Foto de classe
![]() |
No s'ha de confondre amb Orla d'alumnes o Anuari escolar. |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Daguer%C3%A9otype_1850_groupe.jpg/220px-Daguer%C3%A9otype_1850_groupe.jpg)
Una foto de classe o foto de curs, és l'expressió material d'un fenomen sociològic i historiogràfic que afecta l'àmbit educatiu que va aparèixer cap a la dècada de 1860 amb la popularització de la pràctica de la fotografia. Consisteix en fer una foto de grup dels alumnes que assisteixen a una classe determinada cada any i oferir-los aquesta foto com a record.[1]
Història
[modifica]![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Photo_de_classe_vers_1860.jpg/220px-Photo_de_classe_vers_1860.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Condorcet_1897.jpg/220px-Condorcet_1897.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Class_of_1902_Classbook_%281902%29_%2814595006780%29.jpg/220px-Class_of_1902_Classbook_%281902%29_%2814595006780%29.jpg)
La foto de classe com a tal va aparèixer, a França, i simultàniament a la majoria de països occidentals i les seves colònies, com a molt aviat a principis de la dècada de 1860, [2] en el moment en què el progrés tècnic de la fotografia va poder escurçar prou els temps d'exposició per obtenir l'enfocament i nitidesa adequats. Les fotos es feien a l'exterior per aprofitar al màxim la llum del dia. Una de les fotos més famoses, la de la classe de l'estudiant Arthur Rimbaud a la institució Rossat de Charleville, està datada l'any 1864.
Diversos fotògrafs es van especialitzar en aquest camp, com Pierre Petit o Jules David, amb seu a Levallois, que van fundar una empresa de fotografia escolar el 1867; cap al 1910. es van unir amb el retratista Edmond Vallois. Recorrien tot el territori francès i fins i tot van fer fotos a l'estranger. La Companyia David et Vallois encara existeix avui dia,[3] igual que la companyia Tourte et Petitin que funcionava des de la década de 1920.
L'any 1898, per preparar l'Exposició Universal de 1900, l'Administració de l'Ensenyament Públic va sol·licitar a moltes escoles que es fessin fotos per mostrar-les a l'exposició.[4] El període 1900-1940 va veure un desenvolupament important de la fotografia escolar, primer en "gimnasium" rics i reconeguts, després a totes les escoles.
L'època daurada de les fotos de classe va ser entre 1950 i 1980 amb l'ús generalitzat de la fotografia en color, període durant el qual es va convertir en una institució virtual, tolerada pel Ministeri d'Educació Nacional, però regulada en el seu impacte econòmic, ja que estava controlada per Cooperatives o altres Fons Escolars.[5] Cada establiment oferia les seves fotografies i curiosament aquests documents tornen a estar de moda avui gràcies a internet i al naixement de llocs web especialitzats en el tema. L'arribada de la fotografia digital cap al 1990 va frenar una mica el fenomen però no el va fer desaparèixer del tot.
Elements iconogràfics
[modifica]La foto de classe és un document l'estudi del qual permet un gran nombre d'observacions i a falta de notificacions directes de la seva data exacte, es poden seguir pistes que permeten datar-les dins d'un període aproximat.
- A finals del s.XIX, moltes de les primeres fotos de classe mostren grups mixts que van desaparèixer amb la institucionalització de les escoles públiques, per reaparèixer de nou cap a la década de 1960.
- La vestimenta de l'alumne va evolucionar gradualment, el vestit de mariner va aparèixer cap l'any 1890. La proporció d'estudiants que portaven ulleres, pràcticament inexistent abans de 1920, va anar augmentant amb els anys. Les sabates van substituir les botes, els pantalons de golf eren típics dels anys trenta
- L'actitud i la teatralització de la pose dels alumnes va evolucionar i es va anar suavitzant a poc a poc, apareixent un cert somriure després de 1945. Ja notable als anys 60, la individualització i l'originalitat de la vestimenta de l'estudiant, alliberada del davantal, es va manifestar a finals de la década de 1960.[6]
Importància sociològica
[modifica]Christine Charpentier ( The Class Photo, Contemporary Palimpsest of the School Institution, L'Harmattan editions, 2009.) fa un estudi detallat de la informació explícita o implícita continguda en les fotos de classe. Cronològicament, per la seva composició material : elecció del lloc de rodatge, posada en escena i pose dels alumnes, evolució del vestuari i sociològicament, per a la mateixa ciutat i alhora, per comparació de diferències visibles entre establiments públics i escoles privades o entre diferents barris d'una mateixa localitat. La directora del Museu Nacional d'Educació (MUNAÉ), Delphine Campagnolle subratlla que “ és un objecte molt simbòlic, a mig camí entre l'escola i l'àmbit privat, perquè aquestes imatges es conserven sovint, fins i tot transmeses dins d'una família, de pares a fills. » [7]
Sobre el tema de les fotos de classe
[modifica]![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Classe_r%C3%A9gion_de_Nancy_vers_1890.jpg/220px-Classe_r%C3%A9gion_de_Nancy_vers_1890.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Koning_Willem_II_Hogere_Burgerschool_te_Tilburg_%281866%29.jpg/220px-Koning_Willem_II_Hogere_Burgerschool_te_Tilburg_%281866%29.jpg)
Gràcies al seu poder d'evocació nostàlgica, el tema de la foto de classe s'ha utilitzat força sovint en diferents obres :[8]
- en la literatura :
- Foto de classe, novel·la de Jean-Pierre Enard, Edicions Grasset, 1979.
- La foto de classe, novel·la de Didier Cornaille, edicions Pygmalion, 2007,ISBN 9782812900532
- A la fotografia de classe, records de Noam Soulat, edicions Calman-Lévy, 2008.
- episodis de sèries d'animació com South Park, còmics o llibres per a joves, episodis de sèries de televisió, es titula The Class Photo.
- en el cinema :
- Claude Ventura va dirigir un documental de 85 minuts el 2013 : The Boys of Rollin[9] a partir de l'evocació del destí dels alumnes que apareixen a les fotos de classe dels anys 1938-1943 a l'institut Rollin, alguns resistiran, altres seran col·laboradors.
- a Mortelle Randonnée (1983) de Claude Miller, una foto de classe és la pista que torna constantment al centre de la recerca emprendida per l'heroi que busca la seva néta desapareguda.
- a Les Diaboliques (1955), d'Henri-Georges Clouzot, on l'episodi de fer la foto a l'escola enriqueix l'argument.
- també podem citar : Gribouille (1937), de Marc Allégret, Histoire d'Adrien (1980), de Jean-Pierre Denis, els Choristes (2004) de Christophe Barratier, o París (2008), de Cédric Klapisch.[10]
Exposició
[modifica]- Portraits de classe, portrait classe ! , al museu nacional d'educació de Rouen, del 10, juny, 2017 al 31, desembre, 2018.[11]
Bibliografia
[modifica]- Yvette Delsaut, La Photo de classe, in: Carnet de sociologie, 1988, pp 83-96.
- Michèle Chauché, La Photo de classe et l'expression : jalons pour une histoire, in Revue française de pédagogie, n° 98, 1992, pp 7-11. [lire en ligne] sur le site Persée.fr, étudie la période 1945-1989.
- Christine Charpentier, La Photo de classe, palimpseste contemporain de l'institution scolaire, éditions L'Harmattan, Paris, 2009, ISBN 9782296077461
- Dominique Noguez, La Photo de classe, emblème de la République, article dans Libération-Magazine, n° 8, 29 janvier 1995.
Referències
[modifica]- ↑ Grand Dictionnaire Terminologique
- ↑ Lors de l'exposition Le Daguerréotype français en 2003 au musée d'Orsay, un cliché anonyme daté de 1850 représentait un Abbé entouré de ses élèves à Saint-Cloud, c'est une des plus anciennes photos de classe connue.
- ↑ Site officiel de David et Vallois
- ↑ [Christine Charpentier, La Photo de classe, palimpseste contemporain de l'institution scolaire, page 26.
- ↑ Fins a l'any 2002, diverses circulars prohibien, sense respectar-se sempre, la venda de fotografies individuals que acompanyaven la fotografia de grup. Sota la pressió dels fotògrafs, aquesta disposició va ser derogada a canvi d'un codi de bona conducta sobre aspectes financers, publicitat, drets d'imatge, etc. (circular núm. 2003-09 de 15 de juny de 2003)
- ↑ “L'any 1968 marcarà, per a molts establiments, la ruptura més categòrica, tant pel que fa al cos i la vestimenta de tots els protagonistes, mestres i alumnes, com a la composició dels grups o la possibilitat d'una reivindicada individualització de la darrer. » C. Charpentier-Boude, La photo de classe,op.cit. page 93.
- ↑ La photo de classe, une autre histoire de l'école, Sylvain Wagon, sur le site Theconversation.com.
- ↑ «Lifetouch - Photography for a Lifetime». Schoolportraits.lifetouch.com. Arxivat de l'original el 2015-04-29. [Consulta: 12 novembre 2012].
- ↑ Notice sur le site Flach Film.com Arxivat 2014-11-03 a Wayback Machine. et lien pour le voir en ligne.
- ↑ Les 5 derniers films cités sont repris du livre de Christine Charpentier, La Photo de classe, éditions L'Harmattan, 2013.
- ↑ Site de l'exposition, sur le site Reseau-canope.fr.