Font d'Elies Miró i Soler
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Font  | |||
| Construcció | XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura del ferro | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilanova i la Geltrú (Garraf) | |||
| Localització | C. Major - c. del Fossar Vell. Vilanova i la Geltrú (Garraf) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 12059 | |||
Font d'Elies Miró i Soler és una font catalogada com a monument del municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf) protegit com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]Font-fanal que té una base circular de pedra amb una reixa, damunt la qual hi ha situades les tres piques, circulars i amb peu, que apareixen separades del cos central de la font. Al cos central hi ha tres carasses amb les aixetes, l'escut de Vilanova i diverses inscripcions, amb la data de 1895, la dedicatòria i el nom del fonedor. A la part superior s'eleva una columna de fust estriat i capitell de secció triangular que serveix de base al fanal.[1]
El conjunt va ser realitzat en ferro colat.[1]
Història
[modifica]La data de col·locació de la font és de 1895. Va ser realitzada en memòria del seu donador, Elies Miró i Soler. El ferro colat, emprat per a la construcció de la font, va donar nom popular a la placeta on està situada. Cal remarcar l'ús d'aquest material com a element estructural i decoratiu a partir de mitjans de segle xix, amb la introducció a Catalunya de la indústria metal·lúrgica de transformació des de la fundació de l'empresa "La Maquinista Terrestre i Marítima" el 1855.[1]
Una inscripció dona informació del fonedor de Vilanova i la Geltrú encarregat d'aquesta obra: Francisco Mestres.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Font d'Elies Miró i Soler». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 novembre 2012].