François Van Campenhout
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | François Van Campenhout 5 febrer 1779  Brussel·les (Bèlgica) | ||
| Mort | 24 abril 1848 (69 anys) Brussel·les (Bèlgica) | ||
| Sepultura | Brussels Cemetery (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Violinista, tenor i compositor | ||
| Veu | Tenor | ||
| Instrument | Violí i veu | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
  
 | |||
François Van Campenhout (Brussel·les, Ducat de Brabant, 5 de febrer de 1779 - idm. 24 d'abril de 1848), fou un cantant d'òpera, violinista, director d'orquestra i compositor, que feu gires constantment arreu dels Països Baixos, França i Bèlgica; el 187 abandonà el cant per a dedicar-se a la composició.[1] Va escrivir disset òperes, entre elles:
- Grotius ou le Cháteau de Loewenstein (Amsterdam, 1808);
- Passe-Partotu;
- Les quatre journées;
- Gilette de Narbone;
- L'heureux mensonge;
- Thérèse ou le femme de pêcheur de Sorrento;
- Le Réprouvé;
- La tempête, etc.
A més, se li deuen la músicade Choeurs d'Athalie, escrits per acompanyar les representacions de Talma; la partitura del ball Diane et Endymion, diverses Misses, Avemaries, Salms, Simfonies, 10 Cantates per a orquestra, etc. El setembre de 1830, en esclatar la revolució, va compondre la música de l'himne nacional belga, La Brabançonne.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). 10, C - Canaj.. Fàcsimil de l'edició Madrid 1911. Madrid: Espasa-Calpe, 1979, p. 1262. ISBN 84-239-4510-3.
Bibliografia
[modifica]- Vergauwen, David «Frans Van Campenhout als patriot en vrijmetselaar Episodes uit het leven van de auteur van de "Brabançonne" [Frans van Campenhout com a patriota i francmaçó: episodis de la vida del compositor de la ‘Brabançonne‘]» (en neerlandès). Revue belge de Musicologie / Belgisch Tijdschrift voor Muziekwetenschap, 67, 2013, pàg. 115–133. ISSN: 0771-6788.