Fonda Europa
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||
| Arquitecte | Josep Maria Miró i Guibernau | ||||||
| Construcció | 1923 | ||||||
| Construcció | segle xx 1923 | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme reforma de Josep M. Miró i Guibernau | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Granollers (Vallès Oriental) | ||||||
| Localització | C. Anselm Clavé, 4 - pl. Josep Barangé. Granollers (Vallès Oriental) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 28937 | ||||||
| |||||||
La Fonda Europa és un edifici del municipi de Granollers (Vallès Oriental) protegit com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici amb tres façanes, que consta d'una planta baixa i tres plantes; de coberta plana i façanes de composició simètrica coronades per una balustrada i un frontó amb la inscripció "Hotel Europa". Els balcons a la plaça Barangé estan resseguits amb ornamentacions florals i sostinguts per modillons. A la façana principal hi ha finestres amb llinda plana amb plaques de ceràmica entre elles.[1]
Història
[modifica].jpg)
Situat a la zona del nucli antic, en l'actual eix principal de la ciutat, lloc de reunió i contractacions agràries i comercials. L'activitat industrial del segle xix portà la indústria tèxtil a Granollers, ciutat que començà la seva creixença amb les manufactures cotoneres i llurs indústries auxiliars, les quals van estendre la trama urbana fora del recinte emmurallat i prop de les vies de comunicació, tot iniciant l'allargament del nucli urbà entre el Congost i el ferrocarril de França. És així com la carretera de Barcelona-Ribes es converteix en l'eix de la ciutat, zona d'eixample al final del segle xix.[1]
La Fonda Europa, però, començà a servir plats el 1852. Va ser el resultat de la unió del matrimoni de l'hereu de la Fonda Espanya –Bonaventura Parellada– amb Margarita Vinyamata, la pubilla de l'Hostal del Vallès.[2] Al segle xx va ser un important centre de tertúlies polítiques i culturals.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Fonda Europa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
- ↑ Monja, Paco «La Fonda Europa, el referent». Vallesos, Tardor-hivern 2015/2016, pàg. 52-54.
- ↑ Consell Comarcal del Vallès Oriental «Guia del Modernisme d'estiueig al Vallès Oriental». Guia del Modernisme d'estiueig al Vallès Orienatl. Arxivat de l'original el 2017-08-05 [Consulta: 10 setembre 2019]. Arxivat 2017-08-05 a Wayback Machine.