Vés al contingut

For Better, for Worse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFor Better, for Worse

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCecil B. DeMille i Sam Wood Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCecil B. DeMille i Jesse Louis Lasky Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióWilfred Buckland Modifica el valor a Wikidata
GuióWilliam C. deMille Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJames Wong Howe Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAnne Bauchens Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFamous Players-Lasky Corporation Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1919 Modifica el valor a Wikidata
Durada70 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor
anglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0010137 FilmAffinity: 314563 Letterboxd: for-better-for-worse-1919 Allmovie: v91941 AFI: 15405 TMDB.org: 221364 Modifica el valor a Wikidata

For Better, for Worse és una pel·lícula muda dirigida per Cecil B. DeMille i protagonitzada per Gloria Swanson.[1] Es tracta de la segona de les pel·lícula amb temàtica matrimonial rodades per DeMille protagonitzades per la Swanson interpretant una dona acabada de casar.[2] Basada en una història d’Edgar Selwyn adaptada per Jeanie MacPherson, es va estrenar el 27 d’abril del 1919 obtenint uns beneficis de 144.800 dòlars.[3] 

Argument

[modifica]

 El doctor Edward Meade i el seu gran amic Richard Burton són rivals per la mà de Sylvia Norcross, però tots dos s'han ofert voluntaris per lluitar a la guerra. Tot i que Sylvia afavoreix Edward, està orgullosa de tots dos. Mentre l'Edward es posa l'uniforme, el cap de l'hospital infantil on treballa s'acosta a ell i el convenç que el seu veritable deure és romandre a l’hospital ja que és on més se’l necessita. Edward renuncia a enrolar-se, i Sylvia, disgustada pel que percep com a covardia, es casa amb Richard el dia que marxa amb el seu regiment cap a Europa. Edward dissimula la seva decepció i en concentra en el seu treball. Betty Hoyt, amiga de Sylvia, també amaga la seva decepció perquè estava enamorada de Richard.

Mentre el seu marit és a la guerra, Sylvia dedica el seu temps per ajudar les famílies pobres del Lower East Side de Nova York, i una nit, en tornar a casa atropella una nena amb el cotxe. És òrfena perquè el seu pare ha mort al front a Europa. Sylvia se l'enduu a casa perquè es recuperi i el metge li diu que potser mai més tornarà a caminar. Buscant el millor cirurgià, Sylvia troba que l'únic que no ha anat a lluitar és Edward, el qual fa tot el possible per a la nena.

Mentrestant, Richard és ferit i com a conseqüència perd la mà dreta i li queda greument afectat el costat esquerre de la cara. Per això demana a un amic que expliqui a la seva dona que ha mort. Mentrestant, Sylvia, veient com cuida la nena, ha arribat a entendre millor el caràcter d'Edward. Quan li arriba la notícia de la mort de Richard, busca consol en Edward, a qui sempre ha estimat. Betty l'acusa d'estimar l'Edward, i ella no ho pot negar. Després d'esperar un temps adequat, l'Edward demana a la Sylvia que es casi amb ell, i ella accepta.

El dia que s'ha d’anunciar el compromís, Richard torna a casa després d'haver rebut una nova pròtesi de mà i que les ferides de la cara hagin millorat molt. Els convidats acullen a Richard com un heroi mentre Edward, enfrontant-se a la situació, marxa en silenci. Sylvia intenta tornar a reprendre la seva vida amb Richard però no pot amagar la seva aversió a les seves ferides. En adonar-se, Richard li ho retreu amargament i se'n va. En trobar-se amb Betty al passadís, ell li explica el que passa i ella s’ofereix a ocupar el lloc de Sylvia. Richard accepta mentre l'abraça. Sylvia va a veure Edward a casa seva i el troba a la seva cadira amb l'orfe a la falda. Li explica que ha intentat tornar amb el seu marit però que l'estima massa a ell. En aquell moment arriba Richard, que l’ha seguida i els quatre decideixen seguir els seus cors en comptes d'arruïnar les seves vides.[4]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Birchard, Robert. Cecil B. DeMille's Hollywood (en anglès). University Press of Kentucky, 2004-06-29, p. 138. ISBN 978-0-8131-2324-0. 
  2. Thomson, David. The New Biographical Dictionary of Film: Sixth Edition (en anglès). Knopf Doubleday Publishing Group, 2014-05-06. ISBN 978-1-101-87470-7. 
  3. Blanke, David. Cecil B. DeMille, Classical Hollywood, and Modern American Mass Culture: 1910–1960 (en anglès). Springer, 2018-05-26, p. 65. ISBN 978-3-319-76986-8. 
  4. Karnick, Kristine Brunovska; Jenkins, Henry. Classical Hollywood Comedy (en anglès). Routledge, 2013-02-01, p. 394. ISBN 978-1-135-21323-7. 

 Enllaços externs

[modifica]