Vés al contingut

Fossa pedològica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exemple d'una fossa pedològica excavada per estudiar un perfil del sòl (a Kerala)
Fossa "cúbica", que permet l'observació a quatre costats

En pedologia, una fossa pedològica,[1] fossa de sòl o fossa de prova (o cata) dins l'entorn de la construcció, és una fossa excavada al sòl, per tal de permetre l'anàlisi del seu perfil (horitzó de sòl). La informació que es busca és la textura, el color, l'estructura i la composició del sòl (contingut de matèria orgànica, oligoelements, possibles contaminants, etc.) en funció de la profunditat, o fins i tot índexs d'engordament o riquesa en fauna del sòl. S'extreuen conclusions sobre la pedogènesi, la textura del sòl i moltes altres característiques d'interès agronòmic, hidrològic i ecològic

Aquesta fossa s'excava generalment durant un estudi agropedològic, un estudi geològic o durant el reconeixement d'un lloc forestal o agrícola o que ha de ser objecte de construcció. Segons el context i les necessitats de l'estudi, la profunditat de la fossa pot variar entre un i quatre metres.

En el context de l'agricultura, la silvicultura, l'agroforestal

[modifica]

Les fosses de sòl s'utilitzen àmpliament per entendre i avaluar les característiques dels sòls forestals i de conreu (perfil del cultiu, avaluació del comportament mecànic del sòl en conreu, les seves qualitats estructurals, segons la mida del gra, la porositat, la densitat aparent, etc.),[2] les possibles conseqüències de les pràctiques agrícoles prèvies (llaurada en particular, font de llenguado ), i en particular per a la viticultura,[3] o per a l'establiment "balanç hídric».[4]

Per a l'avaluació ambiental i l'observació ambiental a llarg termini

[modifica]

Molts llocs de referència d'observatoris ambientals i observatoris del sòl utilitzen fosses de sòl.[5]

Cata (construcció)

[modifica]
Símbol d'una cata utilitzat en els plànols.

Les cates o fosses de prova s'excaven abans de qualsevol construcció superficial o subterrània. Etimologia: La paraula cata prové de cast. "catar"[6] (derivat del gr. κατα), significant "provar" però el significat del qual originàriament és "profundament".[7]

S'utilitzen, per exemple, per determinar la naturalesa geològica, biològica i física del sòl, o fins i tot les característiques de la capa freàtica del jaciment.[4] Poden contribuir (igual que en l'entorn agrícola) a l'avaluació de la corba de contracció » (grau de contracció del sòl segons el seu contingut en aigua ; mesura calculada a partir d'un " retractòmetre ").[8]

Interès arqueològic

[modifica]
Exemple de perfil del sòl.

L'arqueologia també s'interessa pel perfil del sòl, que pot aportar informació interessant sobre el tipus d' antropització que deixa en el paisatge del sòl agrícola l'ús del foc i les pràctiques agrícoles prehistòriques o històriques.[9]

A part d'això, durant l'excavació de fosses de sòl,es poden trobar objectes d'interès arqueològic (artefactes, carbó útil per a la pedoantracologia.[10]

Normativa

[modifica]

No s'hauria d'excavar una fossa a les proximitats dels serveis públics enterrats, i les fosses de més d'1,3 metres de profunditat s'han de protegir contra l'enfonsament estructural, per si algú hi entra.[11]

Valoració i retenció de dades

[modifica]

Des de la dècada del 1900, una tendència afavoreix la integració de les dades del sòl en un sistema d'informació geogràfica i seguir xarxes de parcel·les de referència, per exemple, a França, a la Xarxa de mesures de la qualitat dels sòls de França (RMQS).[12] En el bosc, la posició de les parcel·les monitoritzades es determina segons la tipologia de les estacions forestals [13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 9 agost 2023].
  2. ↑ Henin Stephane, Monnier Geneviève, Gras Raymond, Le profil cultural : l’état physique du sol et ses conséquences agronomiques, Masson, Paris 1969
  3. ↑ van Leeuwen, C., & Chery, P. (2001). Quelle methode pour caracteriser et etudier le terroir viticole: analyse de sol, cartographie pedologique ou etude ecophysiologique? . Journal international des sciences de la vigne et du vin, 35, 13-20
  4. ↑ 4,0 4,1 Rey, Hervé (1989) Calculs réalisés à partir des résultats de bilan hydrique obtenus sur le tube Tl3 de 6 mètres et les profils radiculaires de la fosse pédologique]
  5. ↑ Swiderski, Chloé; Saby, Nicolas; Ratié, Céline; Jolivet, Claudy «Evaluation de la qualité des sols sur le secteur de référence de l'observatoire pérenne de l'environnement» (en french). Journée scientifique de l'OPE, Agence Nationale pour la Gestion des Déchets Radioactifs (ANDRA) [París], 5-2016 [Consulta: 17 juny 2022].
  6. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 10 agost 2023].
  7. ↑ «What does κατά (katá) mean in Greek?». WordHippo, 19-02-2009. [Consulta: 10 agost 2023].
  8. ↑ Zidi C & Braudeau E (1998) Le rétractomètre: mode d’emploi et utilisation pour la caractérisation hydro-structurale des sols. Tunis, Tunisie, Direction des Sols, Etudes Spéciales, (303). lire en ligne (PDF)
  9. ↑ Langohr, Roger «Confrontation de deux hypothèses sur l'évolution du paysage pédologique tardiglaciaire/holocène dans la région limoneuse de Belgique». Bulletin de l'Association de géographes français, 70, 2, 1993, pàg. 92. DOI: 10.3406/bagf.1993.1673. ISSN: 0004-5322 [Consulta: 17 juny 2022].
  10. ↑ Feiss T, Horen H, Brasseur B, Lenoir J, Buridant J & Decocq G Pédoanthracologie: approche méthodologique et statistique. Mieux appréhender l’histoire et l’exploitation anthropique passée des sols forestiers.Lire en ligne (PDF)
  11. ↑ «Article R4534-24 du Code du travail» (en français). www.legifrance.gouv.fr. [Consulta: 8 febrer 2023].
  12. ↑ Jolivet, C., Arrouays, D., Boulonne, L., Ratié, C., & Saby, N. (2006). Le réseau de mesures de la qualité des sols de France (RMQS). Etat d’avancement et premiers résultats. Étude et Gestion des Sols, 13(3), 149-164.
  13. ↑ Brusten, Thomas; Piedallu, Christian «Des données spatialisées au service de la description du milieu». Forêt Entreprise, 228, 5-2016, pàg. 34–38 [Consulta: 17 juny 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Clément Mathieu. Dictionnaire encyclopédique de science du sol. Lavoisier, 2011, p. 733. 
  • Marcel Jamagne. Grands paysages pédologiques de France. Éditions Quae, 2011, p. 535. }
  • Le sol la terre et les champs - Pour retrouver une agriculture saine Claude et Lydia Bourguignon éditions du Sang de la Terre, 2008
  • JABIOL, B. Recommandations pour la présentation illustrée des descriptions de sols, 1992, p. 512. DOI 10.4267/2042/26355. 
  • Jabiol Bernard, Baize Denis (2011) Guide pour la description des sols - Editions Quae
  • Duchaufour Philippe, Introduction à la science du sol 6e édition Dunod, 2001
  • Fitzpatrick Ewart Adsil, Pedology, Oliver & Boyd, Edinburgh 1971
  • Philippe Duchaufour, Introduction à la science du sol: sol, végétation, environnement, Dunod, 2001.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fossa_pedològica&oldid=34113129»