Província de Diyarbakır

Província de Diyarbakır

Diyarbakır ili (tr)
Tipus	Províncies de Turquia
Localització
38° N, 40° E
Estat	Turquia
Capital	Diyarbakır
Conté la subdivisió	Bağlar (en) Bismil (en) Dicle (en) Ergani Eğil (en) Hani (en) Hazro (en) Kayapınar (en) Kocaköy (en) Kulp (en) Lice Silvan Sur Yenişehir (en) Çermik (en) Çüngüş (en) Çınar (en)
Població humana
Població	1.732.396 (2018) (112,82 hab./km²)
Llengua utilitzada	kurd del nord turc
Geografia
Part de	Subregió de Şanlıurfa
Superfície	15.355 km²
Limita amb	Província de Malatya, oest Província de Batman, est Província de Muş, nord-est Província de Bingöl, nord Província de Mardin, sud Província d'Adıyaman, oest Província de Şanlıurfa, sud-oest Província d'Elâzığ, nord-oest
Organització política
• Cap de govern	Münir Karaloğlu (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	21000–21999
Prefix telefònic	412
ISO 3166-2	TR-21
Codi NUTS	TRC22

Diyarbakır és una província a la part oriental de Turquia, administrada per un governador nomenat pel govern central.

Diyarbakır ha estat la llar de moltes civilitzacions. Diyarbakır i l'àrea circumdant són un important jaciment arqueològic d'artefactes i talles de pedra de l'era Mesolítica. La província de Diyarbakır ha estat governada per accadis, luvites, hitites, hurrites, mittanis, assiris, urartus, arameus, frigis, escites, babilonis, perses, macedonis, grecs, romans, parts, romans d'Orient, perses sassànides, àrabs turcs seljúcides, mongols, perses safàvides i finalment turcs otomans.

Diyarbakır fou un primer baluard del cristianisme arameu (siríac), i també del cristianisme armeni. Abans de la Primera Guerra Mundial, els grups ètnics cristians constituïen un 30% de la població.

Des de la Primera Guerra Mundial, i les massacres de la població cristiana, només uns quants milers d'arameus (siríacs) i armenis viuen encara a la província, alguns a la ciutat de Diyarbakır i altres en pobles assiris i armenis.

La província, actualment, té una gran proporció de població turca, seguida en nombre per kurds ètnics. Altres grups inclouen arameus (siríacs), armenis, àrabs i yazidis.

Districtes

La província de Diyarbakır es divideix en 17 districtes

• Bağlar
• Bismil
• Çermik
• Çınar
• Çüngüş
• Dicle
• Eğil
• Ergani
• Hani
• Hazro
• Kayapınar
• Kocaköy
• Kulp
• Lice
• Silvan
• Sur
• Yenişehir

Història

Article principal: Diyarbakır

Llocs històrics de ciutat

Gran Mesquita de Diyarbakır La mesquita més antiga d'Anatòlia. Després de la captura de Diyarbakır el 639, la zona va passar a estar sota el control dels musulmans, i el temple més gran al cor de la ciutat (L'Església de Martoma) va ser convertit en una mesquita. Més tard, en l'any 1091, sota el comandament de Gran governant seljúcida Màlik-Xah I, va comportar-ne una profunda restauració; les diverses addicions i renovacions dels diferents períodes estan prenent forma a la llum de les inscripcions. La Mesquita Omeia de Damasc, del famós primer període islàmic (a causa de similituds) s'interpreta com a reflex de la gran Mesquita de Diyarbakir a Anatòlia.

Muralles de Diyarbakır

Les muralles de Diyarbakır tenen la distinció de ser les segones més llargues del món, després de la Gran Muralla de la Xina. Les seves muralles fan 5,5 quilòmetres de llarg, 3,5 metres de gruix i entre 10 i 12 metres d'alçada.

Enllaços externs

• (anglès) Fotografies de la capital d'aquesta província
• (anglès) Informació sobre el pronòstic del temps a Diyarbakır Arxivat 2009-02-12 a Wayback Machine.
• (anglès) Historical Armenian presence in Diyarbakır Province
• Informació turística disponible en anglès al lloc web del Projecte de promoció d'Anatòlia del Sud-est. Arxivat 2009-03-21 a Wayback Machine.
• (anglès) Notícies de Diyarbakır en directe Arxivat 2010-02-08 a Wayback Machine.