Força física

La força física és definida com a la capacitat dels músculs per oposar-se mitjançant la seva tensió a una resistència externa, neutralitzant-la o contrarestant-la.

Classificació

Musculatura anterior

Segons Stubler podem diferenciar entre:

Segons el tipus de contracció muscular

• Força isomètrica: Existeix tensió muscular, però no existeix moviment ni escurçament de fibres, en no vèncer la resistència.
• Força isotònica: Existeix moviment vencent la resistència existent, podent ser:
  • Isotònica concèntrica: on la contracció produeix l'escurçament dels músculs amb acceleració.
  • Isotònica excèntrica: on la contracció es produeix amb allargament del múscul i desacceleració.

• Força auxotònica: Només observable en condicions de laboratori, quan es produeix simultàniament treball isomètric i isotònic.

Musculatura posterior

Segons la resistència superada

• Força màxima: La major capacitat d'un múscul durant el desenvolupament d'una tensió.
• Força explosiva: Capacitat muscular per accelerar certa massa fins a la màxima velocitat.
• Força resistència: Capacitat muscular de vèncer una resistència durant un llarg període.

Factors influents en el desenvolupament de la força

Factors extrínsecs o exògens

• Edat: 19 anys i tens menys força que als 56 anys
• Sexe: la dona té menys força per factors de caràcter hormonal, de volum muscular, la STH, hormona del creixement, etc.
• Relació pes-força: encara que els persones més pesades puguin fer major força absoluta, els menys pesats posseeixen major força relativa.
• Alimentació: depenent de l'aportació energètica a través de l'alimentació.
• Clima: sent millor un clima sec i calorós que un humit o fred pel desenvolupament de la força.
• Ritme diari estacional: en relació amb els bioritmes personals.
• Entrenament: el qual depèn dels factors intrínsecs fonamentals.

Factors intrínsecs o endògens

Musculars o neurofisiològics

• Secció transversal: la força és proporcional al gruix i volum muscular.
• Disposició anatòmica de fibres: sent més forts els músculs penniformes, on les fibres es disposen en sentit oblic.
• Tipus de fibres musculars:
  • Blanques, ràpides, FT o tipus II
  • Roges, lentes, ST o tipus I.
• Nombre d'unitats motrius reclutades: amb l'entrenament millora la coordinació intramuscular, en relació amb la freqüència de descàrrega, ja que es produeix l'activació del sistema nerviós.
• Longitud de les fibres: a major longitud, major força, estant relacionat aquest fet amb l'estirament previ produït.
• Fatiga i excitabilitat: la fatiga redueix la resposta en l'estimulació nerviosa.

Biomecànics

• Tipus de palanca: sent la més adequada la de segon gènere per a l'elaboració d'una major força muscular.
• Angle de tracció: el més apropiat és el de 90°.
• Moment d'inèrcia: s'augmenta la força amb una inèrcia favorable.

Volitius o motivacionals

• Motivacionals: pot augmentar el resultat fins a un 30%.
• Concentració: molt important per a desenvolupar la força màxima.
• Constància: relacionada amb la continuïtat i progressió en l'entrenament.

Bibliografia

• VVAA. Clasificación de la fuerza muscular.. Buenos Aires, Revista Digital, Nº 9. Marzo, 1998. 

• Perelló Talens, Immaculada; Ruiz Manuera, Feio; Caus Pertegaz, Núria.. Temario para la preparación de las oposiciones. Educación Fisica. Barcelona, Mad, 2001. 

Enllaços externs

• «Los tipos de fuerza y la organización de los métodos para su desarrollo por medio de las intensidades de la carga». [Consulta: 24 octubre 2010].