Vés al contingut

Fontaine Saint-Michel

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Fontaine Saint-Michel
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusFont Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGabriel Davioud Modifica el valor a Wikidata
Artistaestàtua: François-Joseph Duret
Construcció1860 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióplace Saint-Michel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 51′ 11″ N, 2° 20′ 37″ E / 48.853144°N,2.3437°E / 48.853144; 2.3437
Monument històric inventariat  
Data16 març 1926
IdentificadorPA00088520
Activitat
Propietat deAjuntament de París Modifica el valor a Wikidata

La fontaine Saint-Michel és una font situada al 6è districte de París, a la cruïlla del boulevard Saint-Michel i de la place Saint-André-des-Arts.

Forma part també del pla de ventilació de la ciutat previst per Haussmann sota Napoleó III. El Baró Haussmann va ordenar en realitat la col·locació d'aquesta font per tal d'omplir el buit d'una façana inestètica. La primera idea era d'erigir una enorme estàtua de Napoleó Bonaparte però va ser abandonada, i va ser finalment Sant Miquel Arcàngel abatent el Diable qui va ser representat.

L'actual fontaine Saint-Michel ha estat concebuda per Gabriel Davioud, ajudat de Flament, Simonet i Halo. Fa 26 metres d'alt i 15 d'ample. L'estàtua de St Miquel occint el drac, al nínxol central, és de Francisque Duret. Els dos dracs que escupen aigua més avall són d'Henri-Alfred Jacquemart. El pòrtic amb columnes és condecorat amb quatre estàtues de bronze representant les virtuts cardinals de La Prudència, de Jean-Auguste Barre, La Força, d'Eugène Guillaume, La Justícia, de Louis Valentin Robert i La Temprança, de Charles Gumery.

Aquesta font va ser inaugurada el 15 d'agost de 1860. Està inscrita com a monument històric per decret del 16 de març 1926.[1]

Anècdota

[modifica]
  • Existeix una quarteta anònima consagrada a les escultures que adornen aquesta font:[2]
«En aquest monument execrable,
No es veuen ni talent ni gust,
El Diable no val res en absolut;
Sant Miquel no val el Diable.»

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Fontaine Saint-Michel.
  2. Dictionnaire du Diable isbn 2863111841