François Valentiny
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 març 1953 (71 anys) Remerschen (Luxemburg) |
| Nacionalitat |  Luxemburg |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Art | Arquitectura |
| Família | |
| Fills | Anna Valentiny |
| Premis | |
| Lloc web | valentinyarchitects.com |
François Valentiny (Remerschen, 26 d'octubre de 1953) és un arquitecte luxemburgués.[1]
Biografia artística
[modifica]Entre 1975 i 1980 va estudiar arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Nancy i a la Universitat d'Arts Aplicades de Viena.
El 1980 va completar els seus estudis amb el títol de Mestre *architecturae a la classe principal del professor Holzbauer a la Universitat d'Arts Aplicades de Viena i va ser becat pel Ministeri Federal de Ciència i Investigació d'Àustria. Al mateix any, va formar una aliança amb Hubert Hermann, fundant l'oficina d'arquitectes «Hermann & Valentiny» a Luxemburg i Viena.
De 1987 a 1992 va ser professor visitant al Departament d'Arquitectura de la Universitat de Ciències Aplicades, Trèveris i el 1991 es va convertir en el primer representant de Luxemburg la Biennal d'Arquitectura de Venècia. Entre els anys 1991 a 2007, va passar per diferents temps, a ser membre del comitè de disseny d'assessorament a la ciutat de Salzburg, membre del comitè de l'arquitectura i d'assessorament urbanístic de la ciutat de Trèveris, membre del comitè assessor al Museu d'Arquitectura Alemanya a Frankfurt del Main i membre del comitè d'administració de la Fundació d'Arquitectura i Enginyeria a Luxemburg, on també va ocupar el càrrec de president entre els anys 2006 i 2007.
Entre 2000 i 2003 va ser professor substitut a la Universitat de Ciències Aplicades de Leipzig i el 2002 va fundar i va publicar la primera revista d'arquitectura de Luxemburg Adato.
Distincions
[modifica]- 2006 fou guardonat amb la Condecoració d'Honor de l'Orde al Mèrit de la República d'Àustria (novena classe).[2]
Galeria d'obres
[modifica]-
-
-
Sala de congresos a Saarbrücken (Alemanya)
Referències
[modifica]- ↑ Dunford, 2011, p. 342.
- ↑ «Anfragebeantwortung» (PDF) (en alemany) p. 1764. Parlament.gv.at. [Consulta: 6 novembre 2015].
Bibliografia
[modifica]
- Dunford, Martin. The Rough Guide to Belgium & Luxembourg. Penguin. ISBN 9781405386395 [Consulta: 6 novembre 2015].