Vés al contingut

François Georges-Picot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrançois Georges-Picot
Imatge
(1918) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 desembre 1870 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 1951 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Alcalde del 18è districte de París
1940 – 1941
Ambassador of France to Argentina (en) Tradueix
1927 – 1928
Ambassador of France to Bulgaria (en) Tradueix
1920 – 1925
Alt comissionat Palestina, Síria
1917 – 1919
Consul General of France in Beirut (en) Tradueix
1914 – 1914 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDiplomàcia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, jurista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FamíliaGeorges-Picot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesGeorges Picot Modifica el valor a Wikidata  i Marthe Bachasson de Montalivet Modifica el valor a Wikidata
GermansCharles Georges-Picot Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

François Marie Denis Georges-Picot (París, 21 de desembre de 1870 – París, 20 de juny de 1951) va ser un diplomàtic i advocat francès qui va negociar els Acords Sykes-Picot amb l'advocat britànic, Sir Mark Sykes entre novembre de 1915 i març de 1916 prèviament a ser signat oficialment el 16 de maig de 1916. Va ser un tractat secret que va proposar que, quan es fes la partició de l'Imperi Otomà després d'una hipotètica victòria per part de la Triple Entesa (el Regne Unit, França i, més tard, Rússia i Itàlia), es dividirien entre ells els territoris àrabs.

Família

[modifica]

Fill de l'historiador Georges Picot i besoncle de l'ex-president francès Valéry Giscard d'Estaing, es va casar amb Marie Fouquet a París l'11 de maig de 1897 i van tenir tres fills: Jean Georges-Picot, Élisabeth Georges-Picot (1901 - 1906) i Sibylle Georges-Picot. La seva neta Olga Georges-Picot va actuar en la pel·lícula Xacal.[1]

Biografia

[modifica]

Picot es va graduar en dret i es va convertir en advocat del Tribunal d'apel·lació de París en 1893. Es va convertir en diplomàtic en 1895 i es va agregar a la Directiva de Política en 1896. Es va convertir en secretari de l'ambaixador a Copenhaguen i a Pequín abans de ser nomenat cònsol-general de França a Beirut[2] una mica abans del començament de la Primera Guerra Mundial.

Després se'l va enviar al Caire, on va mantenir bones relacions amb els maronites del Líban. A l'estiu de 1915 el Ministeri d'Afers Exteriors de França el va cridar de tornada a París. Com un membre del partit colonial francès va advocar per a un grup petit que recolzava un mandat francès de Síria durant les negociaiones de l'Acord Sykes-Picot i una «Síria integral», des de Alexandreta (a la Turquia actual) al Sinai i des de Mossul fins a la costa Mediterrània).[3]

Se'l va nomenar alt comissionat a Palestina i Síria entre 1917 i 1919 (després a Síria i Cilícia), ministre plenipotenciari el 1919, alt comissionat de Bulgària en 1920 i ambaixador a l'Argentina.

Referències

[modifica]
  1. ↑ After 100 years, the mess we made of the Middle East is coming full circle Publicat per The Spectator
  2. ↑ The Climate of French Imperial Expansion 1914-1924
  3. ↑ Britain and France conclude Sykes-Picot agreement Publicat a History.com

Bibliografia addicional

[modifica]
  • Vincent Cloarec, Henry Laurens Le Moyen-Orient au 20e siècle, Paris: Armand Colin (2003) pages 218-219 ISBN 2-200-26614-6
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=François_Georges-Picot&oldid=30865085»