Frère Jacques
| Forma musical | cançó round (en)   |
|---|---|
| Llengua | francès |
| Data de publicació | segle XVIII |
| País d'origen | França |
| |
"Frère Jacques" és una cançó infantil francesa. Tradicionalment es canta en forma de cànon, és a dir, de forma que una persona comença i una altra la comença de nou on hi ha l'asterisc a la partitura. Així la cançó pot continuar fins que es decideix la fi.
Lletres
[modifica]
| Frère Jacques |
|
|
| Tune for Frère Jacques |
La cançó original és la següent:
Frère Jacques, frère Jacques,
Dormez-vous? Dormez-vous?
Sonnez les matines! Sonnez les matines!
Ding, dang, dong. Ding, dang, dong.
Versions
[modifica]La cançó ha estat traduïda i versionada en diferents llengües.
En català
Germà Jaume, Germà Jaume,
Prou dormir! Prou dormir!
Soni les campanes! Soni les campanes!
Ding, dang, dong. Ding, dang, dong.
o
Fra Jeroni, fra Jeroni,
Que dormiu? Que dormiu?
Toquen a matines! Toquen a matines!
Ding, dang, dong. Ding, dang, dong.
La versió que es canta normalment al País Valencià és una versió de Paco Muñoz i va així:
Pare Jaume, Pare Jaume
estàs dormint, estàs dormint,
toquen a matines, toquen a matines
Ding, dang, dong. Ding, dang, dong.
Tant en significat com en prosòdia és més acurada que l'anterior, perquè "frère" en francés fa referència a germà, però també a frare o a "pare" (en el sentit religiós), que en el context litúrgic de la versió original és més adient.
Teories sobre l'origen
[modifica]Hi ha una possible connexió entre Frère Jacques i Frère Jacques Beaulieu al segle xvii (també conegut com a Frère Jacques Baulot[1][2]), és citat per Irvine Loudon,[3] altres autors com J. P. Ganem i C. C. Carson[4] han investigat sobre aquest tema sense trobar evidències.
Francesca Draughon i Raymond Knapp argumenten que Frère Jacques era originalment una cançó per a burlar-se dels jueus, protestants o Martí Luter.[5]
Martine David i A. Marie Delrieu suggereixen que Frère Jacques es podria haver creat per a riure's dels frares dominicans pel seu estil de vida còmode i fàcil.[6]
En una crítica d'un llibre sobre Kozma Prutkov, Richard Gregg diu que la cançó Frère Jacques deriva d'una cançó russa que es cantava als seminaris sobre un "Pare Theofil".[7]
Publicacions
[modifica]Primera publicació
[modifica]James Fuld (1995) data la primera publicació en 1811,[8] i la lletra i la música foren publicades juntes en Paris el 1869.[9] Però per altra banda també apareixen en Recreations de l'enfance: Recueil de Rondes avec Jeux et de Petites Chansons pour Faire Jouer, Danser et Chanter les Enfants avec un Accompagnement de Piano Très-Facile by Charles Lebouc, que es va publicar per primera volta el 1860 per Rouart, Lerolle & C. en Paris.
Allmusic diu que la versió impresa més antiga d'aquesta melodia és en un manuscrit francès cap al 1780 (manuscrit 300 de la col·lecció de la Bibliothèque Nationale in Paris). Aquest manuscrit es diu "Recueil de Timbres de Vaudevilles", i Bibliothèque Nationale s'estima que fou imprès entre 1775 i 1785. La melodiaFrère Jacques està etiquetada com a "Frère Blaise" en aquest manuscrit.
Comparació amb Fra Jacopino
[modifica]És curiós comparar Frère Jacques amb la Toccate d'intavolatura No. 14, Capriccio Fra Jacopino sopra L'Aria di Ruggiero de Girolamo Frescobaldi[10] que fou publicada cap al 1615.[11] Hi ha una similitud entre les dues peces i Fra Jacopino sembla una traducció a l'italià de Frère Jacques.
Edward Kilenyi apunta que ambdues comparteixen trets melòdics amb Chanson de Lambert, una cançó francesa del 1650 i també amb una melodia popular hongaresa.[12]
Referències culturals
[modifica]Frère Jacques és una de cançons més conegudes del món, i la podem trobar en diferents versions arreu dels països. Per exemple:
- Una versió de Frère Jacques apareix en el 3r moviment de la Simfonia núm 1 de Gustav Mahler on presenta la melodia en el mode menor en lloc del mode major original, això li dona a la peça un caràcter un poc fúnebre. Però de fet, aquest canvi no és una invenció de Mahler, com es creu, ja que hi ha una versió d'aquesta cançó a Àustria.[13][14]
- Francesca Draughon i Raymond Knapp creuen[15] que Mahler canvià al mode menor per a fer que la cançó sones més "hebrea", ja que Mahler s'havia convertit al catolicisme però era d'origen hebraic. Quan s'estrenà molts pensaren que era una paròdia. Draughon and Knapp anoten que la cançó s'usava originàriament per a burlar-se dels no catòlics com jueus o protestants, es basen en què hi ha una versió austríaca "Bruder Martin", una possible referència a Martí Luter. Mahler titulà la melodia "Bruder Martin", i feu algunes al·lusions sobre la paròdia en els programes de mà que ell mateix redactà. Alguns troben també influència de la cultura gitana en aquesta peça de Mahler.[16] Interpretations similars prevalen en cercles musicals.[17]
- El comediant francès conegut com a 'Le Pétomane' entretenia al seu públic en els últims anys del segle xix i a principis del segle xx, ho feia amb la seua pròpia versió de Frère Jacques, segons la BBC.[18]
- Els manifestants de la Plaça de Tiananmen cantaven consignes polítiques amb la melodia de Frère Jacques.[19]
- A la Xina, el Vietnam i altres llocs d'Àsia existeix una forta tradició oral d'aquesta cançó.[20] Per exemple una de les la més popular entre els nens xinesos parla sobre "dos tigres."
- En el fons de la cançó Paperback Writer dels Beatles es pot sentir a George Harrison i John Lennon cantantFrère Jacques.
- La lletra de la cançó Surf's Up dels Beach Boys' inclou una petita referència a aquesta cançó en la versió anglesa Brother John', ja que el final dels dos primers versos són Are you sleeping? i Are you sleeping, Brother John?.
- La versió Frère del virus informàtic Jerusalem toca Frère Jacques si eixe dia és divendres o el 13 del mes.
Referències
[modifica]- ↑ Jacques BAULOT
- ↑ Un célèbre lithotomiste franc-comtois: Jacques Baulot dit Frère Jacques (1651-1720), E. Bourdin, Besançon, 1917
- ↑ Western Medicine, Irvine Loudon, Oxford University Press, Dec 1, 2001, ISBN 0199248133
- ↑ Frère Jacques Beaulieu: from rogue lithotomist to nursery rhyme character, Ganem JP, Carson CC, J Urol. 1999 Apr;161(4):1067-9.
- ↑ Mahler and the Crisis of Jewish Identity by Francesca Draughon and Raymond Knapp, ECHO volume III, issue 2 (Fall 2001)
- ↑ Refrains d'enfants, histoire de 60 chansons populaires, Martine David, A. Marie Delrieu, Herscher, 1988.
- ↑ Review of Koz'ma Prutkov: The Art of Parody by Barbara Heldt Monter, reviewed by Richard Gregg, Slavic Review, Vol. 33, No. 2 (Jun., 1974), pp. 401-402.
- ↑ La Cle du Caveau a l'usage de tous les Chansonniers francais, Paris, 1811
- ↑ The Book of World Famous Music Classical, Popular, and Folk', James J. Fuld, 1995, Dover Publications, Inc., ISBN 048628445X
- ↑ the C. stands for Cie., which in English would be Co. or Company
- ↑ Frescobaldi: Toccate & Partite, Libro Primo, Todd M. McComb
- ↑ The Theory of Hungarian Music, Edward Kilenyi, Musical Quarterly, Vol. 5, No. 1 (Jan., 1919), pp. 20-39
- ↑ Reinhold Schmid: 50 Kanons. Vienna, n.d. [ca. 1950] (Philharmonia pocket scores No. 86)
- ↑ Ute Jung-Kaiser: Die wahren Bilder und Chiffren „tragischer Ironie“ in Mahlers „Erster“. In: Günther Weiß (ed.): Neue Mahleriana: essays in honour of Henry-Louis de LaGrange on his seventieth birthday. Lang, Berne etc. 1997, ISBN 3-906756-95-5. pp. 101-152
- ↑ Mahler and the Crisis of Jewish Identity Arxivat 2002-03-14 a Wayback Machine. by Francesca Draughon and Raymond Knapp, ECHO volume III, issue 2 (Fall 2001)
- ↑ Symphony No. 1 in D major, Composer: Gustav Mahler, Program note originally written for the following performance: National Symphony Orchestra: Leonard Slatkin, conductor/Dotian Levalier, harp/Mahler's First Symphony Jun 7 - 9, 2007 © Richard Freed
- ↑ MAHLER'S MUSIC, Dean Olsher, of NPR's Morning Edition, July 31, 1998, discusses jazz musician and composer Uri Caine's reinterpretations of Mahler.
- ↑ You don't see many of those these days Arxivat 2012-11-08 a Wayback Machine., Joker - Trivia, Follow your Dream, BBC
- ↑ Comrade Jiang Zemin does indeed seem a proper choice, Jasper Becker, London Review of Books, Vol. 23 No. 10, 24 May 2001
- ↑ Eating the mosquito: Transmission of a Chinese children's folksong, David Seubert, Chinoperl papers/Chung-kuo yen chang wen i yen chiu hui lun chi, vol. 16 1992. p. 133-43. ISSN 0193-7774
Enllaços externs
[modifica]