Font de la Vila
|
Per a altres significats, vegeu «Font de la Vila (desambiguació)». |
| Ayn al Amîr (àrab) | ||||
| ||||
| Tipus | Broll | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Sistema hidràulic de la Font de la Vila  | |||
| Localització | ||||
| Comunitat Autònoma | Illes Balears | |||
| Consell Insular | Mallorca | |||
| ||||
| Serra | Tramuntana | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 89 | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 7,9 - 2,3 hm³/any | |||
| Història | ||||
| Període | andalusí | |||
| Primera menció escrita | 1232 | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | EMAYA | |||
La Font de la Vila és una font, en forma d'ullal natural, que està situada al terme de Palma, entre Son Espanyol i les Cases Noves, a la carretera de Valldemossa, just al costat de la Universitat de les Illes Balears, a 7,9 km del nucli antic de Palma. S'empra per abastir la població de Palma de l'època musulmana ençà (902-1229).[1]
Brolla per davall terra a una profunditat d'uns 8 m, nivell que és variable segons l'època de l'any. És un sistema càrstic i presenta uns cabals variables, en volum i estacionalitat, que depenen de la quantitat i la distribució de les precipitacions caigudes a la Vall de Sant Pere. Els cabals màxims són els de març i abril, mentre que els més pobres es produeixen a l'agost, setembre i octubre. Aquest broll es va dipositant a un gran aljub cobert amb una edificació i amb una comporta de sortida d'aigua que regula la sortida de cap a la Síquia de la Vila i per tant cap a Palma. Antigament formava una bassa.[2] Prop de l'ullal, les aigües desbordaven la síquia i es formava una gran zona humida envoltada de vegetació, anomenada Prat de la Font de la Vila. Fins a mitjan segle xix aquesta bassa podia arribar a tenir 500 m de llargària, en sentit nord-oest a sud-oest. Aquestes aigües estancades produïen malalties. L'aigua corria posteriorment un petit tram sense canalitzar, fins que una síquia recollia l'aigua i la conduïa a la ciutat.[3]
L'origen del sistema hidràulic es remunta a l'època islàmica, i era anomenada Ayn al Amîr, és a dir, 'font de l'emir', fet que implica una construcció de caràcter estatal en el segle x. Es pot atribuir la construcció de la font i de la síquia als tècnics que arribaren amb Isam al-Khawlani arran de la conquesta islàmica de Mallorca (902-903). Aquest reconstruí la ciutat i feu bastir mesquites i banys, que necessitaven un important cabal d'aigua. L'aigua arribava a la ciutat per l'actual carrer de Blanquerna i entrava per la Porta Pintada, continuava pel carrer de Sant Miquel i s'anava ramificant cap a llevant, per tot Canamunt.[4] El final de la síquia es trobava al Castell de l'Almudaina.[3]
Durant el segle xix es van començar diferents obres, com una galeria subterrània, per afavorir un millor aprofitament de l'aigua i evitar l'estanquitat. El 1913, l'Ajuntament de Palma expropià tota l'aigua de la Font de la Vila, que abans era emprada per regants i per moure molins.[3] L'ullal de la font fou regularitzat i sanejat mitjançant el seu aïllament i cobertura l'any 1941. La font de la Vila fou declarada Bé d'Interès Cultural pel Consell Insular de Mallorca el 5 de desembre de 2006.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Morell Pol, A. «de la Vila». Fonts de Tramuntana. [Consulta: 6 novembre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 «La captació d'aigua: fonts, aqüífers i embassaments». EMAYA. Arxivat de l'original el 20 d’abril 2017. [Consulta: 7 novembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 142-145. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Bibiloni, Gabriel. Els carrers de Palma. Palma: Gabriel Bibiloni, 2012, p. 161. ISBN 978-84-616-2222-1.
Enllaços externs
[modifica]- Ginard, A. «L'abastament d'aigua a Palma durant el segle xix». Treballs de Geografia, 41, 1989, pàg. 59-72.[Enllaç no actiu]