Vés al contingut

Font d'en Ballot

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Font d'en Ballot
Imatge
Dades
TipusFont Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud105 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaArgentona (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Burriac, veïnat d'en Lledó Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 32′ 50″ N, 2° 23′ 37″ E / 41.54722°N,2.39348°E / 41.54722; 2.39348
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC8338 Modifica el valor a Wikidata

La Font d'en Ballot és una font d'Argentona (Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

És una font situada al final de l'avinguda Burriach. El seu entorn devia ser com un petit bosc, ara amb molts dels arbres tallats, i tancat al públic. La font està protegida per un porxo, de capacitat mitjana, fet de columnes d'obra vista i teulada vidriada. L'espai cobert pel porxo disposa de bancs de pedra i rajola, i el brollador, l'accés dels quals es fa a través d'una escaleta de pedra, està protegit per un petit mur de pedra irregular i cantelluda. També és de pedra vista irregular, el mur on es recolza l'estructura porxada. Actualment la font no brolla i l'entorn està molt abandonat.[1]

Història

[modifica]

Segons Carreras Candi "l'aigua de la deu d'en Ballot, classificada de ferruginosa bicarbonatada, propietat de Josep Ballot i Gallifa. S'usà en beguda i per major comoditat del públic fou traslladada el 1872, amb canonada de ferro embatumada a prop de la masia Ballot".Era la font d'en Pau, avui desapareguda i situada en un altre indret. La font actual data de 1923 i també hi arribava l'aigua de la deu d'en Ballot, més coneguda com la font del Ferro. El 1908 fou inaugurat el camí arbrat que porta al manantia Ballot, de dalt o del Ferro.l.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Font d'en Ballot». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 novembre 2016].