Foneria Tipogràfica Neufville
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Cronologia | ||||
| 1922 | construcció, Arquitecte: Claudi Duran i Ventosa | |||
| 1998 | destrucció | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Travessera de Gràcia, 183-185 i Mare de Déu dels Desemparats, 14-16 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Neufville | |||
La Foneria Tipogràfica Neufville era una fàbrica, actualment desapareguda, situada a la Travessera de Gràcia cantonada amb el carrer de la Mare de Déu dels Desemparats de la Vila de Gràcia (Barcelona).
Descripció
[modifica]Es tractava d'un edifici industrial de planta baixa i dos pisos, estructurat entorn d'un pati central i amb façanes a dos carrers. Aquestes tenien obertures bipartides a la planta baixa i al segon pis i un coronament amb barbacanes i teulada als dos extrems del carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, que trencaven la monotonia de la resta.[1]
Història
[modifica]El 22 de març del 1885, Jacob de Neufville, procedent de Frankfurt del Main, va fundar la Foneria Tipogràfica Jacob de Neufville, amb seu al carrer del Bruc, 125.[2][3] Uns anys més tard, es va retirar per motius de salut i l'empresa va continuar amb el nom de Successor de Jacob de Neufville.[4] Cap a finals de segle, els tallers es van traslladar al carrer de Santa Teresa, 10 de Gràcia.[5]
El 1898, la Neufville fou adquirida pel jove Georg Hartmann (1880-1954), nou propietari de la Bauersche Gießerei (Foneria Bauer) de Frankfurt,[a] per a convertir-la en la seva filial a Espanya.[7] El 1922, en va assumir la direcció el seu fill Carl G. Hartmann (1899-1950) i es va construir la nova fàbrica de la Travessera de Gràcia, segons el projecte de l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa (1864-1925).[8][9] El 1927, la companyia va canviar la seva denominació per Foneria Tipogràfica Neufville SA, i en aquella època va esdevenir el principal subministrador de maquinària per a les arts gràfiques a l'estat espanyol.[10][11][12] Gràcies a la tipografia Futura, dissenyada per Paul Renner el 1924, la Neufville assoliria el lideratge entre les empreses del ram a nivell internacional, juntament amb la Bauersche Gießerei i la seva filial BauerType Foundry de Nova York. A la dècada del 1930, la majoria d'impremtes l'havien adoptada com a tipografia per defecte, fent-ne el tipus de plom més venut en la història.[13][9]
El 1963 en va assumir la direcció Wolfgang Hartmann, fill de Carl. Entre el 1971 i el 1988, la Neufville va adquirir diverses foneries: Fundición Tipográfica Nacional (1971), Bauersche Gießerei (1972), Fonderie Typographique Française (1974), Lettergieterij Amsterdam (1984), Ludwig & Mayer (1985) i Fonderies Réunies de Caractères du Liban (1988), consolidant-se així com a líder mundial del sector.[9]
El canvi tecnològic que suposà el pas de la tipografia de plom a la digitalització va fer que a principis de la dècada del 1990 la foneria deixés de funcionar i l'edifici de la Travessera de Gràcia es destinés a oficines i magatzem.[9] El 1995 va tancar definitivament,[b] i el 1998 va ser enderrocat per a donar pas a un bloc d'habitatges de Núñez i Navarro, permetent així l'eixamplament de la Travessera previst en el Pla General Metropolità del 1976. La pèrdua d'aquest edifici va suposar un fort cop per al patrimoni industrial de la ciutat.[15][9]
Notes
[modifica]- ↑ Aquesta companyia va ser ser fundada el 1837 per Johann Christian Bauer (1802-1867). A la seva mort, continuaren el negoci els seus fills Alexander i Konrad. El 1873 va ser venuda a L. A. Schorr i Eduard Kramer, i el 1880 va marxar Schorr i s'hi va incorporar Gustav Fuchs. El 1895, aquest es va retirar del negoci i el 1898 ho va fer Kramer, venent l'empresa a Georg Hartmann, que la va reorganitzar. El 1912 va adquirir la foneria Numrich & Co. a Leipzig, i el 1916 la foneria Flinsch a Frankfurt. El 1927 va establir una sucursal a Nova York, la BauerType Foundry. El 1928, conjuntament amb H. Berthold AG de Berlín i D. Stempel AG, va adquirir la foneria Genzsch & Heyse d'Hamburg, i el 1940 va adquirir la foneria Otto Weisert, de Stuttgart. A la mort de Hartmann el 1954, la Bauersche Gieβerei va passar a mans del seu gendre Ernst Vischer. Finalment, el 1972 va tancar i les seves matrius van passar a la Neufville.[6]
- ↑ Aquest mateix any, es va crear la Fundición Tipográfica Bauer SL (actualment Bauer Types SL), empresa dedicada en exclusivitat a la creació, distribució i implantació de tipografies digitals com a continuadora de l'antiga Neufville. Algunes de les seves matrius van ser traslladades al Departament de Disseny i Imatge de la Universitat de Barcelona, integrat avui en el Departament d'Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts. El 1999, va sorgir Neufville Digital com a un acord empresarial (joint venture) entre Bauer Types de Barcelona i Visualogik dels Països Baixos.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona, 2000, p. 67.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración (sección de anuncios), 1886, p. 44.
- ↑ La Ilustració catalana, 31-5-1886, p. 251-252.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración (sección de anuncios), 1888, p. 35.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 458.
- ↑ Bauersche Gießerei (en alemany). Klingspor Museum.
- ↑ Anuario-Riera, 1905, p. 837.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 661/1922.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «FÀBRICA NEUFVILLE. Fosa tipogràfica. Travessera de Gràcia 183-185. (1922-1998)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 27-02-2018.
- ↑ La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-10-1929, p. 18.
- ↑ La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-2-1935, p. 17.
- ↑ La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-3-1935, p. 17.
- ↑ La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-2-1935, p. 15.
- ↑ «Neufville Digital».
- ↑ Vivanco, Felip «Barcelona asiste a la lenta desaparición de su patrimonio industrial». La Vanguardia, 16-10-2000, pàg. 3.
Bibliografia
[modifica]- Basiana, Xavier; Checa Artasu, Martí; Orpinell, Jaume «Fundición Tipográfica Neufville, S.A.». Barcelona, ciutat de fàbriques. Nau Ivanov, 2000, pàg. 96-97.
- Moret, Oriol «Tres catálogos generales de Fundición Tipográfica Neufville: preliminares». InfoDesign. Revista Brasileira de Design da Informação, vol. 16, 2, 2019, pàg. 248-263.
Enllaços externs
[modifica]- Basiana, Xavier; Orpinell, Jaume «Fundición Tipográfica Neufville, S.A., 1997-1998 (fotografia, 85 x 65 cm)». Barcelona, ciutat de fàbriques. MACBA.
- «FÀBRICA NEUFVILLE. Fosa tipogràfica. Travessera de Gràcia 183-185. (1922-1998)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 27-02-2018.
- «Neufville Digital». Luc Devroe.