Fonsi Loaiza Pérez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1990  (34/35 anys)San Fernando (província de Cadis) |
| Formació | Universitat de Sevilla Universitat Pompeu Fabra Universitat Autònoma de Barcelona - doctorat |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor esportiu, escriptor de no-ficció |
| |
Fonsi Loaiza Pérez (castellà: Alfonso Loaiza Pérez) (San Fernando, 1990) és un periodista espanyol que es va iniciar en el periodisme esportiu a El País. Com a escriptor de no-ficció ha posat el focus en com el futbol es relaciona amb el poder polític i econòmic[1] assenyalant els escàndols dels poders de l'estat i de l'extrema dreta, a la vegada que subratllant l'aspecte més social i polític de l'esport.[2]
El 2021, Loaiza va ser condemnat per l'Audiència Provincial de Madrid a pagar una multa de 2.100 euros per escriure tres piulades en què condemnava el «racisme institucional», referides a la mort el 2018 del venedor ambulant Mame Mbaye mentre era perseguit per la policia local de Madrid.[3]
El 2024 va publicar Sospitosos habituals, un llibre on analitza i denuncia les estructures de poder de l'oligarquia espanyola que perpetuen la desigualtat social donant continuïtat al seu projecte d'acumulació nascut el 1939, des de la Conferència Episcopal a la llotja de l'estadi Santiago Bernabéu, passant pels mitjans de comunicació, els cossos armats, la Casa de Sa Majestat el Rei, el Consell General del Poder Judicial i la CEOE. El llibre es va publicar simultàniament en castellà i català, fet pel qual l'autor va rebre amenaces i insults xenòfobs.[4]
Obra publicada
[modifica]- Siempre saltando vallas. Deporte femenino y medios de comunicación. Madrid: Piedra Papel Libros, 2019, p. 73. ISBN 978-84-949597-6-9.
- Florentino Pérez. El poder del palco. Tres Cantos: Akal, 2022, p. 192. ISBN 978-84-460-5120-6.[5][6]
- Qatar. Sangre, dinero y fútbol. Tres Cantos: Akal, 2022, p. 144. ISBN 978-84-460-5273-9.[7][8]
- Machismo, mafia y corrupción en el fútbol español. Madrid: Akal. ISBN 978-84-460-5468-9.[9]
- Sospitosos habituals. Manresa: Tigre de Paper, 2024. ISBN 978-84-18705-74-8.
- Oligarcas. Los dueños de España. Tres Cantos: Akal, 2024. ISBN 978-84-460-5616-4.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Riu, Manel. «Tots estem pagant una competició tacada de sang a través de TVE». Crític, 17-11-2022. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ Rexach Fumanya, Josep. «No s'ha d’oblidar que Florentino Pérez va començar la seva empresa a Catalunya». Vilaweb, 25-02-2022. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ Plaza Casares, Sara. «El tuitero Fonsi Loaiza, condenado por tres mensajes sobre la muerte de Mame Mbaye» (en local). El Salto, 14-09-2022. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ Mata i Riu, Toni. «Tigre de paper publica "Sospitosos habituals" de Fonsi Loaiza». Regió 7, 26-02-2024. [Consulta: 27 febrer 2024].
- ↑ Jardí, Manuel S. «Florentino Pérez: el poder del palco» (en castellà). Le Monde diplomatique, 01-05-2022.
- ↑ Duchini, Alejandro. «Florentino Pérez: mucho más que el dueño del fútbol español | La biografía no autorizada del presidente del Real Madrid» (en castellà). Página/12, 30-05-2022. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ «Els jugadors són els nous esclaus, però milionaris». RAC1, 23-11-2022. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ Sainz Peña, Juan Manuel. «En el Mundial de Qatar todos tienen las manos manchadas de sangre» (en espanyol europeu). Lavozdelsur.es, 18-12-2022. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ Gallardo, David. «Machismo, corrupción y mafia en el fútbol: "Los palcos cumplen la función de las cacerías de Franco"» (en castellà), 15-11-2023. [Consulta: 27 febrer 2024].
- ↑ López Domínguez, Cristian. «El "combativo" periodista Fonsi Loaiza presentará este viernes su nuevo libro, 'Oligarcas, los dueños de España', en la Feria del Libro de Sevilla: "Es un libro que señala a los grandes capos de la mafia del Estado español"» (en castellà), 24-10-2024. [Consulta: 25 octubre 2024].