Forn Jussà (Cardona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | segle XIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Altitud | 495 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cardona (Bages) | |||
| Localització | pl. de Santa Eulàlia | |||
| ||||
El Forn Jussà era un element arquitectònic històric (s.XIII) que hi havia a la vila de Cardona.
Situat a la plaça Jussana (actual Plaça de Santa Eulàlia), la seva situació era a l'epicentre de la vila, a la intersecció entre els tres camins principals que arribaven fins a Cardona i la pujada d'accés al castell.[1] Formava part del conjunt d'habitatges que definiren entre els segles XI-XIII l'espai públic designat com la plaça de Cardona.[2]
Es trobava sota la Porxada d'en Soler, una estructura porxada que corresponia a l'antic habitatge dels Soler, nissaga de ramaders i negociants locals enriquits. A principi del s.XIV van esdevenir senyors de la baronia veïna de Santa Maria d'Aguilar (Montmajor, Berguedà), mercès al control que exercien sobre les carnisseries de la vila i d'altres serveis sota el monopoli dels senyors del Castell de Cardona.[3] A tocar del forn Jussà hi havia la carnisseria del Crestó.[1]
El forn jussà era el nom que rebia el forn on sota el domini del senyor de Cardona, les famílies podien dur a coure el seu pa a canvi de cedir-ne una porció al forner. L'any 1711 durant el setge del castell per les tropes francoespanyoles, va ser destruït amb 6000 pans cuits i 4000 de pastats al seu interior.[3]
En el transcurs de les obres per l'adequació de l'espai per la nova seu del museu col·lecció de sal Josep Arnau es van trobar elements que es corresponen a les restes d'un dels dos forns comunals de coure pa existents en la vila i que servia per a satisfer les necessitats dels habitants de la part jussana de la vila. Han estat de gran interès per al coneixement de la història de l'alimentació en època medieval i moderna, essent un magnífic testimoni de l'enginyeria gòtica civil.[2]