La deu, arran d'un torrent, és d'una rusticitat extrema. Un senzill mur de pedra just per enfonsar-s'hi els tres galets i protegir-los de l'esllavissament de la sauleda del seu darrere, empara el seu basament i un clos de maons que hi retenen l'aigua.[2]
La font aflorada cap als anys cinquanta per tres constants excursionistes els senyors Prim, Cantó i Catà els quals hi feren la seva corresponent afloració. Desapareguda el 1976 per voluntat d'altri, fou novament aflorada el 1982 per a seguir prestant el seu servei.[2]
↑ 2,02,1«Font dels Tres Raigs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 agost 2017].
