Fotografia glamour
La fotografia glamour és un tipus de fotografia en què els subjectes, normalment dones, són retratats d'una manera romàntica o sexualment atractiva. Els subjectes poden estar completament vestits o seminus, però la fotografia glamour no arriba a excitar deliberadament l'espectador i ser fotografia pornogràfica.
La fotografia glamour és generalment una composició amb el subjecte en una posició fixa. Els subjectes de la fotografia glamour sovint són models professionals, i les fotografies són normalment destinades a ús comercial, incloent la producció massiva de calendaris, pin-ups i per revistes masculines, com ara Playboy, però els subjectes amateur també s'utilitzen de vegades. Els fotògrafs usen una combinació de cosmètics, il·luminació i maquillatge amb la finalitat de produir una imatge més físicament atractiva de la model.[1][2]
Magazines i estrella de cinema
[modifica]Les normes de fotografia glamour han canviat amb el temps, reflectint els canvis de l'acceptació social. En els anys 1920, els fotògrafs dels Estats Units - com ara Ruth Harriet Louise i Jorge Hurrell - es van fer famosos per aquest tipus de fotografia i per la seva destresa utilitzant tècniques d'il·luminació per desenvolupar efectes dramàtics. Durant la Segona Guerra Mundial, les fotografies tipus pin-up van ser molt populars entre els militars nord-americans. No obstant això, fins als anys 1950, l'ús de fotografies glamour en la publicitat o revistes masculines era quelcom summament polèmic i fins i tot il·legal.[3] Les revistes que destaquen la fotografia glamour eren de vegades catalogades com a "revistes d'art" o "magazins de salut".
Retrats populars
[modifica]
La fotografia glamour, des de la dècada del 1990, ha augmentat la seva popularitat entre el públic. Van crear-se estudis fotogràfics de glamour, oferint perruquers, maquilladors i retocadors professionals per permetre al públic tenir l'experiència com a "model". Aquests de vegades inclouen retrats de "tocador", però comunament són més usats per professionals i directors d'institut quan volen el seu millor look en els seus retrats.
Revistes
[modifica]La revista Playboy va contribuir decisivament al canvi del món de la fotografia glamour en tant que fou la primera revista que va enfocar models nus i va tenir com a objectiu el consumidor general. El desembre de 1953, Hugh Hefner va publicar la primera edició de Playboy amb Marilyn Monroe a la portada i les seves fotos nua a les pàgines interiors. L'estatus d'estrella de Monroe i la seva personalitat encantadora va ajudar a disminuir la protesta pública. Quan se li va preguntar a ella què tenia posat durant la sessió de fotos, ella va contestar: "La ràdio". Després de Playboy, moltes revistes van seguir el seu camí. Això va contribuir decisivament a l'obertura del mercat per a la introducció de la fotografia de glamour en la societat moderna. Avui, fotografies softcore de models nues apareixen en publicacions com ara Perfect 10 o el tabloide britànic The Sun.[4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ Thomas," Mike "Glamour shots take writer from bland to Bond" Toronto Star, Sec. B. pg. J.3, May 12, 1994 (as cited by ProQuest)
- ↑ Peterson," Maggie Wolff "The glamour side of photography" North Valley Business Journal, Vol.5, Issue. 11; Sec. 1. pg. 1, September 1994. (as cited by ProQuest)
- ↑ Mick" LaSalle "Lights Up on Hollywood's Hurrell / Special focuses on the inventor of the glamour-shot style" San Francisco Chronicle, January 16, 1995
- ↑ «Nuts sexiest pictures». Nuts (magazine). [Consulta: 26 abril 2007].