Vés al contingut

François Gérard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula personaFrançois Gérard
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 maig 1770 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1837 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRetrat pictòric i arts visuals Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París (1792–1837)
Roma (1790–1792)
París (1782–1790) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, retratista, il·lustrador, professor, polític, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Activitat1782 Modifica el valor a Wikidata - 1837 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1811–1837) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAugustin Pajou, Jacques-Louis David i Nicolas Guy Brenet Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCharles de Steuben i Joseph Karl (composite) Stieler Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolBaron of the First French Empire (en) Tradueix (1809–) Modifica el valor a Wikidata
PareJean Simon Gérard Modifica el valor a Wikidata
GermansAlexandre Gérard Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 4b8e4779-38c2-447a-84c8-f22e80bad483 Find a Grave: 7281 Modifica el valor a Wikidata

François Pascal Simon, baró de Gérard (Roma, 4 de maig de 1779 - París, 11 de gener de 1837) fou un pintor neoclàssic francès.

Va ser un dels pintors més prolífics i celebrats de l'Imperi i la Restauració. La seva conversa amena i l'encant del seu estil van fer que la societat de l'època posés per a ell (com Napoleó, l'emperadriu Josefina, l'emperadriu Maria Lluïsa, Desirée Bernadotte, Madame de Staël, Talleyrand, el Duc de Wellington, etc.).

La seva carrera artística, va continuar durant el regnat de Lluís XVIII, que el va honrar amb la baronia (1819), entrada a l'Institut de França, la Legió d'Honor, entre altres títols i també la seva obra va ser compensada amb una saludable fortuna. El canvi del gust artístic cap a la pintura romàntica i la revolució de 1830 van deprimir el seu esperit i va morir a París el 1837.

Des de 1786, Gérard va ser un dels deixebles predilectes del gran Jacques-Louis David, compaginant l'assistència al taller amb el treball com a gravador per obtenir el necessari per viure. David va aconseguir evitar que Gérard fos cridat a files durant la Revolució Francesa, obtenint un càrrec de jutge al Tribunal Militar. El 1795 es va convertir en el primer rival del seu mestre i protector com a retratista, sorgint també un enverinat enfrontament amb Antoine-Jean Gros.

El seu ràpid gir polític en admetre l'arribada dels Borbons va fer guanyar a Gérard una significativa fama, convertint-se en el pintor oficial de Lluís XVIII, obrint un taller de renom de retrats aparatosos i superficials.

El seu estil entra dins de les coordenades neoclàssiques, diferenciant-se de David en compondre les seves obres amb menys agitació i en emprar unes tonalitats més delicades. A més del retrat, va tractar assumptes mitològics i pintures històriques, obtenint un interessant èxit.

Algunes obres

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Gérard
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=François_Gérard&oldid=33229436»