Vés al contingut

Formiga lleó parisenca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFormiga lleó parisenca
Euroleon nostras Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreNeuroptera
FamíliaMyrmeleontidae
GènereEuroleon
EspècieEuroleon nostras Modifica el valor a Wikidata
Fourcroy, 1785

La formiga lleó parisenca (Euroleon nostras) és una espècie d'insectes neuròpters de la família dels mirmeleòntids que es troba a Europa continental, al nord fins a Suècia del Sud i a l'est fins al Caucas, i a certes zones del Marroc. És una espècie comuna, que es fa més rara a la vora de la seva àrea de distribució. Viu fins a 1 500 metres d'altitud.[1]

Descripció[modifica]

Aquest formiga lleó fa de 40 a 55 mil·límetres de longitud amb un cos estirat i prim (com aquell dels libèl·lules), de color negra brunenca. Les seves antenes en forma de maça són proeminents a l'extremitat. Les seves ales són replegades al repòs sobre l'abdomen. Les seves nervadures longitudinals són ramificades a l'extrem.

Aquest insecte és actiu a la nit.[2]

Ecologia[modifica]

La seva vida larvària dura dos anys. La larva fa aproximadament 10 mil·límetres de longitud i avança de reculons. És freqüent de trobar-la a l'estiu en sòls sorrencs protegits a prop dels murs de les cases o als boscos clars. Espera les seves preses (sovint formigues) al fons d'un forat en embut que ha excavat en espirals a la sorra seca. Arribada a maduresa, la larva teixeix un capoll recobert de grans de sorra i després s'hi transforma en nimfa. Cap a la fi del mes d'agost l'adult emergeix i comença a volar al crepuscle. La curta vida de l'adult és dedicada a la reproducció.

Hàbitat[modifica]

Aquesta formiga lleó és comuna als boscos clars i els jardins on la larva pot elaborar el seu parany en terres sorrenques. També és comuna en zona urbana, n'hi ha sovint grans poblacions sota abrics artificials com dels ponts d'autopistes. És endemic als països catalans continentals[2] i insulars.[3]

Referències[modifica]

  1. Navàs i Ferré, Longí; Navás, Longinos. Entomologia de Catalunya: Neuròpters. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1923, p. 55-56. 
  2. 2,0 2,1 Navàs i Ferré, 1923, p. 55.
  3. Klahr, Barbara «Les orquídies de Formentera» (pdf). Journal Europäischer Orchideen, 2005, pàg. 501-528.

Bibliografia[modifica]

  • Chinery, Michael. Insectes de France et d'Europe occidentale (en francès). Flammarion, 8 2012, p. 102-103. ISBN 978-2-08-128823-2. 
  • Wachmann, Ekkehard. Netzflügler, Schlamm- und Kamelhalsfliegen (en alemany). Naturbuch-Verlag, 1997, p. 159. ISBN 3-89440-222-9. 
  • Gepp, Johannes. Ameisenlöwen und Ameisenjungfern (en alemany). Die Neue Brehm-Bücherei, 2010, p. 168. ISBN 978-3-89432-944-0.