Font d'en Coromines
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Font  | ||||||
| Construcció | Medieval | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | la Selva de Mar (Alt Empordà) | ||||||
| Localització | Rec dels Colomers. La Selva de Mar (Alt Empordà) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 20343 | ||||||
| |||||||
La Font d'en Coromines és una obra de la Selva de Mar (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]La Font d'en Coromines es troba en un indret elevat del Serrat de Can Berta, al nord del Coll de Genís, a ponent del camí vell de La Selva de Mar a Roses i de la capçalera del rec dels Colomers. Entre la font i el camí hi ha dos amplis replans esglaonats per parets de contenció força altes a causa del considerable desnivell.[1]
La paret inferior, propera al camí, té uns 20m. de llargada i és feta amb pedres ben ajustades i fang; és encarada a ponent. Presenta una llarga filada d'encaixos rectangulars sobre mateix d'una banqueta correguda que es troba a mitjana alçada. A sota s'hi distribueixen de manera molt més irregular altres encaixos o nius, a dos nivells. La base resta soterrada i actualment tot el conjunt és de difícil observació a causa de les bardisses.[1]
La paret de la feixa superior ha estat reconstruïda però hi resta un encaix com els anteriors, la qual cosa fa pensar que potser en origen era com l'altra.[1]
Actualment, l'edifici està envoltat de bardissa que fa que no es pugui documentar gràficament, ni revisar la descripció. Tot i això, el llogarrencs donen fe que encara està dempeus.[1]
Història
[modifica]Ens trobem davant d'una mena de colomar atípic; unes parets de terraplè aprofitades per a aquesta funció. Deu haver donat lloc al topònim Rec dels Colomers. A l'indret, amb la font i el rieral, probablement ja hi acudien els tudons de manera natural.[1]
L'actual Font d'en Coromines segurament es pot identificar amb la font de Filmera esmentada en documents dels anys 974, 982 i 990 entre els límits de l'alou del monestir de Sant Pere de Rodes.[1]
Actualment l'edifici està envoltat de bardissa que fa que no es pugui documentar gràficament, ni revisar la descripció. Així i tot, els llogarrencs donen fe que encara està en peu.[1]