Foneria Comas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Ús | edifici residencial | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Ferlandina, 32, Sant Vicenç, 30 i Paloma, 15 bis | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 6273 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
La foneria Comas és un edifici situat als carrers d'en Ferlandina, Sant Vicenç i la Paloma del Raval de Barcelona, actualment destinat a habitatges. El 2018, arran de l'aprovació definitiva de la MPEP del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), fou catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C),[1] però el 2021, una sentència del TSJC en resposta a un recurs contenciós administratiu va anul·lar la catalogació,[2] per la qual cosa resta com a bé d'interès documental (categoria D), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[3]
Història
[modifica]El 1835, el fabricant de teixits Francesc Lloberas i Gelpí i el fabricant de blanqueig i tenyit de cotó Domènec Soley van adquirir en emfiteusi a Josepa de Gomis, vídua del comerciant Joan Pau Puget, i al seu fill Rafael Puget i de Gomis, un hort i unes casetes al carrer de Valldonzella (antigament Natzaret), a cens de 1.650 lliures anuals.[4] El desembre del 1839, van demanar permís per a urbanitzar els terrenys amb l'obertura dels nous carrers del Lleó, Tigre, Paloma i Cérvol (actualment Sant Vicenç).[5] El 1845, van establir-ne en emfiteusi una parcel·la als carrers d'en Ferlandina, Cérvol i Paloma al maquinista i serraller Josep Comas i Serrallonga, natural de Valldaneu,[6] que tot seguit va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Josep Calçada.[7][8][9] Tanmateix, només se'n van realitzar les dues primeres plantes, i el 1853, Comas va demanar permís per a remuntar-hi un segon pis, segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[10][8][11] Aquesta remunta va servir per a acollir-hi el magatzem de La Cotonera.[8]
Després de la seva mort, la foneria funcionà sota la raó social Comas Germans, que ampliaren el negoci, especialitzant-se en el buidatge d'estàtues de bronze de grans dimensions,[8][12] com la del general Espartero, obra de Pau Gibert (1886); la del monument a Colom, obra de Gaietà Buïgas (1888); o la del general Prim, obra de Lluís Puiggener (1892).[8] Aquesta darrera els valgué una medalla d'or a l'Exposició Universal de 1888.[12] Posteriorment, l'hereu Josep Comas i Blanch continuà el negoci en solitari,[13] fins que el 1899 l'empresa es declarà en fallida.[12] Aleshores, la maquinària i els immobles van ser posats en venda.[14][15][16][17]
La foneria disposava de dos edificis més a la banda oposada del carrer de la Paloma: un entre aquest carrer i el del Tigre (vegeu casa-fàbrica La Paloma), i un altre a la cantonada oposada del carrer de Sant Vicenç.[17]
A la dècada del 1980, la façana dels baixos fou renovada amb un aplacat de pedra.[8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Modifició del PEPPAHA al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Ajuntament de Barcelona, 2018.
- ↑ «Sentència nº 3548». Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Sala Contencioso Administrativa, secció tercera, 19-07-2021.
- ↑ «Fàbrica Comas». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Joan Rigalt i Estrada, manual 1.165/36, f. 229-233, 19-10-1835.
- ↑ «Permís per a edificar en el terreny compres entre els carrers de Valldonzella, Ferlandina i Muralla de terra a favor de Francisco Lloberas fabricant de teixits i Domingo Soley pagès». Q136 Obres públiques 3/1 542. AMCB, 05-12-1839.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/13, f. 196-197v, 10-06-1845.
- ↑ «Casa propia de José Comas». Gràfics 03694. AHCB, 13-06-1845.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 388.
- ↑ «José Comas. Sant Vicenç 30, Paloma 15 bis, Ferlandina 32. Afegir un pis». Q127 Foment 686 bis C. AMCB, 20-05-1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 145, 214.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Cabana, 1992.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 33 (anuncis), 60, 380.
- ↑ La Publicidad (edición mañana), 21-10-1899, p. 4.
- ↑ La Publicidad (edición mañana), 26-06-1901, p. 4.
- ↑ La Publicidad (edición noche), 27-12-1890, p. 3.
- ↑ 17,0 17,1 La Publicidad (edición noche), 13-08-1901, p. 4.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 564-566. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cabana, Francesc «Els Comas. Màquines de vapor i buidatge d'estàtues de bronze». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa-fàbrica Comas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.