François Bédarida

François Bédarida

Biografia
Naixement	(fr) François Jules Marie Bédarida 14 març 1926 segon districte de Lió (França)
Mort	16 setembre 2001 (75 anys) Fontaine-le-Port (França)
Director Institut d'histoire du temps présent (en)
1978 – 1990 – Robert Frank →
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure
Activitat
Camp de treball	Edat contemporània
Ocupació	historiador
Ocupador	Institut d'Estudis Polítics de París, docent (1971–1978) Maison française d'Oxford (en) , executiu (1966–1971) Centre Nacional de Recerca Científica, investigador (1956–1959) Institut français du Royaume-Uni (en) , investigador (1950–1956) Lycée Thiers, catedràtic (1946–1950)
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França
Família
Cònjuge	Renée Bédarida
Premis
(2000)  Premi Pierre Lafue (1999)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit (1992)  Premio Memoria de la Shoa

François Bédarida (nascut el 14 de març de 1926 a Lió, Roine, França, i mort el 16 de setembre de 2001 a Fontaine-le-Port, Sena i Marne, França), fou un historiador francès contemporaneista. Els seus treballs essencialment es referiren al segle xx francès.

Biografia

Va començar els seus estudis secundaris als grans liceus parisencs, que el condueixen a l'Escola Normal Superior el 1946. Més endavant, participa activament en la Resistència, en particular amb el grup dels militants cristians reunits al voltant del Testimoni cristià.

François Bédarida es dedicà a l'estudi de l'Anglaterra victoriana. A partir dels anys setanta, n'abordà l'època del Govern de Vichy i de la seva "filosofia política profundament antidemocràtica", convertint-se en pioner, al costat de l'historiador americà Robert Paxton i d'alguns d'altres, posant de manifest el que va ser l'acció neta del règim de Philippe Pétain, la seva naturalesa i la seva ideologia, quan, durant els anys trenta, Vichy incorrectament havia estat representat com un agent simple i auxiliar de l'Alemanya nazi.

Els seus estudis sobre aquest període ombrívol de la història de França el van portar a anteposar la responsabilitat social i científica de l'historiador.

Es converteix en mestre de conferències en l'Institut d'estudis polítics de París de 1971 a 1978. També és el fundador i el primer director de l'Institut d'història dels Temps Present, de 1978 a 1990, i el secretari general del Comitè Internacional de les Ciències Històriques, de 1990 a 2000.

Enllaços externs

• «François Bédarida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.