Forclusió
La forclusió és un concepte elaborat per Jacques Lacan per a designar un mecanisme específic de la psicosi pel qual es produeix el rebuig d'un significant fonamental, expulsat fora de l'univers simbòlic del subjecte. Quan es produeix aquest rebuig, el significant està forcluït. No està integrat en l'inconscient, com en la repressió, i retorna de forma al·lucinatòria en el real del subjecte.
Tot i que se sol emprar la traducció directa del francès "forclusió", en realitat és un concepte provinent del dret que en català s'hauria de traduir com a "preclusió".
Bibliografia
[modifica]- Lacan, Jacques (1993). The Seminar. Book III. The Psychoses, 1955-56, translated by Russell Grigg, New York Norton.
- Fink, Bruce (1997). A Clinical Introduction to Lacanian Psychoanalysis, Theory and Technique. HUP. London
- Evans, Dylan (1996). Dictionary of Lacanian Psychoanalysis, London Routledge.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Lacan Dot Com (anglès)
- The Seminars of Jacques Lacan (anglès)