Vés al contingut

Fort de Victoria Chica

Plantilla:Infotaula indretFort de Victoria Chica
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusfort Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMelilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 17′ 46″ N, 2° 56′ 13″ O / 35.296139°N,2.937041°O / 35.296139; -2.937041
Característiques
Bé d'interès cultural
Conjunt històric
Història
Creació1732 Modifica el valor a Wikidata

El Fort de Victoria Chica és un fort del segle xviii  situat en la zona de la Galleda, Avinguda Càndid Lobera en el Quart Recinte Fortificat de Melilla la Vella, a la ciutat espanyola de Melilla, i que forma part del Conjunt Històric Artístic de la Ciutat de Melilla, un Bé d'Interès Cultural.[1]

Història

[modifica]

El 19 de novembre de 1734 mitjançant una planificada acció per sorpresa i aprofitant que en aquest moment estava desguarnecido, es pren el Turó de la Galleda, situat en la rodalia de les muralles i des del qual es podia assetjar a Melilla amb foc de fuselleria i artilleria per la seva altura.[2] Aquest mateix dia es va construir una fortificació provisional amb fustes i entre 1735 i 1736 es va realitzar la primera construcció del fort en mampoestería i que seria l'inici de totes les obres que protegien l'anomenada Altura de la Galleda. En 1778 es van reformar els murs, el cordó i es van reconstruir les garitas, les banquetas i els guardacabezas.[1] El 19 de novembre de 1734 es construeix una fortificació triangular, reconstruïda en maçoneria a l'any següent, comptant amb forma triangular.En 1773 es plánea derrocar, però després del Lloc de Melilla de 1774-1775 és reconstruït i ampliat en 1778 segons projecte de l'enginyer Juan Caballero.[1][3][4] El 28 de juny de 2019 es va iniciar la seva restauració.[5][6][7][8][9] i el 5 de febrer de 2021 s'inauguren les obres, amb al presència del ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana José Luis Ábalos en representació del ministre de Foment[10][11][12]

Descripció

[modifica]

És un fort de planta rectangular construït en pedra de la zona per als murs i maó massís per als arcs i les voltes, que està compost per una bateria a la qual s'accedeix des d'una rampa i unes voltes subterrànies.[1][13][14][15][16]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Moreno Peralta, Salvador; Bravo Nieto; Saéz Cazorla. Melilla la Vieja Plan Especial de los Cuatro Recintos Fortificados. EDICIONES SEYER, 1990, p. 354-355. ISBN 84-87291-95-3. 
  2. Gabriel de Morales y Mendigutía (1921), Efemérides y Curiosidades de Melilla (1497-1913)
  3. Bravo Nieto, Antonio. Cartografía histórica de Melilla, 1997. ISBN 13: 9788486022853. 
  4. Villaba González, Miguel. Colección cartográfica de mapas, planos y dibujos de melilla, en el Archivo General de Simancas (1564-1797). Imagraf, 2012. 
  5. «Arrancan las obras de rehabilitación del Fuerte de Victoria Chica» (en castellà). Arxivat de l'original el 29 de junio de 2019. [Consulta: 28 juny 2019].
  6. «Arrancan las obras de rehabilitación del Fuerte de Victoria Chica» (en castellà). Popular TV Melilla, 28-06-2019. [Consulta: 28 juny 2019].
  7. «Arrancan las obras de rehabilitación del Fuerte de Victoria Chica – MelillaMedia» (en castellà). [Consulta: 28 juny 2019].
  8. «El presidente visita las obras del Fuerte Victoria Chica» (en espanyol europeu). El Faro de Melilla, 28-06-2019. [Consulta: 28 juny 2019].
  9. Japón. «Comienzan las obras de rehabilitación del Fuerte Victoria Chica por más de dos millones y un período de 13 meses» (en castellà). Melilla Hoy. [Consulta: 17 juliol 2019].
  10. «Ábalos inaugura la rehabilitación del Fuerte Victoria Chica de Melilla» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2021].
  11. Sánchez T., Melilla «Melilla recupera de las ruinas el Fuerte de Victoria Chica tras una inversión de casi 3 millones de euros» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2021].
  12. «Melilla evita la desaparición del Fuerte de Victoria Chica con su restauración» (en castellà). , 05-02-2021 [Consulta: 6 febrer 2021].
  13. Lechado Granados, Mª del Carmen; Melero Pascual; Cabanillas Gutiérrez; Amar Salat; Atencia Andreu. MELILLA GUÍA TURÍSTICA. Galland Books, 2015, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0. 
  14. Bravo Nieto, Antonio. Guía de Melilla. León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., 2002, p. 69. ISBN 84-241-9300-8. 
  15. Historia de Melilla a través de sus calles y barrios. Asociación de Estudios Melillenses, 1997. 
  16. «Cuarto recinto». Melilla. Arxivat de l'original el 7 de abril de 2016. [Consulta: 2 agost 2017].