François Georges-Picot

François Georges-Picot
	; (1918)
Biografia
Naixement	21 desembre 1870 ; París
Mort	20 juny 1951 (80 anys); París
Alcalde del 18è districte de París
	1940 – 1941
Ambassador of France to Argentina (en)
	1927 – 1928
Ambassador of France to Bulgaria (en)
	1920 – 1925
Alt comissionat Palestina, Síria
	1917 – 1919
Consul General of France in Beirut (en)
	1914 – 1914
Activitat
Camp de treball	Diplomàcia
Ocupació	diplomàtic, jurista
Membre de	French colonial party (en)
Família
Família	Georges-Picot (en)
Pares	Georges Picot i Marthe Bachasson de Montalivet
Germans	Charles Georges-Picot
Premis
	Comandant de la Legió d'Honor ;
	Signatura

François Marie Denis Georges-Picot (París, 21 de desembre de 1870 – París, 20 de juny de 1951) va ser un diplomàtic i advocat francès qui va negociar els Acords Sykes-Picot amb l'advocat britànic, Sir Mark Sykes entre novembre de 1915 i març de 1916 prèviament a ser signat oficialment el 16 de maig de 1916. Va ser un tractat secret que va proposar que, quan es fes la partició de l'Imperi Otomà després d'una hipotètica victòria per part de la Triple Entesa (el Regne Unit, França i, més tard, Rússia i Itàlia), es dividirien entre ells els territoris àrabs.

Família

Fill de l'historiador Georges Picot i besoncle de l'ex-president francès Valéry Giscard d'Estaing, es va casar amb Marie Fouquet a París l'11 de maig de 1897 i van tenir tres fills: Jean Georges-Picot, Élisabeth Georges-Picot (1901 - 1906) i Sibylle Georges-Picot. La seva neta Olga Georges-Picot va actuar en la pel·lícula Xacal.^[1]

Biografia

Picot es va graduar en dret i es va convertir en advocat del Tribunal d'apel·lació de París en 1893. Es va convertir en diplomàtic en 1895 i es va agregar a la Directiva de Política en 1896. Es va convertir en secretari de l'ambaixador a Copenhaguen i a Pequín abans de ser nomenat cònsol-general de França a Beirut^[2] una mica abans del començament de la Primera Guerra Mundial.

Després se'l va enviar al Caire, on va mantenir bones relacions amb els maronites del Líban. A l'estiu de 1915 el Ministeri d'Afers Exteriors de França el va cridar de tornada a París. Com un membre del partit colonial francès va advocar per a un grup petit que recolzava un mandat francès de Síria durant les negociaiones de l'Acord Sykes-Picot i una «Síria integral», des de Alexandreta (a la Turquia actual) al Sinai i des de Mossul fins a la costa Mediterrània).^[3]

Se'l va nomenar alt comissionat a Palestina i Síria entre 1917 i 1919 (després a Síria i Cilícia), ministre plenipotenciari el 1919, alt comissionat de Bulgària en 1920 i ambaixador a l'Argentina.

Referències

↑ After 100 years, the mess we made of the Middle East is coming full circle Publicat per The Spectator
↑ The Climate of French Imperial Expansion 1914-1924
↑ Britain and France conclude Sykes-Picot agreement Publicat a History.com

Bibliografia addicional

Vincent Cloarec, Henry Laurens Le Moyen-Orient au 20e siècle, Paris: Armand Colin (2003) pages 218-219 ISBN 2-200-26614-6

[1] After 100 years, the mess we made of the Middle East is coming full circle Publicat per The Spectator

[2] The Climate of French Imperial Expansion 1914-1924

[3] Britain and France conclude Sykes-Picot agreement Publicat a History.com

[1]

[2]

[3]