Vés al contingut

Fortalesa de Diyarbakır

(S'ha redirigit des de: Fortalesa de Diyarbakir)
Plantilla:Infotaula indretFortalesa de Diyarbakır
(tr) Diyarbakır Kalesi Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusfortalesa
muralla urbana Modifica el valor a Wikidata
Part deDiyarbakır Fortress and Hevsel Gardens Cultural Landscape (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia de Diyarbakır (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 54′ 39″ N, 40° 13′ 38″ E / 37.91086°N,40.22728°E / 37.91086; 40.22728
Format per
Característiques
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data2015 (39a Sessió), Criteris PH: (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador1488
Patrimoni de la Humanitat  
Goat Tower (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Tipus  → Europa-Amèrica del Nord
Data?
Modifica el valor a Wikidata

La Fortalesa de Diyarbakir és una fortalesa històrica que es troba a Sur, Diyarbakir, Turquia. Es compon de fortalesa interior i fortalesa exterior.[1]

Muralla de la ciutat, prop de la porta del nord

Les principals portes de la fortalesa són: Donağ (muntanya), Urfa (per la ciutat), Mardin (per la ciutat) i Yeni (nova).[1]Els murs provenen de l'antiga ciutat romana de Amida i es van construir en la seva forma actual a mitjan segle iv per l'emperador Constanci II. Són les parets defensives més amples i més llargues del món després de la Gran Muralla Xinesa.[2][3]

La UNESCO va afegir l'edifici a la seva llista de peticions l'any 2000,[1] i apareix ja com patrimoni mundial a partir de l'any 2015, juntament amb els jardins de Hevsel.[4]

El lloc va ser un centre important des dels períodes hel·lenístic, romà, sassànida i romà d'Orient i, més endavant, otomà i islàmic fins a l'actualitat. El lloc comprèn el castell d'Amida, anomenat İçkale (castell interior), les muralles de Diyarbakir, de 5.800 metres de longitud, nombroses torres, portes, contraforts i 63 inscripcions que daten de diferents períodes històrics i, finalment, els fèrtils jardins d'Hevsel, que uneixen la ciutat al riu Tigris, que proveeixen a la ciutat de queviures i d'aigua.[4]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]