el parlés.^[7]

Durant el primer Congrés d'Esperanto, a Boulogne-sur-Mer el 1905, es decidí que un esperantista és qui sap parlar esperanto "sense que importen les seues motivacions", i que les seues opinions respecte de l'expansió de l'idioma són personals.

Referències

↑ Web del Pasport Servo
↑ Corsetti, Renato (1996). A mother tongue spoken mainly by fathers. Language Problems and Language Planning 20: 3, 263-73
↑ ^3,0 ^3,1 Benjamin Bergen (2001), "Nativization processes in L1 Esperanto", Journal of Child Language 28:575–595 doi:10.1017/S0305000901004779
↑ Corsetti, Pinto, & Tolomeo (2004) "Regularizing the regular: The phenomenon of overregularization in Esperanto-speaking children", Language Problems and Language Planning, 28:261–282
↑ Jouko Lindstedt. Native Esperanto as a Test Case for Natural Language ( PDF). Universitat d'Helsinki – Department of Slavonic and Baltic Languages and Literatures, gener 2006.
↑ «Johnson: Simple, logical and doomed», 16-09-2013. [Consulta: 16 desembre 2014].
↑ Ronald J. Glossop. «THE CULTURE OF ESPERANTO», 04-08-2005. Arxivat de l'original el 16 de gener 2016. [Consulta: 16 desembre 2014].

Vegeu també

Literatura esperantista

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cultura esperantòfona

Associació Universal d'Esperanto
Associació Catalana d'Esperanto Arxivat 2007-02-05 a Wayback Machine.
Vinilkosmo

[1] Web del Pasport Servo

[2] Corsetti, Renato (1996). A mother tongue spoken mainly by fathers. Language Problems and Language Planning 20: 3, 263-73

[Bergen-3] 3,0 ^3,1 Benjamin Bergen (2001), "Nativization processes in L1 Esperanto", Journal of Child Language 28:575–595 doi:10.1017/S0305000901004779

[4] Corsetti, Pinto, & Tolomeo (2004) "Regularizing the regular: The phenomenon of overregularization in Esperanto-speaking children", Language Problems and Language Planning, 28:261–282

[lindstedt-5] Jouko Lindstedt. Native Esperanto as a Test Case for Natural Language ( PDF). Universitat d'Helsinki – Department of Slavonic and Baltic Languages and Literatures, gener 2006.

[Johnson:_Simple,_logical_and_doomed-6] «Johnson: Simple, logical and doomed», 16-09-2013. [Consulta: 16 desembre 2014].

[THE_CULTURE_OF_ESPERANTO-7] Ronald J. Glossop. «THE CULTURE OF ESPERANTO», 04-08-2005. Arxivat de l'original el 16 de gener 2016. [Consulta: 16 desembre 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]